Selecciona Edició
Connecta’t

Amarna Miller: “Si només filmés porno feminista no pagaria ni mitja factura”

L’actriu porno més famosa d’Espanya equipara la seva feina a la d'un obrer que "col·loca totxanes"

Amarna Miller respon a EL PAÍS

La Marina passeja pel barri del Raval de Barcelona. El seus cabells són insolentment vermells, dibuixa un somriure constant i clava els ulls blaus com foc sobre l’interlocutor. Amaga el seu nom sota un pseudònim inspirat en les seves preferències culturals. La Marina es fa dir Amarna Miller i no amaga la seva professió: “Sóc actriu porno”.

Miller és la protagonista del polèmic vídeo de l’agència Vimema amb què es promociona el Saló Eròtic de Barcelona Apricots que se celebra a Barcelona des del dijous i fins al diumenge. L’espot i el discurs de Miller han enamorat els mitjans perquè el personatge inventat per la Marina trenca amb l’estereotip de professional del sexe audiovisual. Sap que avui, amb 26 anys, és l’actriu porno espanyola més famosa del moment i està disposada a fer trontollar els fonaments de les consciències pàtries. La seva ideologia és clara: “Sóc de Podem i em molesta que la gent segueixi votant els partits corruptes de sempre”. Parla tres vegades més ràpid que el discurs habitual i amb la comoditat de qui sap que ha de transmetre un missatge. “No és que Espanya sigui un país reprimit, és que el món és un país reprimit”, somriu.

La Marina, i Miller per defecte, no només és actriu de cinema per a adults, també és feminista. “La meva professió no té a veure amb la meva ideologia. Fa segles que les dones estem oprimides, se’ns ha dit com hem d’estimar i de quina manera hem de cardar. Avui, per primera vegada tenim la possibilitat de fer-nos propietàries de la nostra sexualitat”. Reconeix que la pornografia convencional està feta “per i per a homes. M’encantaria rodar únicament porno feminista però no en tindria ni per pagar mitja factura a final de mes. Jo, faig com tothom, venc la meva força de treball com ho fa un obrer quan aixeca una paret de maó”. El porno al qual li agradaria dedicar-se Miller és el que anomena feminista o ètic en el qual “els actors i actrius són tractats en igualtat de condicions, s’ha de valorar la seva feina, sentir-se còmodes en la seva participació en l’escena, ha d’estar dins d’un marc legal que reguli la seva feina i que les pràctiques que hagin de fer siguin segures i consensuades”, reprodueix de memòria Amarna.

Defensa que el porno no és sòrdid i creu que “necessitem més veus que defensin que la nostra feina és tan digna com qualsevol altra. Cal regular la feina i eliminar els paternalismes”.

“Sempre he estat una persona molt sexual i amb la libido molt alta. Fer alguna cosa relacionada amb el sexe sempre havia estat al meu cap”, assegura que tenia aquests pensaments abans d’arribar a la majoria d’edat. “No és que no tingui pors, és que les venço per fer el que em demani el cos i no el que m’imposa la societat”. Tot just fer 18 anys va començar a enviar missatges a productores espanyoles. No la va convèncer res del que li van dir. Va estudiar Belles Arts i va descobrir la fotografia. Va retratar les seves amigues nues, va fer un pas més i, llavors, va voler provar. “Vaig crear la meva productora, vaig rodar, vaig controlar els enregistraments i vaig fer el salt davant de les càmeres”. Al cap de qualsevol interlocutor sorgeix, sempre, una pregunta: “I la teva família?”. Miller tomba l’ofensa ràpidament: “Un no pot viure suportant les pors del que diran la meva família, els meus futurs ocupadors o el meu xicot… jo visc segons les meves decisions”. Tot i així, aconsella a qualsevol noia que acabi de fer 18 anys i vulgui seguir amb la seva professió: “Que ho tingui molt, molt clar, que una vegada ho tingui clar ho torni a pensar i que sàpiga que no és un camí de roses. El pitjor de la pornografia és l’estigma que comporta dins de la societat”. Defensa que dedicar-se al porno li ha donat “llibertat geogràfica i d’horaris, he descobert pràctiques sexuals i corrents ideològics, em permet dur a terme fantasies i em dóna llibertat econòmica”. Però també hi ha la part negativa. “Estic farta de ser l’actriu porno que llegeix Nietzsche, la que deixa Belles Arts i es dedica al porno, farta de l’estigma social, no sóc una nimfòmana, no em ficaria al llit amb qualsevol, tinc més de dos i tres dits de front i sé que hi ha moltes coses que cal canviar en la indústria, com la creació d’un conveni o un sindicat”.

Sap que hi ha actrius que han acabat a la pornografia per necessitat: “És una opció respectable perquè la majoria de teleoperadors o cambrers treballen, també, per necessitat”. Defensa que la prostitució és feminista “el meu cos és meu i puc fer el que em vingui de gust; no empatitzo amb el moviment abolicionista encara que puc respectar-lo i ningú em dirà que no sigui feminista per no defensar l’abolició”. “Sóc conscient que la meva generació no veurà la normalització del treball sexual”, admet.

La Marina es converteix en Amarna Miller quan es pressiona l’on de la càmera. No ha deixat de somriure. Li encanta la seva vida i “deixaré el porno només quan deixi de fer-me feliç”.

MÉS INFORMACIÓ