Puigdemont canvia les eleccions constituents pel referèndum per atreure Podem
Junts pel Sí i Sí que es Pot van votar a favor del referèndum: uns amb permís del Govern central o sense i els altres sol·licitant-ne el reconeixement internacional
Carles Puigdemont va prometre en prendre possessió que en 18 mesos culminaria el procés per proclamar la independència i manté aquest objectiu, però per camins diferents. Junts pel Sí i la CUP van traçar dijous al Parlament una ruta que presenta notables diferències amb el programa electoral amb el qual la coalició d’Artur Mas va guanyar per àmplia majoria les eleccions (62 de 135 diputats), encara que finalment va haver de renunciar a la presidència.
Per explicar el viratge en l’estratègia cal recordar que Puigdemont sempre ha estat independentista, des de les èpoques en què l’antiga Convergència pactava amb PP i PSOE. La pressió de la CUP i la plantada als Pressupostos d’aquest any també han obligat Junts pel Sí a cedir als anticapitalistes i els diversos processos judicials per les decisions polítiques dels últims mesos hi ha posat la resta per apostar per la unilateralitat.
La proclamació de la independència, oblidada. Junts pel Sí, la coalició de l’extinta Convergència i Esquerra, prometia al seu programa de les eleccions del 27 de setembre del 2015 que hi hauria una declaració solemne del Parlament per començar l’inici d’un procés constituent que culminaria amb la proclamació de la independència. Es va complir només la primera part amb les conseqüències conegudes. El passat 9 de novembre el Parlament va aprovar aquesta declaració per “desconnectar d’Espanya”, el Tribunal Constitucional la va anul·lar tres setmanes després i va traslladar el cas a la fiscalia perquè actuï contra la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell. La promesa de declarar la independència ha desaparegut de l’estratègia pactada aquesta setmana entre Junts pel Sí i la CUP.
La Constitució popular que no serà. Junts pel Sí prometia l’inici “immediat” del procés per elaborar una Constitució catalana a través de la “participació ciutadana”, malgrat que no està regulada jurídicament. La resolució pactada aquesta setmana amb la CUP obvia per complet la redacció de la Constitució que, en tot cas, no començarà a redactar-se fins a mitjan 2018.
Primer, el referèndum, no les eleccions constituents. L’estratègia inicial de Junts pel Sí implicava celebrar unes eleccions constituents en el període màxim de 18 mesos des de les eleccions de 27 de setembre del 2015. El nou parlament elaboraria la Constitució amb les aportacions de la societat civil i seria ratificada en referèndum. El nou pla és diferent. Preveu que al setembre del 2017, a tot estirar, se celebri “un referèndum vinculant sobre la independència... amb una pregunta clara i resposta binària”. Si el sí aconsegueix més del 50% dels vots favorables, en els sis mesos següents a aquesta consulta, o sigui, al març del 2018 se celebrarien unes eleccions constituents. El vot afirmatiu s’imposarà per majoria aclaparadora si s’arriba a celebrar aquesta consulta, com va succeir en la del 9 de novembre del 2014 per la qual és a punt de ser jutjat Mas, ja que els partits no independentistes no van reconèixer les garanties d’aquest referèndum que ara es prometen.
Amb permís o sense. “Si l’Estat espanyol, a través de decisions polítiques o jurídiques bloqueja l’autogovern de Catalunya, el Govern i el Parlament procediran a la proclamació de la independència”, es deia al programa de Junts pel Sí. Ara s’anuncia que el referèndum al setembre del 2017 es mantindrà “en absència d’acord polític amb l’Estat espanyol”.
La maquinària legal. La resolució aprovada aquesta setmana anuncia que “el Parlament es compromet a activar tots els dispositius legals necessaris per dur a terme la celebració del referèndum i donar-li cobertura legal”. Res d’això es deia al programa de Junts pel Sí. Ara també es promet que abans que finalitzi aquest any, la Cambra crearà “una comissió de seguiment per a l’impuls, control i execució del referèndum”, així com una altra “comissió d’experts” per al seguiment del procés d’autodeterminació. Per si no fos prou, el Govern català crearà en el termini de dos mesos un Consell Assessor del Procés integrat per experts i també convocarà “de forma immediata” una cimera de totes les forces polítiques i socials per “definir” el referèndum.
La transitorietat jurídica. Junts pel Sí preveia al seu programa de l’any passat que, una vegada proclamada la independència i quan Catalunya hagués “desconnectat” de l’ordenament jurídic espanyol, s’aprovaria la “llei de transitorietat jurídica” i una altra relativa al “procés constituent”. Ara els plans són uns altres. Abans que finalitzi aquest any ha d’estar a punt la ponència sobre la llei de transitorietat jurídica (es denomina “de règim jurídic”), que serà l’armadura legal sobre la qual se celebrarà el referèndum i tot el “període de transitorietat existent entre la proclamació de la República Catalana i l’aprovació de la Constitució, així com el reglament de l’Assemblea Constituent”.
Más información
