Selecciona Edició
Connecta’t

Un premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura, entre els esbarzers

Les instal·lacions olímpiques de tir amb arc, dissenyades per Enric Miralles i Carme Pinós, es troben apilades en un solar

Algunes de les estructures que van cobrir un edifici esportiu dissenyat per Enric Miralles i Carme Pinós.
Algunes de les estructures que van cobrir un edifici esportiu dissenyat per Enric Miralles i Carme Pinós.

1992, en ple any olímpic, l'Ajuntament va distingir amb el premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura un complex molt singular: les edificacions que formaven les instal·lacions olímpiques de tir amb arc de la Vall d’Hebron. Va ser un projecte dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós que, passats els Jocs, va seguir amb la seva funció –vestidors i altres dependències– després que el camp de tir es transformés en pistes de futbol i rugbi. Un dels dos edificis es va desmuntar el 2008 per la urgència de la construcció d'infraestructures del metro, un nou túnel de la cua de maniobres de la línia 5 després de l'enfonsament del Carmel. GISA, l'empresa pública de la Generalitat que feia l'obra, es va comprometre amb l'arquitecta Carme Pinós (Enric Miralles va morir el 2000) que després reconstruiria l'edifici. Nou anys després, part dels components d'aquelles construccions, unes grans estructures de formigó amb lluernes, estan apilades i en evident estat de corrosió en un dels laterals de les instal·lacions esportives.

Es troben, literalment, entre els esbarzers i envoltats per una tanca de ferro que està tombada en més d'un punt. Els vidres de les peces per on entrava la llum als vestidors estan trencats i les vares de ferro sobresurten del formigó. Costa pensar que aquestes grans planxes de formigó donaven forma a un edifici singular i premiat. “La veritat és que fa temps que no sé res del tema després de rebre evasives o silencis”, explica l'arquitecta Pinós des del seu despatx una mica enfadada. “L'empresa que feia les obres del metro –llavors GISA– es va comprometre a refer l'edifici després de finalitzar els treballs. És un compromís que es va fer per escrit i que no s'ha complert”, afegeix.

Les estructures quan encara estaven dempeus.
Les estructures quan encara estaven dempeus.

L'edifici en qüestió, amb una forma sinuosa que albergava els vestidors i les dutxes i altres dependències, va anar a terra el 2008. “Com que havia de ser una cosa provisional, d'un any, a les instal·lacions hi van col·locar uns barracons. I aquí seguim vuit anys després”, comenta un dels responsables de la instal·lació del camp de futbol i rugbi de Vall d’Hebron, que té 4.500 usuaris.

Amb la promesa que només seria per a un breu període de temps, les peces guardades es van acumular dins del perímetre de les instal·lacions. "El 2012, van fer una selecció de les estructures i les van posar ja fora del camp esportiu perquè molestaven”, subratlla el mateix usuari. I encara hi són. El juliol passat es van iniciar les obres de la primera fase d'unes noves instal·lacions que albergaran els primers vestidors. L'edifici, actualment en l'estructura de la planta baixa, l'ha encarregat Infraestructures.cat, l'empresa pública de la Generalitat que va succeir GISA. “Es tracta d'una construcció funcional, com la que es pot veure en qualsevol poliesportiu, i pel que sabem les peces de Pinós no es faran servir”, comenten des de la instal·lació esportiva, on s'alegren que, finalment, es posi fi a una “provisionalitat” que ha durat vuit anys.

Saber què ha passat amb aquell compromís de reconstruir el pavelló premiat és tot un misteri. “Jo vaig arribar a presentar el projecte executiu del nou pavelló en què reutilitzava el material que s'havia conservat i em van pagar per fer-ho”, explica l'arquitecta. Passats els anys i davant del silenci total de les administracions, tant la Generalitat com l'Ajuntament –les instal·lacions són municipals–, Pinós es va entrevistar amb l'arquitecte en cap Vicente Guallart, quan l'alcalde era Xavier Trias. “No em va quedar res clar perquè em va comentar que potser es faria un nou concurs”, apunta. Portaveus municipals de l'actual Consistori expliquen que de l'obra finalment es va encarregar Infraestructures.cat, ja que era una restitució que els corresponia afrontar perquè l'enderrocament va ser per unes obres del metro.

Des d'Infraestructures.cat no aclareixen a preguntes d'aquest diari què va passar amb aquell compromís al qual havien arribat amb l'arquitecta i si l'actual projecte s'ha fet amb concurs. A ella li queden poques esperances de poder refer l'obra i no ha estat informada de l'execució de les noves instal·lacions.

A peu de camp, als qui treballen i utilitzen les instal·lacions esportives el que els interessa és que es compleixi el pla de fases traçat i que vestidors, dutxes, oficines, magatzems i fins i tot el bar deixin d'estar en barracons. Alguns encara recorden com era de singular dutxar-se en un habitacle circular amb unes vidrieres per on entrava la llum del sol: “Realment era original, tot i que la funcionalitat és un altre tema”.