Selecciona Edició
Connecta’t

El Celta enfonsa l’Espanyol

Els gols de Rossi i Sisto en el temps afegit condemnen la nul·litat ofensiva de l'equip de Quique Sánchez Flores, perjudicat per les lesions de Baptistao i Reyes

Baptistao, davant de Roncaglia, es lamenta d'una ocasió fallada. Ampliar foto
Baptistao, davant de Roncaglia, es lamenta d'una ocasió fallada. EL PAÍS

La victòria es fa molt difícil per a l'Espanyol. I molt més a Cornellà, fins ara òrfena de triomfs des que Quique Sánchez Flores es va asseure a la banqueta. El Celta, en canvi, ja comença a amistar-se amb els tres punts. El conjunt de Berizzo ja va arribar amb la mel a la boca després de recollir la seva primera victòria contra l'Sporting i es va reafirmar davant del quadre blanc-i-blau. Quique demana un Espanyol amb passió; Berizzo, un Celta romàntic. I fidels a l'ideari dels seus tècnics, els catalans van lluitar i els gallecs van jugar. Però quan semblava que el silenci dominaria el marcador, ja en el temps afegit el Celta va resoldre a l'àrea de David López el que no havia pogut desxifrar en tot el partit.

Berizzo té prohibit trair-se. Indiferent a la història dels seus rivals, es jugui la Lliga o l'Europa League, sigui davant del Reial Madrid o de l'Standard de Lieja, el Toto vol que els seus nois s'aferrin a la pilota. I que mosseguin en la pressió. Sobretot, que mosseguin. Quique Sánchez Flores ho sabia. El tècnic madrileny va prescindir del vertigen d'Hernán Pérez, fins ara titular, i va plantar un centre del camp batallador, més demolidor que arquitecte. Marc Roca, Javi Fuego i Diop com a antídot per Radoja, Chelo Díaz i Wass. Un tap blanc-i-blau al centre del camp.

El Celta volia la pilota; l'Espanyol, no. I el joc va quedar a la mercè de l'estratègia dels tècnics. El quadre de Quique va refugiar-se prop de Diego López, el conjunt gallec va moure la pilota, però topava i topava amb la muralla local. Però mentre el Celta no acabava d'encertar-la en l'última passada, l'Espanyol va deixar en l'oblit Leo Baptistao. Sense vida als laterals, Javi López i Víctor Sánchez estaven ancorats al seu camp, atents a Sisto i Bongonda. I sense extrems profunds, Reyes i Gerard Moreno es tancaven per donar un cop de mà a la medul·lar. No hi havia manera d'expandir el camp. Les possibles alegries de l'Espanyol van quedar reduïdes a la pilota parada o a algun gest favorable del destí.

La primera mitja hora va ser tot un badall, sense notícies a les porteries, que només van despertar després d'un mal refús de Sergio Gómez que va deixar Baptistao sol davant de Sergio Álvarez. Però l'11 va apuntar al cos del porter. I encara va tenir revenja, l'11. Reyes li va fer una passada de cullera per a l'hemeroteca, però va tornar a pecar d'ansiós el brasiler, que es va fer un embolic amb la pilota. La insistència de Baptistao, que no es cansa de traçar diagonals, no té premi davant de la seva afició. I fins i tot el cos li va dir prou. Es va lesionar i li va deixar el seu lloc a Caicedo.

Encara que el Celta tenia la pilota, els pocs (molt pocs) moments que despertava el partit era a l'àrea del quadre gallec. No obstant això, Quique Sánchez Flores volia alguna cosa més. El preparador blanc-i-blau va deixar al vestidor el jove Marc Roca i va buscar en Hernán Pérez i Jurado la clau que li permetés aconseguir el primer triomf de la campanya a Cornellà. El Celta va recular i el duel va passar de la melodia del sonall al rock, al cop per cop. Un partit més a gust de Quique que no pas del Toto.

No obstant això, quan el domini s'inclinava a favor dels catalans, en el temps afegit, el conjunt gallec va enfonsar l'Espanyol. Rossi no es va apiadar de l'adormida defensa periquita i després de rebre una pilota llarga, es va plantar sol davant de Diego López. Un caramel per a l'italià. I quan ja no hi havia temps ni per a la reacció, Sisto va signar el segon del Celta i va certificar l'angoixant situació de l'Espanyol.