Selecciona Edició
Connecta’t

L’AMI reformarà els seus estatuts el 2017 pressionada per Colau

L'alcaldessa de Barcelona demana la modificació del text base de l'Associació de Municipis per la Independència per considerar-lo nacionalisme “essencialista”

Concentració convocada per l'AMI.
Concentració convocada per l'AMI.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va reiterar fa unes setmanes que els estatuts de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) són “essencialistes”. El tinent d'alcalde Jaume Asens ja va advertir el 2015 que l'AMI és una entitat amb “una lectura conservadora del fet nacional, que fa una exaltació de les excel·lències espirituals de la nació catalana, que tenen a veure amb la defensa d’una mística i un imaginari romàntic i clerical sobre Catalunya”. L'Ajuntament estudia convocar una consulta ciutadana per decidir si Barcelona forma part de l'AMI, però al mateix temps demana que se'n reformi el text base. Colau va assegurar en una entrevista a RAC1 que l'AMI li va reconèixer aquest extremisme i que estan preparant una modificació dels estatuts. L'AMI preveu que la reforma se sotmeti a votació de l'assemblea durant el primer semestre del 2017.

Un portaveu de l'AMI afegeix que aquesta modificació dependrà també de l'actualitat política. El Govern té previst convocar un referèndum d'independència el setembre del 2017. L'Ajuntament de Barcelona estudia la forma de consultar la ciutadania sobre la conveniència que la ciutat formi part de la xarxa de municipis independentistes. L'AMI està formada actualment per 788 ajuntaments. Hi ha uns 160 municipis que no en formen part, segons l'AMI. Alguns d'aquests municipis són grans ciutats, com Barcelona, Sabadell, Badalona, l'Hospitalet i Cornellà de Llobregat, Lleida o Tarragona. Colau ha explicat que estudien com es pot fer la consulta i també la modificació del reglament per rebaixar el percentatge de participació necessari perquè sigui vàlida –actualment és del 50%.

L'AMI subratlla que la modificació dels estatuts és una qüestió prèvia a les crítiques del govern de Barcelona en Comú. La reforma es va plantejar per primer cop públicament el maig del 2016, quan va assumir el càrrec la nova executiva presidida per Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Lloveras (CDC) va rellevar al capdavant de l'AMI l'exalcalde de Girona i president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Un comunicat d'aleshores informava que “l’AMI també ha aprovat iniciar el procés de modificació dels estatuts de l’entitat. L’objectiu és adaptar-los al nou entorn i realitat del país, que és molt diferent de la de l’any 2011, quan es va constituir l’associació. L’AMI vol anar més enllà de ser una associació independentista i ampliar el seu àmbit d’acció treballant en aspectes com el model d’administració local del futur país o la seva organització territorial”.

Lloveras no entén les crítiques

Els paràgrafs més polèmics dels estatuts són els de caràcter històric. L'AMI considera que la relació entre Catalunya i Espanya és colonialista: “Les estructures de poder de les metròpolis no permeten fissures legals al seu si que possibilitin als pobles sotmesos a elles manifestar de forma efectiva els seus anhels de llibertat”. Les seccions del text que causen més malestar a l'Ajuntament de Barcelona són les que es poden interpretar en termes de superioritat nacional: “A Catalunya, el treball, la ciència, les arts, el pensament sempre han estat a l’avantguarda de la realitat i del sentiment del poble, en contraposició de la dedicació de les elits espanyoles de parla castellana”. “No entenc les crítiques”, explica Lloveras a EL PAÍS, i afegeix que l'única objecció en aquest sentit que han rebut ha estat la de l'Ajuntament de Barcelona. Colau va advertir a RAC1 que els estatuts de l'AMI havien rebut més crítiques al marge de la del seu govern. Lloveras concedeix que els estatuts s'han de modernitzar perquè no té sentit que incloguin una introducció historicista: “El que és important és la feina que fem dia a dia, no els estatuts”, segons Lloveras.

Barcelona, membre observador

L'AMI també va plantejar una alternativa per al govern de Colau: no adherir Barcelona a l'AMI però que hi estigui vinculada com a membre observador. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, va mostrar-s'hi a favor. El ple de l'Ajuntament va rebutjar el 2015 que Barcelona s'adherís a l'AMI. La convocatòria de la consulta ciutadana sobre aquest assumpte és una promesa electoral de Barcelona en Comú. Lloveras explica que es vol crear la figura de “l'ajuntament amic, per a municipis no adherits que volen mantenir un vincle amb l'AMI per, per exemple, assistir a les assemblees”. L'AMI va iniciar aquest setembre una nova campanya per sol·licitar la incorporació dels municipis que no en són membres.