Selecciona Edició
Connecta’t

Les ‘kellys’, les netejadores d’hotel, s’associen per denunciar la seva precarietat

Prop de 2.000 cambreres de pis, que denuncien sous de 2,5 euros per habitació que netegen, s’uneixen per reclamar que els apliquin el conveni d’hostaleria

Algunes de les cambreres de pis d'hotel associades a les 'kellys', aquest matí, a Barcelona
Algunes de les cambreres de pis d'hotel associades a les 'kellys', aquest matí, a Barcelona

Preparen el carro amb els productes de neteja, llençols i tovalloles. En vuit hores, deixen impecables almenys 26 habitacions i les zones comunes brillants. Moltes mitiguen el dolor de les articulacions amb ibuprofèn, per por de demanar una baixa laboral. I una bona part guanya al mes uns 700 euros en una indústria, la turística, que polvoritza rècords temporada rere temporada. Són les netejadores d’habitacions d’hotel. El panorama de precarietat ha portat 2.000 d’aquestes treballadores (un sector predominantment femení) de set ciutats d’Espanya a crear l’associació Las Kellys (una picada d’ullet per a l’abreviatura de las que limpian) per defensar els seus drets.

“Una nit a l’hotel costa 300 euros i a tu te’n paguen 2,50 per cada habitació que neteges. La crisi en el sector hoteler ha estat molt diferent de la d’altres indústries i els bons resultats no repercuteixen en les nostres condicions”, va denunciar Myriam Barros, presidenta de l’associació i cambrera de pis d’hotel a Lanzarote. A més de les mobilitzacions, Las Kellys ja han presentat 15 denúncies davant diversos jutjats contra hotels i contractes per violació de drets laborals i 30 queixes més a les Inspeccions de Treball.

L’associació estatal que agrupa a aquestes treballadores –que arriben quan el client no hi és perquè quan torni la seva habitació estigui perfecta– va ser presentada ahir a Barcelona si bé fa mesos que treballen. L’objectiu que es fixen és millorar les seves condicions laborals. “Volem pressionar els sindicats, patronals i administracions. Però si els sindicats haguessin fet bé la seva feina no haurien acceptat la reforma laboral i no seríem aquí”, va assegurar Barros. Al seu costat van comparèixer treballadores de Barcelona, Benidorm, Mallorca, Palma, Cadis i Madrid.

Entre les seves peticions volen que s’apliqui el conveni col·lectiu d’hostaleria –que fixa un sou de 1.200 euros– fins i tot encara que es treballi mitjançant externalitzacions. Ofereixen com a model de bones pràctiques el que succeeix a Las Palmas. També sol·liciten estudis ergonòmics independents sobre els efectes de la seva feina i que es respectin les vacances i altres drets laborals.

Molts hotelers han optat per externalitzar la neteja amb contractes que no estan obligats a complir el conveni col·lectiu del sector. Des de la patronal ho veuen com una pràctica vàlida, avalada per la normativa laboral i neguen que es donin situacions tan precàries. Però en molts casos es tracta de sous que no sobrepassen el salari mínim interprofessional. Amb aquest canvi, les treballadores passen a ser meres netejadores, en lloc de cambreres de pis cobertes pel conveni d’hostaleria, amb la consegüent pèrdua de categoria laboral, menys sou i condicions.

Les kellys calculen que hi ha 400.000 cambreres de pis a Espanya, la meitat fora de conveni. El seu perfil és el de dones amb càrregues familiars, immigrants i “amb molta por”, va dir Isabel Rodríguez, una kelly de Barcelona. De fet, encara que Catalunya és una de les comunitats amb més turisme, només hi ha 60 inscrites a l’associació. Rojas creu que moltes temen alçar la seva veu pel risc a perdre l’ocupació. Juntament amb Madrid i la Costa Blanca serien els territoris on hi ha més desprotecció per a les cambreres.

Les treballadores també critiquen que serveis d’ocupació públics (Barcelona, Galícia, Albacete…) ofereixin pràctiques no remunerades als hotels i ho venen com un camí per a “l’ocupació segura”. Primer, esperen aconseguir més visibilitat. Susana, kelly de Lanzarote, també creua els dits perquè una mala opinió en una pàgina de reserves no acabi en un acomiadament.