Selecciona Edició
Connecta’t

Colom es queda a Barcelona

Pisarello assegura que la retirada de l'escultura no forma part de les accions del govern municipal

El monument a Colom.
El monument a Colom.

"La retirada de l'escultura de Cristòfor Colom no forma part de les actuacions previstes pel govern municipal". Així de clar s'ha manifestat aquest matí Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde i portaveu del govern d'Ada Colau, sobre la proposta de la CUP de retirar un dels símbols i més grans icones de la ciutat, l'estàtua del conqueridor Colom en peus a la ciutat des del juny del 1888, ja que es va construir, com a emblema de l'Exposició Universal de Barcelona d'aquell any, al final de la Rambla. Segons Pisarello, "el debat sobre el significat del 12 d'octubre és legítim" i "s'haurà de recuperar la memòria abolicionista de la ciutat", va explicar el polític durant la presentació del cicle Evocacions de la ruïna que reflexionarà sobre la naturalesa i conseqüències de la dictadura i les impunitats en democràcia".

Pel que fa a l'escultura d'Antoni López, Pisarello sí ha dit que és una prioritat del seu govern. "En treballen des de fa temps i s'explicarà el fenomen del colonialisme i l'esclavisme de forma crítica incloent-hi personatges crítics com Bartolomé de las Casas i Clotilde Cerdà".

Les seves declaracions es produeixen un dia després que la CUP proposés per al ple d'aquest divendres que se sotmeti a votació una proposició que demana la supressió de banderes espanyoles, símbols monàrquics dels edificis municipals, la retirada de l'escultura de l'esclavista Antonio López i la del propi Colom. Al seu lloc, els antisistema pretenen col·locar un símbol de la resistència americana. Aquesta proposició serà només una declaració d'intencions perquè cap partit polític recolzarà la proposta de la CUP. Pisarello, no obstant això, no ha volgut desvetllar la intenció del vot en aquest ple del seu grup Barcelona en Comú en relació a aquesta proposta.

PSC, PP i Ciutadans presumiblement tampoc estaran disposats a donar el seu vot a una proposta que acabi amb el símbol barceloní. Joaquim Forn, de CiU, ha titllat la iniciativa dels antisistema de “frívola”. “Tenim molts problemes a la ciutat com són la pobresa, els lloguers… per estar ara pensant en l'escultura de Cristòfor Colom”, ha coementat el convergent.

L'única formació que s'ha aproximat als cupaires ha estat ERC. El portaveu municipal del partit, Jordi Coronas, ha assegurat a EL PAÍS: “Estem d'acord a retirar les banderes espanyoles dels edificis municipals, per descomptat, també la figura de l'esclavista Antonio López. Pel que fa al monument a Colom, volem transaccionar la proposició de la CUP i proposar-los de fer un estudi de la iconografia i el simbolisme, amb solidesa històrica, de tots els elements que hi ha al voltant de Colom. Tot i així, l'estàtua forma part d'un conjunt d'elements renaixentistes de la ciutat i no pensem que s'hagi de retirar”.

El monument a Colom es va inaugurar en plena Exposició Universal de Barcelona el 1888 i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local. L'Ajuntament de Barcelona és el que s'encarrega del manteniment de l'exterior del monument, mentre que l'ascensor que hi ha a l'interior i el mirador pertany al consorci publicoprivat Barcelona Turisme.

Des de l'Ajuntament asseguren que es fan intervencions periòdiques i puntuals per garantir el manteniment del monument. L'última de les accions s'ha fet aquest estiu quan s'han restaurat els vuit lleons de la base del conjunt escultòric. Segons un portaveu de l'Ajuntament, “s'han decapat, se n'han extret òxids, s'han netejat i sanejat, s'han segellat les juntes i afinat les superfícies, s'han aplicat inhibidors de corrosió, antioxidants i pintura d'acabat de l'esmalt sintètic”. Les mateixes fonts afirmen que està previst fer actuacions puntuals per a les escultures de pedra que formen part del monument.

La simple observació d'aquests elements, encara per reparar, delata el greu estat de deterioració que presenten. Precisament són aquestes figures les més polèmiques. Abans d'arribar a aquests elements, a la base del conjunt es troben uns baixos relleus amb escenes de la vida de Colom amb els Reis Catòlics. També hi ha medallons dedicats a Isabel i Ferran i a diferents nobles i membres del clergat. Si això no fos suficient per causar el rebuig de formacions independentistes en les escultures, encara per reparar, es troben figures com les quatre estàtues al·legòriques dels regnes medievals de la península Ibèrica. O la figura d'un monjo i al costat, de genolls, un indi americà besant-li una mà. Apareix un altre indi al grup escultòric, també de genolls, aquesta vegada amb un militar.

La CUP ha obert la porta al revisionisme d'un dels principals símbols barcelonins, una revisió que tot apunta que no s'acabarà de fer.

MÉS INFORMACIÓ