_
_
_
_
_

Armes ‘marca Espanya’ a la guerra del Iemen

Quatre ONG demanen una investigació independent sobre la destinació del material venut a l'Aràbia Saudita

Un rebel huthi amb una lanzagranadas espanyol C90 prop de la frontera entre Aràbia Saudita i Iemen.Vídeo: TERROR MONITOR
Miguel González

El passat 8 de gener, Iemen Fights Back, una publicació online que reflecteix els punts de vista dels rebels huthis iemenites, aliats de l'expresident Saleh, mostrava imatges de l'armament abandonat pels “mercenaris saudites” en la seva fugida, a la localitat de Tuwal, a la frontera entre l'Aràbia Saudita i el Iemen. Com a part del botí de fusells automàtics, munició i documents personals, un llançagranades C90 fabricat per l'empresa espanyola Instalaza. Una setmana després, la mateixa publicació exhibia imatges més nítides d'altres dos C90, aquesta vegada a Raboha City, també a la frontera saudita amb el Iemen. El 23 de febrer, difonia un vídeo en el qual es veia milicians huthis celebrant la captura d'un BMR-600, de la firma espanyola Enasa, a la localitat iemenita de Midi, prop del Mar Roig.

Eclipsada en els mitjans de comunicació pels conflictes de Síria o l'Iraq, la guerra del Iemen ha provocat ja més de 6.700 morts i almenys tres milions de desplaçats. Les hostilitats van esclatar el setembre del 2014, quan els rebels huthis, de confessió xiïta i propers a Iran, van prendre la capital, Saná. L'Aràbia Saudita, al capdavant d'una coalició sunnita i amb el suport dels Estats Units, va intervenir militarment el març del 2015 per tornar a posar al poder el president Adi, successor de Saleh. El que havia de ser una campanya llampec s'ha empantanat en una guerra de desgast, amb la imposició d'un bloqueig aeri, naval i terrestre que ha deixat el 80% de la població en risc de fam i 1,5 milions de nens amb problemes de malnutrició, segons Unicef. Els dos bàndols han estat acusats de crims de guerra per l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans.

Com van arribar llançagranades i blindats espanyols al camp de batalla iemenita?

El règim saudita és el millor client de la indústria militar espanyola fora d'Europa. El 2015 va comprar armes espanyoles per 540 milions d'euros (el 15% del total); una factura que correspon, en la seva major part, a avions de reabastiment, però que també inclou granades de morter i munició d'artilleria. I aquesta relació es remunta ja a diverses dècades.

LLAURIS (Armament Research Services), una consultora australiana especialitzada en armes i municions, ha identificat dos productes de fabricació espanyola en poder dels huthis: el ja citat llançagranades C90-CR i granades de mà Alhambra, totes dues d'Instalaza. L'informe d'ARES conclou que el més probable és que aquestes armes fossin capturades pels rebels iemenites al camp de batalla, arrabassant-les a les tropes saudites o a les forces lleials al president Hadi, entrenades i equipades per Riad. Segons la consultora, uns 5.000 llançagranades C90-CR van ser venuts a l'Exèrcit saudita a principis de la dècada dels 90. Les granades Alhambra van poder ser venudes el 2004 dins d'un paquet de municions de 23,2 milions.

Yago Rodríguez, coautor de l'informe d'ARES i expert en Orient Pròxim, afegeix als C90 i les granades Alhambra els vehicles Pegaso BMR-600, dels quals almenys 140 van ser venuts a l'Aràbia Saudita el 1983 i altres 300 fabricats allà. “La majoria dels BMR-600 capturats o destruïts es trobaven al districte de Harad, on la Infanteria de Marina saudita es va desplegar i va patir baixes a mans dels rebels el passat febrer”, explica l'investigador.

La llista de material militar espanyol la presència del qual s'ha confirmat al Iemen inclou també vehicles tàctics VAMTAC, d'Urovesa. Rodríguez creu que tard o d'hora apareixeran a l'escenari iemenita armes espanyoles venudes als països del Golf implicats en la coalició que lidera Riad: bombes d'aviació, projectils d'artilleria i de carros de combat, morters, etcètera.

L'informe de Comerç sobre exportació de material de Defensa espanyol el 2015 assegura que “totes les llicències de munició [per a l'Aràbia Saudita] van ser acompanyades de certificats d'última destinació amb estrictes clàusules de no reexportació o ús fora del territori del país”. A la vista dels vídeos difosos a les xarxes socials no sembla que aquestes clàusules s'apliquin rigorosament.

El passat dia 27, quatre ONG (Amnistia Internacional, FundiPai, Greenpeace i Oxfam Intermon) integrades en la campanya Armas sota Control, van remetre una carta al Ministeri d'Economia demanant-li l'obertura d'una investigació independent i exhaustiva sobre el desviament d'armes espanyoles al conflicte del Iemen, els resultats de la qual es facin públics, i l'adopció de garanties legalment vinculants per controlar la seva ocupació i els seus usuaris finals. La carta encara espera resposta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miguel González
Responsable de la información sobre diplomacia y política de defensa, Casa del Rey y Vox en EL PAÍS. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en 1982. Trabajó también en El Noticiero Universal, La Vanguardia y El Periódico de Cataluña. Experto en aprender.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_