Selecciona Edició
Connecta’t

El repte de Puigdemont de no repetir un altre 9-N

El Govern assumeix la tasca de preparar una consulta vinculant que no es converteixi en un procés participatiu com el del 2014

Carles Puigdemont aquest dijous al Parlament.
Carles Puigdemont aquest dijous al Parlament.

La proposta de convocar un referèndum d'independència anunciada aquest dimecres pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, obre una nova via que fins fa poques setmanes era vista amb escepticisme des del mateix Govern. Des que la proposta de consulta unilateral es va convertir en una mesura de pressió de la CUP, el mateix Executiu i dirigents de l'antiga Convergència Democràtica –ara Partit Demòcrata– van posar en dubte aquesta possibilitat. El seu argument era molt clar: es corria un risc seriós de repetir el procés participatiu sobre la independència que es va fer el 9 de novembre del 2014 i pel qual ara estan imputats el llavors president de la Generalitat, Artur Mas; la seva vicepresidenta, Joana Ortega, i els consellers Irene Rigau i Francesc Homs.

Malgrat aquestes imputacions després de no fer cas del Tribunal Constitucional, el 9-N era una consulta no vinculant, amb la qual el Govern va desafiar les institucions de l'Estat, però que només buscava un escrutini amb urnes sobre l'opinió que tenien els catalans respecte a una possible independència o un canvi d'encaix polític a l'Estat. El resultat va ser claríssim a favor de la independència, però bàsicament perquè els contraris a la secessió van evitar anar a votar. Només hi van participar 105.245 partidaris de mantenir l'actual estructura política davant dels 1,89 milions de persones que van votar per la independència i els 234.848 que defensaven un canvi d'encaix dins d'Espanya.

El 9-N no va ser una consulta amb garanties democràtiques plenes i no es va fer amb un cens oficial de votants. Van poder votar els majors de 16 anys i els residents estrangers que feia més de tres anys que residien a Catalunya.

Que els partidaris del no a la independència se sentin convocats a les urnes és una de les principals preocupacions del Govern. És un element bàsic perquè una consulta pugui ser homologada internacionalment, tal com estableixen els documents sobre bones pràctiques de referèndums aprovats per la Comissió de Venècia, un organisme del Consell d'Europa especialitzat en processos electorals.

En les últimes setmanes, el Govern ha fet esforços per substituir l'adjectiu "unilateral" per "vinculant". Vinculant perquè s'obliga així la Generalitat a assumir el mandat que surti de les urnes, si és que el referèndum arriba a fer-se en algun moment. El mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha admès la dificultat de convocar-lo i va confessar dimecres que la millor opció és la de pactar-lo amb l'Estat. La mateixa Comissió de Venècia va advertir, quan Crimea va convocar un referèndum per independitzar-se d'Ucraïna, que anava en contra de la Constitució.

La validació internacional és un punt en el qual treballa intensament el Govern per aconseguir una consulta vinculant. És la màxima prioritat de l'equip de Carles Vives Pi-Sunyer, president de l'Institut d'Estudis Autonòmics, que intenta trobar la fórmula que li permeti saltar-se el marc de la Constitució i que els organismes internacionals puguin validar. Si se segueixen els passos marcats per la Comissió de Venècia, la Generalitat hauria de garantir un cens de votants vàlid, la creació d'un ens similar a les juntes electorals i assegurar-se el blindatge dels funcionaris davant de les amenaces que puguin arribar del Govern central. I abans que tot això, els Pressupostos de la Generalitat haurien d'incloure partides per finançar el referèndum, un capítol que segur que es portaria davant del Tribunal Constitucional, amb el risc de suspendre els comptes de l'any vinent en conjunt.

MÉS INFORMACIÓ