_
_
_
_
_

La Cubana es riu dels ‘pijos’

La companyia estrena al Teatre Coliseum el seu primer musical, basat en 'Gente bien', un sainet en què Santiago Rusiñol caricaturitzava els nou-rics

Els actors de La Cubana, dimarts, durant la presentació de 'Gente de bien', a l'entrada del Coliseum.
Els actors de La Cubana, dimarts, durant la presentació de 'Gente de bien', a l'entrada del Coliseum.Carles Ribas

A principis del segle XX, molts dels nou-rics sorgits a la Barcelona modernista intentaven fer-se un lloc entre la burgesia a força de fer-se notar. Compraven títols nobiliaris, parlaven en castellà perquè era més “distingit”, adquirien tota mena de luxes: palauets, vestits impossibles, mobles ampul·losos i joies, moltes joies. Santiago Rusiñol va retre compte d'aquesta realitat al sainet Gente bien, en el qual ridiculitzava de manera divertida aquesta classe social. Es va estrenar el 1917, després es va convertir en un text recurrent entre les companyies de teatre aficionades i ara, quan farà un segle que es va escriure, La Cubana ha rescatat l'obra i l'ha convertit en un musical que es començarà a representar avui al Teatre Coliseum.

La Cubana sempre ha cantat i ballat en els seus espectacles, però aquest és el primer musical que estrenen. De fet, van decidir fer el salt després de l'èxit de Campanadas de boda. “Els nostres assessors ens van fer veure que havíem de canviar de registre. Prou mirar la cartellera de Barcelona. O poses un musical a la teva vida o l'has espifiat. Vam ser a Londres i a Nova York, però al final vam escollir un clàssic català. No sabem si ho aconseguirem, però veurem teatre i riurem molt”, va explicar dimarts Jordi Milà, director de l'espectacle. De fet, el resultat final és una opereta, va especificar.

Aquesta vegada han tirat la casa per la finestra: hi ha un elenc de 15 actors de totes les èpoques de la companyia, des de Mercè Comes fins a Mont Plans, passant per Jaume Baucis o Babeth Ripoll. El repartiment, en total, encarna 162 personatges. A més, per traslladar al públic l'atmosfera excèntrica retratada per Rusiñol, les actrius i als actors s'empolainaran amb fins a 30 quilos de joies, gairebé 200 perruques i 180 vestits comprats a París, Lió i... als basars xinesos de Badalona.

“L'obra tracta sobre els nou-rics, la necessitat imperiosa d'ensenyar el que tens i fer el ridícul. Vam veure que això es pot extrapolar a diferents èpoques”, va assenyalar Milà. Per això, com que l'art d'aparentar no té data de caducitat, inspirant-se en el text de Rusiñol han anat molt més enllà. Així, l'argument de la versió de La Cubana de Gente bien arrenca el 1917, al si d'una família que ha acumulat molts diners amb la indústria de la carn i els embotits (a l'original la família s'enriquia amb vetes i fils).

El cas és que volen penetrar en la burgesia barcelonina, es compren un títol nobiliari, organitzen festes, aparquen el català i fan practicar als criats l'art de les genuflexions i les reverències. També comencen a ser notícia pels escàndols extramatrimonials. Després, l'obra es planta el 1951, en ple franquisme. Els negocis càrnics segueixen a tota vela. Però, a més, és l'època de l'estraperlo, del "què passa amb això meu", de l'obligació de parlar castellà i dels amants amagats després de les misses i els rosaris.

El 1980 els nobles ja no presumeixen de títols nobiliaris. Estan de moda el socialisme, els negocis immobiliaris i les festes d'havaneres. Al final, el recorregut sociològic de La Cubana sobre els pijos s'acaba el 2017, quan les llonganisses de la família protagonista s'exporten per tot el món, tant que volen obrir fàbrica a la Xina. Un moment en el qual la riquesa es gaudeix, però no s'exhibeix, l'anglès està de moda i és habitual declarar-se independentista de cara a la galeria però votar el PP en secret. La Cubana es mofa de l'actualitat perquè avui dia ja no ets ningú si no estàs imputat ni tens diners en paradisos fiscals, opina la companyia.

“El musical és preciós. Ho fan els joves… nosaltres fem el que podem", comenta fent broma Comes amb Mont Plans. Els actors interpreten 12 números musicals creats per Joan Vives, que fa doblet en la cartellera de Barcelona, ja que també està al capdavant dels músics de Scaramouche, de Dagoll Dagom. Vives s'ha inspirat en les operetes famoses en l'època de Rusiñol com La vídua alegra o El comte de Luxemburg. “És un homenatge, un revival d'aquest tipus de música”, va afegir el compositor, que treballa amb La Cubana des del 1989. La música de Gente bien l'han gravat músics de l'Auditori de Barcelona i a canvi La Cubana dirigirà al gener Mamboo, amb la Banda Municipal de Barcelona.

A l'escenari del Coliseum predominen els llums infinits, els colors daurats, els mobles exagerats i l'humor absurd. El resultat és un espectacle de dues hores. El que no van voler revelar els membres de La Cubana és si aquests nou-rics irreverents i els seus majordoms respectaran rigorosament les regles de la quarta paret, o si baixaran al pati de butaques per interactuar amb el públic, una cosa bastant probable tenint en compte el format habitual de la companyia. “El públic de La Cubana sempre fa el que vol”, va voler aclarir Plans.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_