El nou mapa polític asseca les finances dels partits tradicionals
A punt de la liquidació després de desaparèixer de les institucions, Unió s’ha convertit en l’exemple més sagnant
Al caire de la liquidació després de desaparèixer de les institucions, Unió s’ha convertit en l’exemple més sagnant de com els canvis en el tauler polític català han deixat les formacions tradicionals. L’arribada de noves formacions a les institucions i l’atomització del vot han obligat Convergència i el PSC a desprendre’s de les seves seus històriques per eixugar el deute i assumir la reducció de les seves estructures de partit. Iniciativa per Catalunya també té en marxa un pla de viabilitat per reduir costos, que segueix les mesures d’estalvi dels últims anys. El Partit Popular de Catalunya, com la resta de formacions, va reduir la plantilla després de les eleccions generals de desembre. L’única formació que s’allibera d’aquestes mesures d’aprimament és Esquerra Republicana, que ja va adaptar la seva estructura el 2010 i 2011.
Trencada la federació CiU, Unió ha desaparegut del Parlament i Convergència, abraçada a l’independentisme, ha passat de 50 diputats el 2012 a 29 des de les eleccions del 2015 (dins de la coalició de Junts pel Sí, amb 62 diputats). El PSC ha reduït el seu pes de 20 escons a 16; la patacada del PP l’ha fet passar de 19 a 11, mentre que la caiguda d’Iniciativa per Catalunya passa dels 13 del 2012 als quatre actuals, diluïts en la confluència de Sí que es Pot (11). Aquesta pèrdua de pes és extensible a la resta d’institucions i, a menys representació, menys recepció de recursos públics. Aquest factor afegit a la contínua pèrdua de militants va obligar a partir del 2015 –alguns, com ICV, ho van fer abans–, a pensar en la necessitat de prendre mesures dràstiques. El 2013, segons les últimes dades fiscalitzades pel Tribunal de Comptes, els partits catalans acumulaven un endeutament conjunt de 57 milions d’euros. Aquesta és la principal preocupació dels seus gestors, un cop reduïdes les subvencions públiques.
El concurs de creditors presentat per Unió és el cas més extrem. Només presents en alguns ajuntaments, on resisteixen els grups de la federació que van sortir de les eleccions municipals, acumula un deute de 22,5 milions d’euros, del qual 19,3 milions són hipoteques. La seva situació és tan desesperada que van arribar a demanar als bancs que els perdonessin –a través d’una quitació bancària– el 95% dels préstecs o, en el millor dels casos, que els donessin deu anys per pagar. La banca s’hi nega perquè no té cap garantia que la situació es pugui revertir.
Des de la nova Convergència, l’ara Partit Demòcrata Europeu Català (PDC), eviten parlar de la seva situació econòmica i s’escuden que la nova formació neix neta. El PDC ocupa un nou edifici que és gairebé la meitat (2.400 metres quadrats) que el que ocupaven fins al juliol al carrer Còrcega. Han invertit 6,4 milions d’euros en la nova seu. L’antiga, la van vendre a un grup asiàtic, Platinum States, especialitzat en l’adquisició d’immobles a institucions amb problemes. Quan es va realitzar l’operació, que afecta un immoble que Convergència va utilitzar com a fiança judicial del cas Palau, des del partit van assegurar que els ingressos servirien per eixugar el deute i van avançar que es pretenia reduir un 30% la seva estructura. La nova formació té poc més d’11.000 associats, lluny dels 26.000 que Convergència deia que tenia al juny passat (19.000 al corrent de pagament). Fonts consultades asseguren que, en tot cas, el seu deute no era el de més gruix dels partits. Segons l’últim informe del Tribunal de Comptes, referent a l’exercici del 2013, 5,3 milions de passiu, enfront d’uns actius de 13 milions.
El PSC és l’altre partit català que ha optat per vendre la seva seu del carrer Nicaragua, per uns deu milions d’euros, amb l’objectiu de reduir “el nostre deute històric”, segons explica Assumpta Escarp, secretària d’organització, que indica que “ja no fan falta grans locals”. El partit busca reduir préstecs, situats entorn de 12 milions d’euros, perquè se situï en uns 5,5 milions. A la venda d’actius s’hi afegeix una reducció de la despesa anual que passarà dels 14 milions d’euros del 2014 a la meitat aquest any. El personal que donava servei a la seu s’ha reduït a la meitat, mitjançant jubilacions i baixes voluntàries no cobertes. “Vam començar a reduir càrregues el juliol del 2014 i des de llavors no hem parat, però sense fer res radical”, explica Escarp.
Iniciativa per Catalunya fa anys que redueix el seu pressupost i esforçant-se per reduir la seva càrrega financera, vinculada a la hipoteca que va subscriure per adquirir la seva seu actual al barri Gòtic. En l’últim consell nacional va aprovar un últim pla de viabilitat per fer una nova retallada de les despeses. Es basa en una retallada de despeses de mig milió d’euros, per la qual cosa la xifra se situa en 2,2 milions. La major part d’aquesta retallada es basa en una reducció dels contractes d’assessors i en les baixes que el partit té per jubilacions. El seu deute ha passat en els últims quatre anys de 16,1 milions d’euros a 10,7 milions, segons consta en les memòries econòmiques que publica en el seu web. “Tenim 16 locals propis i no ens plantegem vendre patrimoni i menys amb els preus actuals”, explica Santu Cayuela, secretari de finances, que explica que en les últimes tres campanyes electorals no s’han demanat crèdits bancaris per finançar-les.
Esquerra es mira els moviments de la resta de partits amb molta tranquil·litat. L’informe presentat el 2014 pel Tribunal de Comptes el presentava com el partit català més ordenat econòmicament. El seu responsable de finances, Jordi Roig, subratlla que les grans retallades es van fer a partir del 2010 i que en els últims anys “no hem hagut de fer res”. L’any passat el partit va tancar amb un deute de 3,5 milions d’euros, però que en la seva major part estava assegurada per la liquidació de les subvencions públiques que li havien de pagar per les últimes eleccions. Un any abans havien tancat amb un deute de tot just 195.000 euros. La seva fundació Josep Irla és la que suporta la càrrega creditícia de la seva seu a Barcelona i d’altres 27 immobles en propietat. Però deu uns tres milions d’euros sobre uns actius de deu milions. “No ens preocupa perquè no hem de renovar cap crèdit”, afirma Roig.
Sobre la firma
