_
_
_
_
_

Catalunya capta un terç de la inversió forana a Espanya

La comunitat ha atret 601 projectes, que sumen més de 14.500 milions, des del 2011

Lluís Pellicer
Parcel·les del Prat on Amazon desenvoluparà una inversió logística.
Parcel·les del Prat on Amazon desenvoluparà una inversió logística.Albert Garcia

Catalunya va atreure 601 projectes d’inversió estrangera entre gener del 2011 i juny del 2016 que van sumar 14.532 milions d’euros, segons dades de la Generalitat extretes dels informes fDi Markets del Financial Times (FT). Aquesta quantitat, que es manté estable respecte al quinquenni anterior, va permetre crear 38.385 llocs de treball directes. Catalunya concentra el 31% de tota la inversió que arriba a Espanya i el 37% en volum de projectes. El capital prové sobretot dels Estats Units, Alemanya, França, el Japó i el Regne Unit.

L’Executiu de Carles Puigdemont va examinar en la seva reunió d’ahir la salut de la inversió estrangera a Catalunya. L’informe, elaborat per l’agència Acció –depenent del Departament d’Empresa i Coneixement– llança diverses conclusions. La primera, que durant l’anomenada dècada perduda la inversió forana s’ha mantingut estable, la qual cosa confirma que el sector exterior ha estat un dels motors que ha mantingut viva l’economia.

La segona, que augmenta la quota de captació d’inversions respecte al conjunt d’Espanya. Segons el baròmetre de FT, que regionalitza les inversions i elimina l’efecte capitalitat, Catalunya ha passat de copar el 23% al 31% del capital. I la tercera, que els projectes que arriben són més petits, en part perquè creixen les inversions en empreses tecnològiques. Així, si entre el 2006 i el 2010 va haver-hi 398 operacions per 13.900 milions, en el quinquenni posterior van ser 547 per 13.685 milions. Si es tenen en compte les dades del Ministeri d’Economia –que inclou les participacions accionarials–, la xifra ascendeix a 18.179,9 milions.

“La inversió estrangera ha d’examinar-se en un flux de períodes amplis i cal tenir en compte la seva volatilitat. Per exemple, si una empresa anuncia una inversió de 1.000 milions no en farà una altra durant un temps. Però a més, una gran inversió pot distorsionar les estadístiques d’un trimestre a un altre”, va assegurar la consellera delegada d’Acció, Núria Betriu.

Durant els últims cinc anys, la classificació de FT situa Catalunya com la cinquena regió d’Europa Occidental que més inversions capta, per darrere de Londres, Dublín, París i Holanda. Segons Acció, aquest període ha estat especialment fort en preparats farmacèutics, materials d’envasos de plàstic, tèxtil, equips informàtics i pintures i revestiments. L’agència de la Generalitat ha detectat, a més, que els sectors amb més recorregut són els de tecnologies de la informació, logística i serveis a l’empresa.

Els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i França són els principals inversors, encara que Àsia s’ha fet un buit en aquesta llista, especialment el Japó, la Xina i Hong Kong. De fet, Catalunya concentra la meitat de les inversions procedents d’Àsia a Espanya. La quota més baixa (23%), en canvi, la té entre els països llatinoamericans.

EL CAPITAL ESTRANGER DES DE GENER DEL 2011

Volum d'inversió 14.532 milions d'euros.

Projectes 601

Llocs de treball generats 38.385

Principals països Alemanya (5.175 milions), França (1.373 milions), el Japó (1.174 milions), el Regne Unit (920 milions).

Classificació Catalunya és la cinquena regió d'Europa occidental que rep més inversions després de Londres, Dublín, París i Holanda.

Sectors capdavanters farmàcia, materials d'envasos de plàstic, tèxtil, equips informàtics i pintures i revestiments.

Sectors amb recorregut TIC, logística i suport a l'empresa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_