Selecciona Edició
Connecta’t
ENTREVISTA

“Podem reduir a la meitat les privatitzacions”

La comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, assegura que “hi ha marge” per reobrir molts més llits a Barcelona

La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, durant l'entrevista
La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, durant l'entrevista

Quan fa poc més d’un any la investigadora Gemma Tarafa (Barcelona, 1971) va assumir el càrrec de comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, va topar amb una ciutat on la presència de proveïdors privats amb afany de lucre dins de la xarxa sanitària pública era més que notable. El Govern municipal, defensor obert de la gestió pública del sistema, va trobar que 41 dels 84 proveïdors sanitaris de la ciutat eren entitats privades amb ànim de lucre. Tarafa ha proposat ara un replantejament del model i revertir les privatitzacions.

Pregunta. Segons un informe municipal, el Departament de Salut destina a Barcelona uns 220 milions d’euros anuals a entitats amb afany de lucre que tenen concerts amb la xarxa sanitària pública. Por on començaran?

Resposta. La sanitat pública té molt marge per assumir més del que està absorbint. Hem lliurat un pla concret als representants de Salut en la comissió del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) que analitza dades i accions sobre privatitzacions. Creiem que en el que queda de legislatura podem reduir a la meitat les privatitzacions.

P. Com ho faran?

R. Treballem en diverses estratègies: reforç de la provisió pública, desprivatitzar processos i el mentrestant. En el procés de reforç de la pública, vam detectar 150 llits tancats al Centre Fòrum i els vam obrir. Hi ha 250 llits públics més tancats i altres 100 en ús estacional –pel pic d’urgències que es genera a l’hivern–. Hi ha un marge molt gran per reobrir i cal aprofitar-lo. A més, s’hauria de contractar més activitat perquè obrin quiròfans a la tarda.

P. I l’estratègia de desprivatitzar processos?

R. Hi ha externalitzacions que es poden revertir quan s’acabi el contracte o per denúncies de mala gestió. Per exemple, l’atenció domiciliària de festius i nits que estava externalitzada, es revertirà perquè s’acaba el contracte i passarà a formar part de l’Institut Català de la Salut (ICS). En atenció primària, amb la transposició d’una directiva europea, ens permetrà fer un canvi de règim jurídic de les Entitats de Base Associativa (EBA) –empreses privades d’atenció primària gestionades per metges–. Podem recuperar l’esperit inicial de les EBAS, com a cooperatives, i que passin de ser entitats mercantils a entitats sense ànim de lucre, o retornar la gestió a proveïdors públics.

P. Què és el mentrestant?

R. Mentre continuem amb els concerts a entitats privades, podem exigir a aquests proveïdors que els nivells de transparència i contractació siguin com els que treballem a l’Ajuntament. En contractació, que es compleixin criteris socials, ambientals i laborals.

P. Però obrir llits o contractar més activitat en hospitals depèn de Salut. Quin és el seu marge de maniobra?

R. És en la pressió i el treball intern conjunt en el CSB, des d’on tenim potestat per fer una cogestió del sistema sanitari de la ciutat.

P. Salut va prometre desprivatitzar la gestió de tres hospitals, però vostè els va instar a anar un pas més enllà i intervenir en altres àrees, com la sociosanitària i salut mental. Salut va massa lent en els processos de desprivatització?

R. Hem d’imposar més ritme en la resta d’àrees. Tenim la percepció que la velocitat no és la que voldríem perquè no es tracta només d’hospitals o casos concrets, sinó d’un canvi de model. Ja tenim opcions, com que s’acaben concerts o que hi ha llits tancats, i veiem un marge que no podem deixar passar.

P. Quina és la seva postura respecte a Barnaclínic (el braç privat de l’Hospital Clínic, amb el qual comparteix espai, recursos i professionals)?

R. Volem obrir un debat que va més enllà de Barnaclínic, de quina activitat privada es fa en centres públics. Però no estem d’acord amb Barnaclínic dins del Clínic.

P. Fa uns mesos es va obrir un conflicte quan Turisme de Barcelona volia promocionar, amb diners públics, el turisme sanitari de Barcelona. Quina postura prendrà el consistori?

R. No volem promocionar amb diners públics que els estrangers s’operin en un centre privat. No es tracta d’una batalla contra la privada amb ànim de lucre. Es tracta de no promocionar-la amb fons públics que haurien d’anar a reforçar la sanitat pública.

Las desigualtats entre barris i la salut mental, en el punt de mira

Tarafa també es va trobar en la seva arribada al càrrec amb un diagnòstic desolador en algunes zones de la ciutat. Un informe sobre la salut dels barris va destapar que 18 veïnats de Barcelona tenien molt mala salut, amb fins a 11 anys de diferència en l'esperança de vida pel que fa als barris més sans.

P. Han trobat fortes desigualtats en salut entre barris. Quina és la intervenció prioritària per reduir aquesta bretxa?

R. A partir d'aquesta foto, intentem prioritzar aquests barris en totes les nostres accions. Estem desplegant plans de salut comunitària —aquesta part de prevenció de la salut que va més enllà d'atenció primària i està a peu de carrer— amb 33 programes per abordar l'envelliment, la solitud, les addiccions o la salut mental. Hem triplicat recursos per a aquests programes, i en el pla d'equipaments i en el pla de salut mental ja s'han prioritzat també els recursos cap a aquests barris. Però sobretot seran fonamentals les polítiques del Govern per reduir desigualtats socials, com el Pla de Barris.

P. En el pla de salut mental reconeixen "dificultats" en l'accés als centres de salut mental infantojuvenil (CSMIJ).

R. En un centenar d'entrevistes que vam fer a entitats i usuaris sortia aquesta qüestió: tenim molta llista d'espera i cal minimitzar-la. A més hi ha un salt entre el CSMIJ i el CSMA (el seu homòleg per a adults). Des dels 18 als 25 anys, perdem pacients en el camí perquè els CSMA no estan preparats per a joves adults que encara són nens. Les mesures que s'han posat sobre la taula van en la línia d'acompanyar en aquesta transició perquè molts dels trastorns mentals es gesten en la infància i adolescència i és clau la mirada a aquest col·lectiu.

MÉS INFORMACIÓ