Unió va demanar a la banca que li perdonés el 95% del deute
Les entitats van rebutjar la petició del partit, que va demanar el concurs
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va demanar a la banca creditora que li perdonés el 95% del deute davant l’amenaça de veure’s abocada al concurs de creditors. Segons van explicar diverses fonts financeres, les entitats van rebutjar la proposta dels democristians, que l’1 de setembre van haver d’acabar sol·licitant al jutge el concurs voluntari. Fonts del partit van declinar parlar de les negociacions i van assegurar que la formació continuarà sent “proactiva” en la construcció d’una “alternativa política” a l’Executiu.
Després d’haver-se quedat sense representació al Parlament i al Congrés dels Diputats, i d’haver experimentat una fugida de militants un cop va trencar amb l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya, Unió va haver de plantejar un preconcurs de creditors per negociar el seu deute amb la banca. El deute puja a 22,5 milions d’euros, dels quals 19,3 corresponen a hipoteques i préstecs amb entitats financeres.
Espadaler: “Només el nacionalisme centrat pot donar respostes”
Unió Democràtica de Catalunya sosté que el concurs de creditors no posa fi al projecte dels democristians. “Un partit polític és molt més que un aparell administratiu o que un NIF. És, per sobre de tot, l'agregació de voluntats per defensar en el si de les institucions una idea de país i de societat”, va assegurar el secretari general de la formació, Ramon Espadaler, en una carta a la militància.
Ahir mateix, Espadaler va defensar en el Alderdi Eguna del Partido Nacionalista Vasco (PNV) que “el nacionalisme centrat és l'únic capaç de donar respostes reals i arribar a acords”, en referència a la recent victòria de la llista encapçalada per Íñigo Urkullu.
Fuentes del partit van recordar que el consell del partit va demanar que Unió creu una alternativa que englobi “voluntats i accents diferents” sobre el “denominador comú del catalanisme i la centralitat política”, entre els quals, consideren, el seu és “imprescindible”.
Aquest mecanisme va donar un marge de tres mesos a Unió per pactar amb els bancs. Segons els documents d’aquestes negociacions, als quals ha tingut accés aquest diari, la formació democristiana que dirigeix Ramon Espadaler tenia deutes amb set entitats financeres: La Caixa, Banco Santander, BBVA —que va heretar els préstecs de l’antiga CatalunyaCaixa—, KutxaBank, Banco Popular, Banc Sabadell i Ibercaja.
Diverses fonts de la negociació van explicar que UDC, assessorada pel despatx d’advocats Roca Junyent, va demanar als bancs que apliquessin una quitació —una condonació— del 95% del deute financer. Aquestes mateixes fonts van afirmar que la formació va demanar, a més, un termini de deu anys per retornar-ne la resta, de manera que deixava per al final d’aquest període el pagament del capital principal.
Segons aquestes fonts, els bancs van crear un comitè per examinar la proposta que els van fer arribar els advocats d’Unió Democràtica. No obstant això, van decidir rebutjar-la. Segons fonts de la negociació, primer, perquè la caiguda d’afiliats i la pèrdua de representació parlamentària no garantia els ingressos necessaris per aixecar el vol. En debatre la proposta, a més, les entitats van concloure que el moment de malestar social tampoc permetia condonar aquest deute. A canvi, la banca creditora va oferir al partit refinançar tot el deute amb uns interessos d’euríbor i un diferencial de dos punts.
Cop de porta de la banca
El 29 de juliol passat, les entitats financeres van dir el no definitiu a UDC, cosa que la va abocar al concurs de creditors. El partit el va demanar de manera voluntària l’1 de setembre passat. A partir d’ara, qualsevol decisió econòmica haurà de passar per l’administrador concursal nomenat pel jutge, que és un advocat de la consultora Deloitte. La formació democristiana, que té una plantilla de 16 persones, haurà de començar a elaborar ara una proposta de conveni si vol evitar la liquidació. Malgrat això, té temps, ja que fonts del partit recorden que el concurs encara no s’ha publicat al BOE.
Sobre la firma
