Selecciona Edició
Connecta’t

Projecte cultural o fugida d’estudi?

Barcelona advoca per un model de descentralització i participació que genera interrogants

Activitats de la Mercè al parc de la Trinitat.
Activitats de la Mercè al parc de la Trinitat.

P<CS8.6>er a la presentació del balanç del Festival Grec de 2015, en el que era, en el fons, la seva primera presència pública i on ja va donar algunes pistes de per on passaria el seu programa, la llavors tan flamant com efímera comissionada de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda, llançà el projecte de “descentralitzar” el festival, estendre’l pels barris perifèrics i incrementar la participació dels “creadors de base” en el seu programa. Era el primer cop que es veia la punteta de la pota cultural del nou equip municipal que encapçalava Ada Colau, arribada a la Casa Gran feia poc més d’un mes.

La idea mare semblava passar per aquesta voluntat de potenciar la cultura fora del nucli dur on s’ha desenvolupat històricament, com d’una manera tímida s’ha volgut escenificar portant alguna cosa del programa de les festes de la Mercè al parc de la Trinitat, i com sembla que ha ratificat, no fa ni 72 hores, el socialista Jaume Collboni, segon tinent d’alcalde i nou responsable de l’Àrea de Cultura en substitució de Sureda, en presentar el seu pla de xoc de la cultura per als barris.

Però, darrere de les expressions “descentralització”, “proximitat”, “participació”, “cultura de barris”, què hi ha exactament? No corren el perill de ser només etiquetes, hashtags? Quins grups, propostes o equipaments ho exemplifiquen? Dos bons i experts coneixedors de la cultura de la ciutat, Iván de la Nuez i Ángela Molina, intenten respondre a aquests interrogants, qüestionant alhora si, potser, es tracta només del mantra cultural del nou equip municipal o si és el resultat de l’esgotament del model/marca dels anterior responsables municipals, ja socialistes o convergents. O si respon a un camuflatge de la pèrdua del lideratge global de Barcelona com a potent focus cultural. O si es va derivant cap a experiències de gentrificació majúscules, com ha passat a Berlín est o Brooklyn. O si, simplement, es tapa així la mancança de brillants cervells culturals.