Selecciona Edició
Connecta’t

L’animalisme assalta les urnes

El PACMA, la formació que més ha crescut, se suma a l'embranzida dels seus sis homòlegs europeus

L'animalisme creix a les urnes europees des de fa deu anys en cada elecció. L'última mostra l'ha donat el PACMA, el partit espanyol que defensa els drets dels animals. En les eleccions de Galícia i Euskadi la formació pràcticament ha doblat els seus vots respecte als comicis anteriors. Al País Basc va passar de poc més de 4.000 vots a 8.500. A Galícia, on el 2012 va obtenir uns 8.000 vots, puja ara més de 6.000, fins a fregar els 14.300. Però la tendència ja venia de lluny. El passat 26 de juny va ser el que més va augmentar el seu percentatge de vot (un 30%), i ja ha obtingut gairebé el mateix nombre de paperetes que el PNB (284.848) al Congrés i 1,2 milions al Senat. No va aconseguir representació parlamentària a causa del repartiment que fixa la Llei d’Hondt (el PNB té cinc diputats amb els mateixos vots), però estan segurs que ho aconseguiran en les següents i que també obtindran un eurodiputat pel camí. Ara, com la resta dels seus homòlegs europeus, aspira a convertir-se en un partit que vagi més enllà de la qüestió animal i que doni resposta a assumptes econòmics i socials.

El PACMA es va fundar el 2003 com a partit eminentment antitaurí, però a poc a poc ha anat obrint el seu espectre ideològic amb l'arribada de vots, que ha duplicat en cada cita amb les urnes en l'àmbit nacional. En les eleccions del 2008 va obtenir 44.795 suports; el 2011 va arribar als 102.144; el 2015 en va obtenir 220.369 i en les eleccions que es van haver de repetir el passat 26 de juny, la formació va arribar als 284.848. Tot això amb una campanya realitzada bàsicament a les xarxes socials i en la qual van invertir només 20.000 euros, tots procedents de les quotes dels seus 3.000 afiliats. En els últims comicis d'Euskadi i Galícia la inversió no va superar els 2.000 euros.

El 26-J va ser el que més va augmentar el seu percentatge de vot (un 30%), i ja té gairebé el mateix nombre de paperetes que el PNB

Silvia Barquero, presidenta del PACMA des del 2013, explicava a EL PAÍS després de les últimes eleccions generals que l'èxit –Barcelona és la província on obtenen més bons resultats es deu en part a ser els únics que defensen la qüestió animalista en “un país on cada any s'abandonen 150.000 gossos i gats”. Però també accepta altres variables, com l'èxit en la campanya realitzada contra el Toro de la Vega, que es va acabar prohibint. Fins i tot aquí, a Tordesillas, ha millorat els resultats i ha passat de 9 vots al desembre a 12 en aquestes eleccions. “Els nostres vots ens ajuden a aconseguir aquests canvis legals. Ens hem convertit en una formació influent. Però, a més, som un partit molt humil, no rebem subvencions ni tenim crèdits. Al final nosaltres ensenyem les nostres cartes, som coherents i ètics i ho han sabut apreciar els nostres electors”.

En qualsevol cas, el fenomen polític de l'animalisme creix a Europa des de fa una dècada, temps en què més o menys s'han fundat tots els partits. Un fenomen que la majoria de vegades, com assenyala el professor de Sociologia de la Universitat de Saragossa Pau Marí-Klose, ni tan sols pot associar-se a l'esquerra, tal com demostra que el partit animalista danès sigui una escissió del conservador Partit del Poble. A Holanda, Alemanya i Portugal fins i tot han aconseguit tenir representació al Parlament, al Senat i a l'Eurocambra. A Londres, el cantant Morrissey va encapçalar en les darreres eleccions una candidatura animalista a l'Ajuntament. “Sembla un corrent bastant associat a la crisi de confiança en els partits tradicionals i probablement amb un corrent de fons que està posant en valor partits alternatius a la socialdemocràcia, en els seus diferents vessants. Hi ha la sensació que molts votants vénen de l'abstenció i no és clar que siguin necessàriament votants d'esquerra”, analitza Marí-Klose.

El PACMA s’ha negat sistemàticament a entrar en cap coalició

A més, el professor de la Universitat Carlos III Pablo Simón assenyala que existeix la possibilitat que una part dels nous 63.000 vots que van obtenir en les passades eleccions generals tinguin relació amb la voluntat de castigar altres formacions. “El món de l'animalisme pot ser que estigui creixent, però en el context de cada elecció quan hi ha un vot de protesta a Podem o ecologistes se'n va al PACMA”, assenyala. Simón recorre a les escasses dades del CIS per fer el retrat robot del votant: “Es tracta d'un electorat jove, de 30 anys de mitjana. És un vot que se situa menys en l'eix dreta-esquerra. Això assenyala que hi ha dos components: gent que vota protesta i gent que pensa que el vot no val res”. Barquero assumeix que part d'aquests nous 65.000 vots en sis mesos són de ciutadans descontents. “Però no sé si els politòlegs han analitzat que qui ens vota ha de tenir simpatia amb els nostres ideals. No ens voten taurins enfadats, òbviament”.

EL PACMA s'ha negat sistemàticament a entrar en cap coalició, especialment, és clar, si no reconeixia els drets dels animals. L'últim cas es va produir a mitjan abril, quan Podem els va convidar a prendre un cafè per convèncer-los. “No va venir ningú de primera fila”, recorda Barquero. Ni tan sols van acceptar censurar les corrides de toros al seu programa. Així que, òbviament, el PACMA va tornar a rebutjar qualsevol tipus de confluència. "Que Units Podem no dediqués ni un minut en campanya als animals ens reforça en la decisió de no haver confluït", insisteix Barquero. A les portes d'unes terceres eleccions, la seva perspectiva és seguir creixent.