_
_
_
_
_

El jutge obliga l’Ajuntament de Badalona a fer festa el 12-O

El Consistori tancarà però els càrrecs electes atendran els ciutadans davant de l'edifici

Josep Catà
L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater.
L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater.Albert Garcia

El jutge obliga l'Ajuntament de Badalona a celebrar la Festa Nacional. En una interlocutòria d'aquest mateix dimarts, el magistrat dóna resposta al recurs contenciós-administratiu presentat per la delegada del Govern espanyol, María de los Llanos de Luna, per impedir la mesura proposada per l'alcaldessa de la tercera ciutat de Catalunya, pactada amb els empleats públics. "La fixació, en aquest cas per Llei, d'un determinat dia com a festivitat nacional (i el mateix passa amb les festivitats autonòmiques i les locals) obeeix a raons socials i culturals, que reflecteixen un interès general, social o col·lectiu en la seva celebració. En cas que es portés a efecte la decisió de l'Ajuntament de Badalona aquest interès es veuria perjudicat de manera irreparable", escriu el jutge.

Más información
L'alcaldessa de Badalona dóna l'opció de convertir el 12 d'octubre en laborable
El calendari laboral de 2017 ja és oficial: nou festius en tota Espanya

"12 d'octubre, res a celebrar". Sota aquesta premissa l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va decidir permetre als empleats de l'Ajuntament anar a treballar durant la jornada de la festa nacional. La mesura adoptada per la tercera ciutat de Catalunya ha causat un gran enrenou, per bé que no és la primera vegada que es duu a terme: en els últims anys ho han fet una sèrie d'Ajuntaments, entre ells Girona, quan era alcalde l'actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

En tots els casos, els consistoris van acordar amb els funcionaris que podrien lliurar, a canvi, en un altre dia que no fos festiu. Aquesta solució, segons la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, contradiu l'Estatut dels Treballadors, encara que, com que és voluntària, els sindicats no veuen cap impediment. El jutge ja ha decidit suspendre cautelarment la mesura.

Sabater ha assegurat aquest dimarts en entrevistes a RAC1 i Catalunya Ràdio que altres Ajuntaments han treballat el 12 d'octubre i que "mai hi ha hagut una reacció histèrica de la caverna mediàtica com ara".

Crítiques de l'oposició

El president del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, va respondre a la mesura impulsada per la seva successora en l'alcaldia de Badalona, Dolors Sabater. A Twitter, la va titllar de "covarda" i li va recordar també la victòria del seu partit en les municipals, que no va ser suficient per parar un pacte entre Guanyem Barcelona, ICV i ERC: "L'única cosa que no té arrelament a Badalona és ella, al maig el PP va arrasar".

El president del grup municipal del PSC, Alex Pastor, també va comentar en un comunicat que "desgraciadament Badalona torna a ser notícia, com en època del PP, per les sortides de to del govern municipal".

L'Ajuntament de Badalona tancarà portes durant la festivitat del 12 d'octubre en compliment de la resolució judicial. En una roda de premsa d'última hora, l'alcalde accidental de Badalona, Oriol Lladó, i el tercer tinent alcalde, Jose Téllez, han explicat que els càrrecs electes atendran els ciutadans davant les dependències consistorials de 8 a 14 hores, malgrat la interlocutòria. Téllez ha qualificat la resolució contenciós-administrativa de "cop d'estat a la sobirania municipal", i Lladó ha sostingut que s'ha decidit de forma deliberada a última hora per dificultar la resposta de l'Ajuntament.

Des de fa anys, la possibilitat de convertir el 12 d'octubre en laborable ha existit en consistoris governats per la CUP com Celrà i Viladamat (Girona), i en altres que es declaren sobiranistes i en els quals governa ERC o CiU com Arenys de Munt, El Brull, Seva, Caldetenes (Barcelona), Girona o Ripoll (Girona). En ocasions, les dependències estaven obertes i els ciutadans podien anar a fer tràmits, mentre que en unes altres, les oficines van romandre tancades però els funcionaris podien anar a treballar si ho desitjaven, com a Girona. 

En aquesta ocasió, a més del de Badalona, 19 ajuntaments més permetran als seus empleats anar a treballar: 10 governats per la CUP, entre ells Berga (Barcelona), vuit consistoris de ERC i un de CiU. A Celrà (governat per la CUP) l'alcalde, Dani Cornellà, explica que obriran perquè tenen un pacte amb els treballadors des de 2012, amb els quals intercanvia la Festa Nacional per altres dies no festius: "Mai ha passat res, entenem que és voluntari". I afegeix: "Llanos de Luna ens ha posat problemes amb moltes coses, però en aquest tema mai ha dit res". Aquest dimecres, com a mínim 10 dels seus 60 treballadors s'acolliran a la mesura. En canvi, l'Ajuntament d'Arenys de Munt (el primer en convocar una consulta independentista) celebrarà el festiu: "Aquest any ni ens ho hem plantejat, i quan va haver-hi la possibilitat, ningú va venir a treballar".

El pacte dels consistoris amb els funcionaris, també a Badalona, és que els treballadors que acudeixin aquest dia al seu lloc de treball poden recuperar el festiu un altre dia que a Catalunya no ho sigui: el 23 d'abril (Sant Jordi), el 9 d'octubre (Diada de València) o el 9 de desembre —per fer més llarg el pont del Dia de la Constitució, festiu que els Ajuntaments de la CUP també consideren laborable.

La delegada del Govern va presentar un recurs contenciós-administratiu que es fonamenta en dues lleis: la 18/1987 que declara Festa Nacional el 12 d'octubre i l'article 37 de l'Estatut dels Treballadors. En ell, s'estipula que la Festa Nacional s'ha de respectar "en qualsevol cas" i que les festes laborals "tindran caràcter retribuït i no recuperable", és a dir que si es treballen, s'han de pagar i no es poden intercanviar per un altre dia no festiu. No obstant això, Josep González, coordinador de l'àrea pública de Comissions Obreres (CC.OO)., afirma que "si és un pacte entre treballadors i és voluntari no ha d'haver-hi cap problema". Aquesta valoració la comparteix Jordi Juan, advocat laboralista del Colectiu Ronda, que afirma que el recurs presentat per Llanos de Luna "en principi no té objecte", perquè la mesura és legal ja que "no estableix cap obligació per al treballador". 

El debat està superat en el sector privat, en el qual és habitual veure les persianes pujades en diumenges i festius a Catalunya des que el Tribunal Constitucional suspengués la llei catalana de comerç el 2014. A l'espera de que es redacti una nova llei, la Generalitat ha perdut, en part, el control dels establiments que obren en els festius. Juan explica que, "a efectes pràctics", dies com el 12 d'octubre "funcionen com a laborables", perquè molts serveis públics continuen actius.

Reaccions a la suspensió cautelar

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha avalat aquest dimarts la decisió de l'Ajuntament de Badalona de permetre treballar el 12 d'octubre, i ha titllat de "ridícula" la reacció de Llanos de Luna de posar un recurs contenciós-administratiu. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha lamentat que la delegada reaccioni davant la decisió del consistori i, en canvi, es quedés "callada" quan el Govern central va impugnar davant el Tribunal Constitucional la llei d'emergència social aprovada pel Parlament.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_