_
_
_
_
_

Una de cada cinc catalanes pateix depressió o ansietat

L’Enquesta de Salut de Catalunya constata que la incidència del sobrepès i els trastorns mentals estan vinculada a les desigualtats socials

Jessica Mouzo
Una dona amb un trastorn emocional.
Una dona amb un trastorn emocional.Iraís Esparza (Wikimedia Commons)

La mala salut dels catalans pivota sobre les desigualtats socials. A més risc de pobresa i menys estudis, més gran és la possibilitat de patir problemes de salut, com el sobrepès o els trastorns mentals. L’última Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2015, l’informe que radiografia l’estat de salut dels catalans, ha constatat que les desigualtats socials aguditzen els problemes de salut. N’és un exemple el fet que una de cada cinc dones més grans de 15 anys pateixen depressió o ansietat a Catalunya, una xifra que arriba al 25% i al 37% si es tracta de catalanes de classes desfavorides i dones amb estudis bàsics, respectivament.

L’ESCA assenyala que, de mitjana, la prevalença de les persones amb ansietat i depressió segueix una tendència a la baixa des del 2006, però el conseller de Salut, Toni Comín, ha alertat de l’efecte de les desigualtats socials en la salut mental. “La salut mental ha empitjorat, la qual cosa ens confirma que és on més influeixen els determinants de la salut (el 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari)”, ha indicat Comín. L’informe sobre els efectes de la crisi econòmica en la salut, que es va elaborar amb les dades de l’ESCA de l’any anterior, va corroborar que la població a l’atur presenta pitjors resultats que la població ocupada.

Más información
“La meva mare està a l’atur i jo no puc ajudar-la”
Els menors tractats per trastorns alimentaris creixen un 31% des del 2007
L’últim barri de Barcelona

En el seu conjunt, l’ESCA cristal·litza una millora dels hàbits de vida saludables, com el consum en alça de la dieta mediterrània (el 70% de la població) o el registre més baix de tabaquisme (23,7%). No obstant això, els resultats empitjoren a mesura que s’aprofundeix en la situació socioeconòmica dels catalans. “Existeixen diferències socials en el consum freqüent de productes hipercalòrics en la població infantil”, apunta l’informe. De mitjana, el 27% dels nens consumeixen tres o més vegades a la setmana menjar amb contingut calòric alt (pizzes, hamburgueses, begudes ensucrades). No obstant això, si es mira el nivell socioeconòmic del menor, l’informe detecta que el percentatge de nens desfavorits que tenen aquest hàbit duplica el dels nens els pares dels quals tenen estudis universitaris, per exemple.

Passa el mateix amb el consum de risc d’alcohol, més elevat en adults de classes desfavorides o amb estudis primaris, i amb l’excés de pes de la població infantil. El sobrepès i l’obesitat afecta el 35% dels nens desfavorits i el 23% dels menors amb una situació socioeconòmica més estable.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_