Selecciona Edició
Connecta’t

Així s’ha forjat l’última polèmica de Catalunya Ràdio

L'exconseller d'ERC Xavier Vendrell provoca la polèmica a la ràdio pública demanant mobilitzacions massives que impedeixin el judici pel 9-N

Rigau, Mas i Ortega, en la compareixença d'aquest dilluns pel 9-N.
Rigau, Mas i Ortega, en la compareixença d'aquest dilluns pel 9-N.

 La polèmica enquesta del programa Catalunya Vespre de Catalunya Ràdio, sobre accions “físiques” que impedeixin un judici pel 9-N, va ser motivada per les declaracions de Xavier Vendrell, exconseller de Governació del tripartit i exdirigent d'ERC. La moderadora del programa, Sílvia Cóppulo va anunciar durant l'emissió que sotmetrien a la votació de l'audiència la proposta de Vendrell. Aquest va demanar impedir l'accés de jutges i imputats als jutjats, i mobilitzacions massives durant mesos per “posar contra les cordes l'Estat”. Cóppulo havia escrit a Twitter poques hores abans de l'emissió: “2.300.000 persones, que vam votar el 9-N del 2014, hem de quedar-nos de braços plegats veient com la Fiscalia vol inhabilitar 10 anys Mas i 9 Ortega i Rigau?”

Aquest és el diàleg entre Vendrell i Cóppulo que ha propiciat les crítiques dels partits de l'oposició:

Xavier Vendrell: Aquesta és la primera vegada que anem al xoc definitiu. Aquesta primera partida, si no la guanyem, comencem molt malament.

Sílvia Cóppulo: I com es guanya?

X.V.: Només es pot guanyar d'una manera: hi ha 2 milions de persones que van sortir al carrer i van dir «Senyor Artur Mas, posi les urnes»; molt bé, aquests 2 milions de persones hem d'impedir que es jutgi el senyor Mas, ho hem d'impedir. No el poden jutjar. Estem en aquest xoc de trens i anem al final; si ens creiem que anem al final, Catalunya no pot permetre que es jutgi un polític per haver fet el que li hem mandatat els ciutadans que estem majoritàriament a favor que es posin les urnes. No ho podem permetre. Una altra cosa és si s'ha posat un duro a la butxaca, que el jutgin, aquí jo sóc el primer en apuntar-m'hi. Ara, això no ho podem permetre, i físicament hem d'impedir, el dia que es fixi data de judici, no poden arribar ni els jutges ni els imputats al jutjat. I aquesta és la primera batalla. I si no som capaços de guanyar aquesta batalla, oblidem-nos de la independència.

Sílvia Cóppulo: Està parlant d'una mobilització popular, eh, senyor Vendrell?

X.V.: Però què ens pensem? Que sortint una tarda l'any ja estan cansats de demanar la independència, no no. Els qui es pensin que sortint una tarda l'any per demanar la independència tindran la independència, que s'oblidin. La independència és una cosa una mica més complicada. L'altre dia havia una peça interessant de Josep Martí a El Periódico. La pregunta és, deia ell: quants estem disposats a sortir al carrer durant quant de temps? Vol dir permanentment al carrer, no anar i tornar a cosa, i comprometre'ns fins a on?

S.C.: Afegia [Josep Martí] que aquest procés va començar des de la gent i només pot continuar, diríem que quedi en alguna cosa, quan continuï havent-hi aquesta gent; és la gent que ho ha d'aguantar.

X.V.: Esclar! «Que vagin a la presó!». Escolti, com que «si cal que vagin a la presó»?. Aquí estem per impedir que vagin a la presó per fer coses que nosaltres, la majoria dels ciutadans de Catalunya, creiem que s'han de fer. Pot haver-hi dubtes de si la majoria estem a favor de la independència o no, però a favor del referèndum, no hi ha ni una sola enquesta que no doni majories de més del 70% a favor del referèndum. Per tant, els líders polítics que estan a favor del referèndum, és a dir, Ada Colau, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, s'han de posar davant de 2 milions de ciutadans i impedir que jutgin aquests polítics, perquè no ens oblidem, si no els defensem ara a nosaltres, quan vinguin a buscar-nos a nosaltres, no hi haurà ningú per defensar-nos.

[...]

S.C: I fins a quin punt, una situació d'aquestes, que és de confrontació democràtica, no podria crear, com ho diria... Fins ara, a vegades es diu, d'aquells que hi estan treballant, «no s'ha trencat una paperera», si realment es promou la ideal del senyor Vendrell, que aquests 2,3 milions de persones que van anar a votar, la majoria Sí però això és igual, vagin al carrer, no hi hagi episodis, no controlats?

X.V: [...] Hi haurà un moment en què haurem de fer una mobilització molt forta. Opino, penso, proposo, però jo no sóc ningú, faré el que els líders d'aquests país proposin, però ha d'haver-hi un moment en què ens plantem. I que el món vegi que hi han centenars de milers de persones plantades al mig de Barcelona, no una tarda festiva, sinó dies, setmanes i si cal, mesos. I que el món es pregunti què fem, què ens passa a aquesta gent que estem tan malament, què és aquest neguit que tenim, què volem aquesta gent? Votar. Posem contra les cordes l'Estat.

S.C: Molt bé, ho demanarem al Twitter, si esteu disposats a impedir físicament que jutgin el senyor Mas, Irene i Rigau.

El precedent d'Arrufat

El setembre passat, el dirigent de la CUP Quim Arrufat també va plantejar durant un debat als Caputxins de Sarrià la necessitat de provocar la reacció de l'Estat mitjançant un referèndum unilateral d'independència (RUI): “Nosaltres [la CUP] proposem la convocatòria del referèndum unilateral d'independència, tant sí com no, amb totes les de la llei, fins al final, com a mínim per fer entrar en contradicció antidemocràtica l'estat espanyol i que hagi de recórrer a algun tipus de força legal o fins i tot de força bruta”. “És necessària la convocatòria d'un referèndum unilateral d'independència per demostrar les contradiccions antidemocràtiques de l'Estat, no només a la nostra població sinó per mostrar-les internacionalment; que reprimeixi, si vol reprimir fins a les últimes conseqüències, la convocatòria d'un referèndum”.