Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

Transparència encotillada

Què passaria si es fes públic que diversos gerents cobren més de 150.000 euros anuals (el sou del president Carles Puigdemont és de 136.834 euros) i que n’hi ha que ultrapassen els 200.000?

El conseller de Salut, Toni Comín, al Parlament.
El conseller de Salut, Toni Comín, al Parlament.

La Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estableix que qualsevol ciutadà té dret a accedir a la informació referent a la gestió dels recursos públics, és a dir, saber com i en què es gasten els diners de la Generalitat de Catalunya, en definitiva, els nostres diners.

A l’hora de la veritat, però, la llei de transparència es compleix de manera molt marginal, almenys en l’àmbit sanitari. Bona part de les entitats disposen d’un espai de transparència creat ad hoc per complir amb els mínims que fixa la norma. Però és tan mínim que es podria comparar amb algunes il·lustres i caríssimes infraestructures: un bonic embolcall sense res a dins. De fet, hi ha empreses que ni es molesten en tenir-lo, tot i que la majoria dels seus ingressos procedeixin dels pressupostos públics.

La crisi econòmica del darrer lustre ha tingut conseqüències funestes, però també alguna de bona. Gràcies a l’escassetat financera i la necessitat de revisar a fons els comptes públics, han pogut aflorar escàndols de corrupció política i econòmica que afecten tots els àmbits de l’Administració.

Per aquest motiu i perquè, a diferència dels treballadors, aquells que tenen en les seves mans retallar retribucions i empitjorar les condicions laborals gaudeixen, en molts casos, de salaris desconeguts, Metges de Catalunya ha pres la iniciativa i ha fet ús de la llei de transparència per reclamar que es donin a conèixer els sous del personal directiu de les entitats amb un 25% o més d’ingressos públics. Entenem que no és cap excés que aquest personal, que rep un sou que se sufraga en gran part gràcies al pressupost de la Generalitat, tingui les seves retribucions obertes a la consulta de qualsevol ciutadà.

Però sembla que hem picat en ferro fred. La resposta a la nostra petició és un embolic burocràtic que persegueix dissuadir-nos mentre en paral·lel rebem pressions de tot tipus. El mateix Servei Català de la Salut aplica criteris restrictius facilitant-nos només els salaris dels gerents, tot i que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública digui que la llei de transparència afecta tots els directius amb personal al seu càrrec. Les empreses, per la seva part, envien la informació amb comptagotes i moltes tenen la gosadia de prohibir-nos la seva difusió. Per descomptat, apareixen articulistes i missatges a les xarxes socials que qüestionen la legitimitat i l’oportunitat de la nostra actuació. Fins i tot rebem trucades personals fent-nos veure que “us heu equivocat”.

L’explicació d’aquesta indignació és senzilla. Què passaria si es fes públic que diversos gerents cobren més de 150.000 euros anuals (el sou del president Carles Puigdemont és de 136.834 euros) i que n’hi ha que ultrapassen els 200.000? Malgrat tots els entrebancs, des de Metges de Catalunya hi persistirem. Com a organització sindical, el nostre compromís social va més enllà de la defensa dels nostres afiliats. Per això, perseguirem, denunciarem i farem públiques totes les situacions irregulars, desiguals o injustes que puguem constatar en el nostre àmbit d’actuació.



Xavier Lleonart
és membre del consell executiu de Metges de Catalunya.