Selecciona Edició
Connecta’t
Dos anys d'EL PAÍS.CAT

De les llars d’infants al fer corredisses amb l’esport o brou amb la llengua

Amb una audiència creixent, elpais.cat va néixer amb la voluntat de ser global prioritzant el relat, l’opinió i les notícies sobre Catalunya

Manifestants en una de les protestes pel tancament del Banc Expropiat.
Manifestants en una de les protestes pel tancament del Banc Expropiat.

Elpais.cat va néixer amb la voluntat de ser global prioritzant el relat, l’opinió i les notícies sobre Catalunya. Una aposta amb una audiència creixent. Amb un equip propi per a les tasques d’edició, tots els periodistes de la redacció estan compromesos a pensar i subministrar continguts propis per a l’edició digital. I tenint molt present el consell de García Márquez: la primícia no la dóna qui la publica primer, sinó qui primer la dóna ben donada, amb veracitat.

El comportament del lector és un misteri. Per què l’audiència selecciona una notícia i l’escampa arreu és, avui, difícil de preveure. A vegades, es pot predir la viralitat, però en d’altres és una sorpresa. Durant aquests dos anys a Elpais.cat les hem vist de tots colors.

La importància del futur dels nostres fills i l’elecció d’un verb contundent van ser els elements clau per a la nostra primera notícia viral, quan vam anunciar que la consellera Irene Rigau fulminava el finançament de les llars d’infants, al desembre del 2014, dos mesos després del llançament d’Elpais.cat. Arran de l’atemptat contra Charlie Hebdo, Elpais.cat va oferir en exclusiva la traducció en català de la historieta de doble pàgina que l’endemà publicaria la revista sobre la tragèdia.

Al llarg d’aquests dos anys, els articles d’opinió i les tribunes sobre temes calents també s’han escampat com la pólvora. Sixena, 1936: la Causa General, l’article del conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco Gonzàlez, sobre els béns del polèmic monestir, n’és un bon exemple. L’emotivitat i la utopia també triomfen a les xarxes socials. Un cas: el vídeo protagonitzat per nens d’una escola barcelonina que reivindicava la llibertat d’expressió.

Les retransmissions minut a minut també interessen als nostres lectors. I d’ocasions per posar a prova aquest format n’hem tingut un munt. Les exclusives, per la seva condició, també solen arrasar. Per exemple, la proposta cupaire de retirar el monument a Colom de Barcelona. Altres exemples d’èxit són la cobertura de la crisi dels manters i la del Banc Expropiat de Gràcia. El seguiment dia a dia del Mobile també va mobilitzar la redacció.

Elpais.cat té tres seccions setmanals fixes: Brou de Llengua, dedicat al català, a càrrec de Rudolf Ortega; Corredisses, sobre el Barça i el futbol en general, de Ramon Besa, i El Club dels Cinc, una secció coral on es trien cinc llocs o activitats recomanables. A més, té una altra secció de periodicitat variable en funció de l’actualitat, el Poti-Poti, revista de premsa.

Sempre repensant-lo, Elpais.cat promet noves apostes per al futur immediat, amb la idea que el suport digital no és cap excusa per no fer sempre bon periodisme.