Clinton frena amb la seva experiència els atacs de Trump en un debat tens

La demòcrata posa el republicà a la defensiva amb acusacions de racisme i falta de preparació

Hillary Clinton va resistir aquest dilluns els atacs de Donald Trump en un debat en el qual tots dos candidats van xocar per les seves visions oposades sobre l'economia, la discriminació racial i la credibilitat de tots dos per liderar la primera potència mundial. Enmig d'una expectació mundial, cap dels dos va cometre errors importants que puguin desequilibrar una campanya igualada. No va haver-hi cap sortida de to majúscula de Trump, que va fer un esforç per contenir-se. Però Clinton va aconseguir posar-lo a la defensiva en qüestionar les seves credencials com a empresari, acusar-lo de racisme i posar en dubte el seu temperament per ser comandant en cap.

Hillary Clinton i Donald Trump durant el debat.
Hillary Clinton i Donald Trump durant el debat. AP

Per a Clinton, debatre cara a cara amb Trump era arriscat. Trump, a més d'un magnat immobiliari, és una estrella de la telerealitat i se sent còmode en el pressing catch televisiu. Per a Trump, enfrontar-se per primera vegada cara a cara amb una política experimentada en aquest format de debats, i confrontat amb les seves mentides i exageracions, també tenia el seu risc. El duel de la Universitat de Hofstra, a Nova York, va acabar amb més satisfacció al camp demòcrata que no pas al republicà, però probablement res que suposi un gir en la campanya. Encara queden 42 dies de campanya i dos debats més.

Cada candidat va exposar les seves credencials, sense sortir del guió. Clinton, com una candidata amb un domini detallat dels temes, sense perdre els nervis, somrient durant bona part dels noranta minuts que va durar el duel i fent valer la seva llarga experiència política. Trump, com un home de missatges clars i senzills sobre el lliure comerç, el crim o la política exterior que arriben al seu electorat, format en gran part per homes blancs de classe treballadora.

“Ella té experiència, però és una mala experiència”, va dir Trump al final del debat, després que Clinton exhibís la seva trajectòria com a secretària d'Estat per contrastar-la amb el magre currículum del republicà.

“[El de Trump] no és el temperament adequat per ser comandant en cap”, va dir Clinton en un altre moment, després de contrastar els seus esforços per aconseguir un acord diplomàtic amb l'Iran amb els exabruptes de Trump davant dels iranians.

Ella s'hi adreçava dient-li Donald. Ell va alternar entre “secretària Clinton” i “Hillary”. Ell apareixia crispat i seriós; ella, amb un somriure condescendent, com si el seu oponent fos un nen entremaliat i ella, la seva mare o professora.

Un argument recurrent de Trump va ser que Clinton fa 30 anys que es dedica a la política i ha fracassat; que la seva experiència com a home de negocis i novell en la política li permetrà resoldre els problemes dels EUA; que la política exterior de Clinton va ser el que va propiciar l'ascens de l'Estat Islàmic. El republicà va avançar quan va exposar el seu discurs proteccionista en defensa de la classe obrera, de tribut als treballadors desemparats en front del vendaval de la globalització, el tancament de fàbriques i el seu trasllat a països com Mèxic, que va citar diverses vegades.

Tan cridaner va ser el que va dir com el que va callar. Gairebé no va parlar d'immigració, un dels seus temes estrella. Tampoc va llançar cap insult improvisat. No va haver-hi un circ Trump, i això ja és un petit èxit per als republicans, que temien que una pallassada del seu candidat arruïnés el debat. No va ser un debat de grolleries, com n'havien estat d'altres en les eleccions primàries del Partit Republicà.

En canvi, Trump es va haver d'enfrontar a un continu atac de Clinton per la falsedat de moltes de les seves afirmacions. Un dels moments més intensos va ser quan la candidata demòcrata va insinuar que el republicà manté ocultes les seves declaracions d'Hisenda perquè amaga que és menys ric del que diu, que no dóna diners a la filantropia, que no paga impostos o que entre els seus deutors hi ha estrangers que el condicionarien si arribés a la Casa Blanca.

“Tot són paraules…”, va replicar diverses vegades Trump retratant Clinton com una política tradicional, poc fiable i poc eficaç.

A la pregunta de per què durant anys va difondre la “mentida racista”, en paraules de Clinton, sobre el certificat de naixement de Barack Obama, Trump va replicar amb una confusa explicació que atribuïa el qüestionament de la nacionalitat del president a col·laboradors de Clinton.

“Donald", va dir Clinton en un dels intercanvis més vius, "sé que vius en la teva pròpia realitat”.

El món va veure durant noranta minuts el contrast entre dos Estats Units, dos candidats que provoquen més rebuig que no pas adhesió, però tots dos, a dia d'avui, amb opcions a la Casa Blanca.

MÉS INFORMACIÓ