Selecciona Edició
Connecta’t

Salut injectarà 173 milions per desplegar la sanitat universal

La llei per blindar la universalitat de l’assistència permetrà acollir 137.000 persones excloses pel decret estatal

Immigrants a la sala d'espera d'un centre mèdic.
Immigrants a la sala d'espera d'un centre mèdic.

Retornar l’accés universal a la sanitat a Catalunya costarà uns 173 milions d’euros l’any. Per esquivar el reial decret estatal que el 2012 va fulminar la universalitat i va lligar el dret a l’assistència a les rendes de treball (és a dir, a estar assegurat a l’Institut Nacional de la Seguretat Social), el Departament de Salut ha anat traient diverses instruccions amb criteris d’accés més flexibles. No obstant això, aquestes ordenances no resolien el problema d’arrel i, malgrat que segons Salut 137.000 persones van tornar al sistema —la Generalitat va destinar 170 milions anuals a pal·liar els casos d’exclusió sanitària—, les normes continuaven tenint restriccions que hi dificultaven l’accés. El conseller de Salut, Toni Comín, ha assegurat aquest dimecres que la nova llei requerirà un desemborsament més de tres milions d’euros, però retornarà la universalitat completa al sistema.

Segons el reial decret, les persones en situació administrativa irregular quedaven fora del sistema, excepte en tres casos: urgències, dones embarassades i menors d’edat. Tanmateix, la realitat es va tornar molt més crua encara i nombroses entitats de tot el territori van documentar casos d’exclusió sanitària a hospitals i ambulatoris.

A Catalunya, la Generalitat s’hi va oposar des del primer moment i va treure un reguitzell d’instruccions que flexibilitzaven els criteris d’accés. Però no van ser prou, perquè les entitats socials i fins i tot el Síndic de Greuges també van testificar episodis d’exclusió a pacients urgents, embarassades i nens. Les instruccions de Salut exigien haver estat més de tres mesos empadronat per accedir a tota la cartera de serveis i el problema, segons els actors socials, és que l’empadronament és un document difícil de gestionar per a col·lectius vulnerables “que no poden acreditar on viuen perquè estan en una casa subllogada, ocupada, al carrer o en una barraca”.

Amb la nova llei, Comín anul·la la necessitat de tres mesos d’empadronament i obre l’accés a tota la cartera de serveis des del mateix moment en què l’usuari té el padró. “L’únic que demanem és la residència a través de l’empadronament”, ha apuntat el conseller. Amb tot, el titular de Salut ha avançat que la norma també establirà altres mecanismes per certificar la residència, encara que no ha concretat quins criteris desplegarà. “A més, si comprovem que un no resident no té recursos, el Servei Català de la Salut (CatSalut) també es farà càrrec de la factura”, ha afegit.

Per desplegar la norma, els Departaments de Salut i Economia preveuen invertir tres milions més, que se sumen als 170 que ja es gastaven fins ara per donar cobertura a aquestes 137.000 persones excloses. “A tot l’Estat, no hi haurà cap comunitat més que universalitzi de forma tan absoluta el dret a l’assistència sanitària”, va celebrar ahir Comín en la seva visita a les urgències de l’hospital de Sant Pau.

D’altra banda, el conseller de Salut ha mostrat dubtes davant una possible suspensió de la norma catalana per part de el Tribunal Constitucional. “Hi ha controvèrsia, perquè el TC va aixecar la suspensió cautelar a la llei que va fer el Govern valencià en un sentit similar al nostre”, ha justificat. Comín ha assegurat, a més, que el TC ha dictat en els últims mesos diverses argumentacions jurídiques sobre la matèria que “no són gaire coherents” entre si.