Selecciona Edició
Connecta’t

Passant comptes amb Sixena

Les monges van recuperar 92 de les 194 peces dipositades al MNAC, entre elles les més valuoses

12 de les 43 creus de Malta que les monges van recuperar.
12 de les 43 creus de Malta que les monges van recuperar.

En el conflicte que enfronta Aragó i Catalunya pel patrimoni del monestir de Vilanova de Sixena (Osca) conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de Lleida, les xifres no quadren respecte al nombre de peces que es van dipositar i les que s’han recuperat al llarg dels anys. Això ha portat al fet que, des d’Aragó, s’hagi posat en dubte que el MNAC hagi retornat totes les peces dipositades i en tingui alguna més de “segrestada”. I és que no tot és clar en el cas Sixena, ja que malgrat el que s’ha afirmat, el dipòsit realitzat per les monges santjoanistes de Sixena després de la seva arribada a Barcelona el 1972 no va ser l’únic, n’hi va haver dos més. Per contra, el 26 de juliol passat, en compliment de l’ordre que va dictar un jutjat d’Osca després de la sentència que obliga a retornar els objectes comprats per la Generalitat i el MNAC, no es van retornar 53 peces, com s’ha explicat, sinó 110, més del doble.

Reconstruir el tràfec de peces és complex, perquè des que es va produir el primer dipòsit fins avui ha passat gairebé mig segle en el qual tota ha canviat: el monestir ha deixat de pertànyer a la diòcesi de Lleida —que va concedir permís a les monges per traslladar-se a Barcelona, dipositar les obres i vendre-les—; les monges de Sixena han mort totes a l’exili català, i les que viuen al monestir des del 1985 són de l’orde de Betlem, que no té res a veure amb els anteriors. A sobre, Virginia Calataiud, hereva de les monges de Sixena (segons li reconeix el Vaticà), ha declarat davant el jutge que ho desconeix “tot, absolutament tot, de Sixena”, que “mai havia visitat les pintures al MNAC” i que “molt poques vegades, poquíssimes, havia visitat el monestir de Sixena”, ja que Calataiud ha professat a Gandia, Barcelona i Àlaba, però mai a Sixena.

Avís verbal

Calce dipositat a l'abril de 1972 per les monges de Sixena a MNAC i retirat dos mesos després per la priora Opi.
Calce dipositat a l'abril de 1972 per les monges de Sixena a MNAC i retirat dos mesos després per la priora Opi.

Els documents permeten reconstruir el canvi de mans de les peces de les monges al museu i viceversa en diferents moments. El 10 d’abril del 1972, el mateix dia que la priora Angelita Opi i tres monges obtenen permís per traslladar-se de Sixena a Barcelona, es formalitza un dipòsit de gran part de les peces que havien portat. En concret, 116 peces, segons consta en el document que van signar Opi i Joan Ainaud, director dels museus d’art de Barcelona. Entre les peces dipositades, 43 creus de Malta en or de diferents qualitats que rebien les monges quan entraven a professar, un bressol de pessebre, sis reliquiaris, dos calzes i tres portapaus, un dels quals és una joia del gòtic internacional esmaltat amb una imatge de Crist en nacre. Entre els acords, s’estipulava que “en qualsevol moment podrà retirar-los en tot o en part mitjançant avís verbal”. I així ho va fer. Dos mesos després, el 20 de juny del 1972, Opi va reclamar un dels calzes “de plata coberta amb or amb caps d’àngels” i va al·legar que era per celebrar Sant Joan el dia 24, tal com consta en els papers de la Junta de Museus.

Relicari en forma de retaule del segle XVI, retornat al 1993 a les monges de Sixena.
Relicari en forma de retaule del segle XVI, retornat al 1993 a les monges de Sixena.

El 20 de setembre d’aquell mateix any es va fer un altre dipòsit, en concret, de 65 objectes, entre els quals una caixa forta de ferro, un reliquiari amb restes de Sant Lluís Gonzaga, llibres i roba litúrgica. Fins al 9 d’octubre del 1973 els objectes dipositats eren, doncs, 180. Aquell dia les monges van reclamar unes vinagreres de plata per posar-hi el vi i l’aigua utilitzades per celebrar l’eucaristia, de manera que el dipòsit era de 179 peces.

El juny del 1974 la priora Opi va morir a la casa rectoral de Valldoreix, on s’allotjava tota la comunitat, la de Sixena i la de Barcelona, esperant que obrís el nou convent. El 14 d’octubre, ja sota el mandat de la nova priora Pilar Sanjoaquín, es produeix un doble traspàs. D’una banda, es lliuren en dipòsit 13 noves peces, entre les quals les dues portes del palau prioral del segle XIII, i, de l’altra, les monges s’enduen les 43 creus que havien entrat al museu dos anys abans, de manera que quedaven 149 obres al museu. El 7 de juliol del 1975 es van tornar a sol·licitar noves obres, en aquest cas cinc peces de gran valor com són una corona del Nen Jesús, una diadema de la Verge, un calze i dos sagraris, tot d’argent.

El 1976 les monges venen al museu una peça, el portapau d’or esmaltat i nacre que es va robar el 1991 i del qual no s’ha tornat a saber res. I el 1982 una segona peça: un fruiter de plata del segle XIV. L’últim moviment d’obres es produeix el 1993, quan les monges reclamen 42 peces que havien estat dipositades 21 anys abans, el 1972. Agrupades en 23 lots —com el que inclou 18 peces d’un pessebre del qual també forma part el famós bressol amb baldaquí que van retirar els Mossos d’Esquadra d’una subhasta al gener i que després la policia judicial va sostreure de l’habitatge dels amos actuals i va portar a Saragossa—, aquestes 42 peces són les que la Generalitat va catalogar abans de retornar-les, de manera que van passar a formar part de l’Inventari del Patrimoni Català, cosa que obliga les seves propietàries a informar de qualsevol canvi. Des del 1993 no s’ha tingut cap notícia d’aquestes obres, de manera que la Generalitat podria multar les monges santjoanistes hereves de Sixena amb una sanció de fins a 138.000 euros, segons estableix la llei.

Desfasament de vuit peces

L’última sortida d’obres del MNAC va consistir en els 53 objectes que el museu es va veure obligat a lliurar el 26 de juliol en compliment de l’execució de la sentència que va dictada el 2015 per la jutgessa d’Osca que obligava a retornar un total de 97 objectes a Aragó. Aquestes peces s’havien comprat el 17 de desembre del 1992, quan les monges van alienar a la Generalitat —i per això Aragó i l’Ajuntament de Sixena també van denunciar les religioses— 12 béns que hi havia en dipòsit i van concedir un dret de compra al MNAC sobre 41 béns més que es va executar el 1994. Les obres es van vendre per un total de 39,8 milions de pessetes. No obstant això, el museu no va retornar 53 peces, sinó 110, segons consta en el llistat que es va lliurar a Aragó.

En total, es van dipositar en les tres ocasions 194 peces, mentre que se’n van retornar 202, de manera que es produeix un desfasament de vuit obres. “És normal, perquè els inventaris no sempre coincideixen i on s’inventaria una peça després en són dues”, destaquen des del MNAC, que deixen clar que en els seus magatzems no queda cap peça de Sixena objecte de litigi i que les compres d’obres es van realitzar sempre amb peces que estaven dipositades en el museu, “mai amb peces que tinguessin les monges en el seu poder.”