Selecciona Edició
Connecta’t

L’IEC defensa que la reducció d’accents diacrítics no afecta la riquesa ni la genuïnitat del català

La Secció Filològica de l’acadèmia apunta que la tria dels mots que conserven l’accent diacrític ha estat fruit d’intensos debats

Accents diacrítics que passaran a la història.
Accents diacrítics que passaran a la història.

Arran de la polèmica a les xarxes i als mitjans de comunicació que ha suscitat la reducció del nombre de paraules amb accent diacrític, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha emès un comunicat aquest dilluns en què defensa que la simplificació d’aquesta regla d’accentuació no afecta la riquesa ni la genuïnitat del català, sinó que en simplifica l’ortografia. Per acompanyar aquest argument, l’IEC menciona que els accents diacrítics, que serveixen per distingir dues paraules que s’escriuen igual, són un recurs que moltes llengües utilitzen, però moltes altres no. A més, apunta que la tria dels mots que conserven l’accent diacrític ha estat fruit d’intensos debats per a arribar a un consens.

El 29 de setembre, la Secció Filològica va presentar davant del Ple de l’IEC la proposta d’Ortografia de la llengua catalana, que s’ha previst que es ratificarà en la reunió del Ple del propvinent 17 de novembre i que es comercialitzarà al principi del 2017. Ara s’ha obert un període de comentaris durant el qual els membres de l’Institut poden opinar sobre la idoneïtat d’aquesta proposta. Un cop ratificada, la nova Ortografia es durà a terme progressivament durant un període de cinc anys.

Sobretot un punt d’aquesta normativa ha encès el debat més enllà del context acadèmic, els accents diacrítics. La proposta és reduir la llista de mots que el porten només a catorze: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. A més, s’escriuran sense accent diacrític els compostos i derivats dels mots que encara en conservaran, com adeu-siau, marededeu, rodamon o a contrapel.

Arran dels comentaris i opinions sobre la qüestió, la Secció Filològica aclareix que “l’ortografia és una qüestió del discurs escrit, que no afecta la llengua oral, tot i que pot contribuir a facilitar la lectura i la pronunciació” i distingeix entre un “fet d’ortografia” i un “fet de llengua” per expressar que les actualitzacions ortogràfiques no determinen “ni la riquesa ni la genuïnitat del català”.

En defensa de la nova normativa, l’IEC manté que “la simplificació dels diacrítics afavoreix l’aprenentatge de l’ortografia” i que una ·bona part de l’ortografia és arbitrària i una altra part obeeix a raons etimològiques·. A banda, l’Institut afegeix que la quantitat de diacrítics en els mots catalans s’havia multiplicat de l’època de Pompeu Fabra ençà: d’una cinquantena a més de cent cinquanta. La major part d’ells no compleixen actualment amb la funció de desambiguar el sentit d’un mot, afegeix.

Els 14 que es mantenen

L’IEC també explica que la tria dels mots que conserven l’accent diacrític, tots monosíl·labs, obeeix a raons diferents perquè ha estat fruit d’intensos debats per a arribar a un consens: el criteri que descriu la major part dels casos és l’alternança entre un mot lèxic i un mot gramatical àton (són-son; mà-ma; és-es). Tot i això, hi ha dos casos que són excepció en aquesta regla: déu/deu i bé/be, tots dos restringits per la seva freqüència d’ús.

Així mateix, recorda que la comunicació no es fa per mitjà de paraules soltes, sinó de frases en les quals les paraules tenen un context sintàctic i semàntic. Per això, l’ambigüitat dels mots no es resol fora de context, sinó quan els mots es troben dins de frases i enunciats.

L'Institut afegeix que una de les raons fonamentals per a editar l’Ortografia de la llengua catalana és la dispersió de materials que formen la normativa ortogràfica vigent. Amb la nova, s’aplegaran en un sol tractat l’ortografia fundacional, les rectificacions que hi va fer Pompeu Fabra, els retocs introduïts després de Fabra i la legislació ortogràfica de la Secció Filològica d'ençà del 1984.

MÉS INFORMACIÓ