El Govern denuncia “persecució” judicial davant de les Nacions Unides
Les cartes, enviades per Exteriors, complien el mandat parlamentari de suport als "càrrecs electes investigats" per confirmar l'inici del procés cap a la independència
El Govern va informar per carta l'ONU i el Consell d'Europa de la "persecució" judicial de càrrecs electes catalans pel seu suport a la declaració d'inici del procés cap a la independència, aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre i anul·lada després pel Constitucional.
Les cartes van ser enviades el passat 29 d'agost a l'alt comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Zeid Ra'ad al-Hussein, i al comissionat del Consell d'Europa pels Drets Humans, Nils Muiznieks. L'emissor és Manuel Manonelles, director general d'Afers Multilaterals i Europeus de la Generalitat.
Avançades aquest dimarts per La Vanguardia, les cartes eren conseqüència d'una resolució aprovada el 23 de juny per la Comissió de Justícia del Parlament, en la qual s'instava a informar organitzacions internacionals per donar compliment del mandat del Parlament de Catalunya, segons expliquen fonts de la Generalitat.
En concret, la resolució de la Comissió de Justícia condemnava la "persecució" ordenada pel fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, contra càrrecs electes catalans que havien expressat el seu suport a la declaració del passat 9-N.
El text també alertava de la "naturalesa antidemocràtica" de les institucions judicials espanyoles i denunciava la voluntat del Govern espanyol de "manipulació política dels òrgans judicials" per impedir que els càrrecs electes catalans duguin a terme el "mandat electoral" de les eleccions del 27 de setembre del 2015.
Les cartes enviades per Manonelles, adscrit al departament del conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, es limiten a explicar que es dóna trasllat dels textos de la resolució de la Comissió de Justícia, la declaració independentista del 9-N i el seu annex, que recollia un conjunt de mesures socials per "salvaguardar els drets fonamentals afectats per decisions de l'Estat espanyol".
