Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat obre la via a noves privatitzacions en el sector de l’aigua

El Govern transferirà el 30% del cànon de l'aigua als municipis

La depuradora de Sant Feliu de Llobregat.
La depuradora de Sant Feliu de Llobregat.

El Govern preveu incloure en la propera Llei d’Acompanyament dels Pressupostos una profunda modificació de la llei autonòmica d’aigües. L’objectiu és que els municipis que no han assumit les competències de sanejament es facin càrrec a partir del 2018 de la titularitat i la gestió de les estacions depuradores. Fonts del sector donen per fet que, sense capacitat tècnica ni de contractació de personal, ajuntaments i consells comarcals optaran per la privatització del servei.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha treballat en els últims mesos en els canvis normatius necessaris perquè els municipis, tal com estava previst en els anys vuitanta, assumeixin les competències en sanejament. El Departament de Territori ha remès a Economia el nou articulat perquè l’inclogui en la Llei de Mesures Fiscals i Financeres que acompanyarà els Pressupostos del 2017. Es tracta d’un canvi substancial en la política de sanejament, encarregada de vetllar per la qualitat dels rius davant l’abocament d’aigües residuals i altres substàncies. El canvi normatiu preveu que el món local assumeixi aquesta gestió i les responsabilitats que se’n derivin.

Alguns organismes supramunicipals —entre els quals l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consorci de la Costa Brava i el consell comarcal d’Osona— ja s’han encarregat fins ara d’assumir aquestes competències i bona part d’elles han confiat a empreses privades o societats de capital publicoprivat la gestió d’aquestes estacions. Però davant la manca de capacitat, l’Agència Catalana de l’Aigua s’ha encarregat fins ara de gestionar bona part de les 500 depuradores que es distribueixen per Catalunya i que donen servei al 97% de la població.

El text proposat, al qual ha tingut accés aquest diari, obre la porta al fet que la gestió sigui directa o indirecta, tal com passa ara. El text no parla de cap procés de privatització, però fonts consultades —tant del sector com de participants en les negociacions amb l’ACA— admeten que, atès l’estat en què es troben les finances municipals i la seva escassa capacitat tècnica per assumir aquesta responsabilitat, bona part dels municipis es veuran abocats a buscar una sortida en l’empresa privada.

Una portaveu de l’Agència Catalana de l’Aigua va apuntar que “el pla no té res a veure amb privatitzacions i que es tracta d’apropar més la gestió al territori”. Com els mateixos comptes autonòmics, la continuïtat de la Llei d’Acompanyament depèn dels vots afirmatius de la CUP. La seva portaveu, Anna Gabriel, justament va demanar dijous, durant el debat de la qüestió de confiança a Carles Puigdemont, que “es posin dics de contenció a les polítiques d’aprimament dels serveis públics i de privatització”.

La plantilla de l’ACA s’ha preocupat per les repercussions que pot tenir el nou marc de sanejament —els seus tècnics deixaran de fer-ho— en la seva estructura, encara que sembla que s’hagi descartat que es pugui produir una reestructuració de la plantilla una vegada es transfereixi a l’àmbit local tot el sanejament.

L'articulat permetrà la creació de noves taxes locals

En els canvis que s’introduiran a la llei si s’aprova la Llei d’Acompanyament es preveu que un 30% del cànon de l’aigua que actualment recapta la Generalitat es transfereixi als municipis per finançar “els sistemes públics de sanejament”. L’any passat es van ingressar per aquest concepte uns 437 milions d’euros. A més, el text remès preveu la possibilitat que els ens locals puguin establir una “taxa local” per a la prestació del servei de sanejament per garantir.

Els més crítics amb el plantejament de l’Agència Catalana de l’Aigua assenyalen que aquest pla pot acabar trencant el model de solidaritat territorial, en què tota la població, més enllà de la grandària de la localitat on resideix o dels problemes financers del seu ajuntament, paga les mateixes taxes per l’aigua que consumeix.

A més de la transferència del cànon de l’aigua, l’ACA ha previst altres instruments per compensar els municipis. Crearà un fons de 60 milions d’euros per pagar l’actualització de les instal·lacions hidràuliques de sanejament existents i 20 milions més per compensar entre el 2018 i el 2020 la infradotació registrada els últims anys pels ens municipals que havien assumit la competència en sanejament. El pla financer de l’organisme, centrat en el pagament del seu deute, ha provocat que en els últims anys les inversions s’hagin reduït a la mínima expressió.

A partir del 2018 la situació econòmica de l’Agència Catalana de l’Aigua canviarà substancialment, ja que haurà conclòs el gruix de l’amortització pel deute, si bé no l’acabarà de tancar fins a l’any 2021.

Las claus del nou pla de sanejament

Competencia local. Els ajuntaments, en solitari o agrupats, hauran d'assumir les competències (i responsabilitats) de la gestió de les depuradores, els col·lectors i els tractaments de fangs.

Data límit. El 2018 l'Agència Catalana de l'Aigua cedirà aquestes competències.

Assignació de recursos. La Generalitat preveu transferir el 30% del que ingressa per concepte del cànon de l'aigua per finançar als municipis l'assumpció de les seves noves competències. Es preveu crear taxes locals addicionals.

Fons addicionals. La Generalitat ha previst un fons de 60 milions d'euros per pagar el manteniment d'instal·lacions. Compensarà amb altres 20 milions als organismes que ja les gestionen per la falta d'inversió en els últims anys.