_
_
_
_
_

Obres que rehabiliten vides

La Fundació Hàbitat3, de la Taula del Tercer Sector, gestiona 302 pisos cedits per a persones amb risc d’exclusió social

Camilo S. Baquero
D'esquerra a dreta, Vicente, Juan i Francisco treballen en la rehabilitació d'un pis per a ús social.
D'esquerra a dreta, Vicente, Juan i Francisco treballen en la rehabilitació d'un pis per a ús social.Joan Sanchez

Un dels atractius del programa d’habitatge social de la Fundació Hàbitat3, impulsat per la Taula del Tercer Sector, és el compromís de cuidar els immobles que tercers hagin cedit. Per exemple, perquè una família desnonada pugui entrar en un pis cal des d’una mà de pintura fins a millores en aspectes com l’eficiència energètica. Unes feines que, al mateix temps, també rehabiliten vides: darrere de brotxes, planxes i martells hi ha aturats de llarga durada que tornen al món laboral.

És el cas del Francisco, el Juan i el Vicente. Els tres treballen per Aprise, una de les sis empreses d’inserció laboral amb què Hàbitat3 té contractat el servei de millora i rehabilitació de les finques. Com a tants altres treballadors de la construcció, l’explosió de la bombolla immobiliària es va endur les seves vides. Ara apliquen la seva experiència perquè un dels pisos que ha rebut la fundació, a Santa Coloma de Gramenet, pugui ser posat a disposició de les entitats socials.

“És un cercle virtuós”, resumeix Carme Trilla, presidenta de la Fundació. Hàbitat3 té 302 pisos a Catalunya, que han vingut des de diferents vies. El 80% procedeixen de particulars, però també hi ha cessions de la Generalitat. Els esforços de l’entitat, no obstant això, s’han orientat al fet que propietaris que tenen un pis buit el cedeixin per a un ús social, renunciant als molt suculents marges del mercat immobiliari a la capital catalana. I ajudant a generar un parc d’habitatge de lloguer social català on, segons la Taula, 230.000 famílies són susceptibles d’un habitatge d’aquest tipus.

“En el cas de la cessió es respon davant els propietaris dels pagaments mensuals, també del bon ús dels habitatges, i del retorn en perfecte estat quan finalitzi el període de lloguer”, recorda Trilla. Els tècnics de la fundació acorden el pla d’obres necessari per rehabilitar el pis i les tasques es van lliurant de manera rotativa a les empreses d’inserció, sense competència de preu. A més d’Aprise hi ha Formació i Treball, Trinijove, SAO, Apip i Engrunes. Totes tenen en comú que empren perfils de difícil ingrés al món laboral.

Gairebé un 50% dels habitatges que ha rebut la Fundació en els seus dos anys d’existència han necessitat obres. “No es tracta de feines de luxe, sinó que permetin viure confortablement”, afegeix Trilla. La suma mitjana de les obres ronda els 3.000 euros. Els pisos poden ser utilitzats per als programes d’atenció residencial a persones amb risc d’exclusió social. Els serveis socials determinen el preu del lloguer que poden pagar i la diferència amb el preu real l’assumeixen les mateixes entitats o l’Administració.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_