El símptoma Piqué

Acabat el Mundial del Brasil, Piqué va pensar a deixar la selecció perquè es va sentir assenyalat pel fracàs de l’equip de Del Bosque. Encara que no va posar data de caducitat a la seva condició d’internacional, la idea de renunciar a la Roja s’ha mantingut en el temps, condicionada per la seva carrera al Barça, fins que ahir va anunciar que la seva retirada es produiria després de Rússia 2018. El central va trobar segurament el moment per expressar una decisió que no era fàcil de comunicar ni argumentar després que l’acusessin novament d’antiespanyol i deslleial per tallar-se les mànigues de la samarreta en què se suposava que figuraven impresos símbols amb els colors nacionals, denúncia que no tenia cap sentit, com va certificar la Federació Espanyola.

El mateix Piqué va certificar que no es tractava d’una reacció en calent a la sortida del partit de Shkodër. No va tenir inconvenient a afirmar, de totes maneres, que la difamació que havia patit a les xarxes socials i en alguns mitjans per retallar la seva samarreta, era la gota que feia vessar el got i, conseqüentment, s’acomiadaria de l’equip d’Espanya en la propera Copa del Món. La ferma declaració del jugador del Barça ha generat, no obstant això, un nou debat, com passa sempre en qualsevol assumpte entre la selecció i Piqué. Les preguntes se succeeixen: La decisió és irrevocable? Com seguirà jugant fins al 2018? Tan insuportable se li ha fet la pressió de les xarxes socials de les quals és tan assidu?

No sembla que sigui un problema de joc ni de seleccionador, perquè el central del Barça assegura que se sent a gust amb Lopetegui i vol jugar un altre Mundial, sinó d’administrar la seva trajectòria i també de cansament per un patriotisme mal entès, sotmès com se sent a un judici sumaríssim per part dels qui tenen la selecció com a símbol d’una única idea, la que mesura els bons i els mals espanyols, com si cada partit de la selecció fos un jurament de bandera per a Piqué. El jugador no en té prou defensant la samarreta ni tampoc amb el fet que un dels seus fills es vesteixi de la Roja a Tolosa de Llenguadoc. Piqué està sota sospita a França i a Albània. La intel·ligència està renyida amb la intolerància, i més a Espanya.

La posició de Piqué és al cap i a la fi un símptoma més de la situació d’alta tensió que es viu al país, subratllada per la rivalitat Barça-Madrid. El defensa ha estat xiulat en diferents camps espanyols quan ha jugat amb la Roja i se l’ha assenyalat de mala manera a Twitter i Facebook, en diferents mitjans i per diversos periodistes, i fins i tot per exmembres de l’Administració, circumstància que ha provocat una situació d’irracionalitat, difícil de sostenir per a qualsevol jugador, fins i tot per al divertit Piqué. El defensa central del Barça no participa precisament del patriotisme anomenat de pandereta i no entén, d’altra banda, la fiscalització que senten diversos internacionals blaugrana a la Roja.

A Piqué se li ha sentit dir: “Sempre he defensat orgullós la samarreta espanyola, per què es dubta de mi?” La incomoditat l’ha ajudat a prendre una decisió que té la seva base en els títols ja guanyats i en la seva obstinació a regular els anys que li queden en actiu al Camp Nou. Han estat moltes les vegades que s’ha especulat amb el futur de Piqué amb Espanya. No es preveia, no obstant això, un final tan abrupte i sorprenent, cosa que destaca el nus del conflicte: si era una decisió madurada, com és que no la coneixia el seleccionador ni s’ha temporalitzat o oficialitzat amb el millor dels protocols de la Federació? Avui s’imposa el soroll i el jugador no ha trobat cap resposta millor al talibanisme que apartar-se i gestionar el seu futur a la manera Piqué.

Encara que diumenge va fer un comunicat, la federació sempre s’ha desentès del cas Piqué i de donar la millor sortida a una generació única de futbolistes, campiona d’Europa i del Món. Piqué navega contra corrent dels qui entenen que per jugar amb la Roja no n’hi ha prou amb passar-s’ho bé i aconseguir els millors resultats, sinó que s’imposa despertar-se cada dia amb l’himne d’Espanya al despertador.