Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont afronta la qüestió de confiança pensant en els comptes

El president de la Generalitat es comprometrà a un referèndum "vinculant"

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, al Palau de la Generalitat.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, al Palau de la Generalitat.

Només una sorpresa impedirà aquesta setmana a Carles Puigdemont superar la qüestió de confiança. La CUP li brindarà el seu suport mentre ell fa dos gestos: dirigir-se al Govern central perquè s’avingui a negociar un referèndum de secessió i recalcar als independentistes el seu compromís d’assegurar una consulta “vinculant”, ara que el terme “unilateral” espanta el seu Govern. El seu equip treballa encara en com fer-ho possible, una fórmula que no arribarà abans del veritable repte decisiu pel president: el debat dels Pressupostos.

Tant les sessions de la qüestió de confiança de dimecres i de dijous com el debat de política general, una setmana després, mostraran la debilitat del Govern al Parlament, però no en condicionaran la continuïtat. El compromís de la CUP de votar a favor de Puigdemont dijous que ve ha donat aire al seu Executiu, que ha guanyat temps per resoldre juntament amb els anticapitalistes l’aprovació dels comptes autonòmics. Aquest sí que serà un debat a cara o creu. Si el Govern no és capaç de convèncer la CUP amb partides econòmiques concretes i una llei d’acompanyament sensibles a les seves raons socials i al procés independentista, Catalunya es veurà abocada a unes altres eleccions autonòmiques abans d’hora. Ambdues parts són conscients que aquí es juga la legislatura.

El discurs de Puigdemont de dimecres és només el primer pas en aquest intent de no veure’s obligat a convocar unes eleccions ordinàries. El president de la Generalitat es compromet a la celebració d’un referèndum “inclusiu, vinculant i amb reconeixement internacional”, com afirmen des del seu equip. També recordarà, com va recalcar davant la premsa estrangera la Diada passada, que el seu objectiu segueix sent aconseguir una convocatòria pactada amb el Govern central sense amagar el seu escepticisme que el futur Govern, si és que no es repeteixen les eleccions generals, reculli el guant de negociar.

El Govern treballa en les fórmules per fer-ho possible malgrat les discrepàncies que té dins de l’Executiu –consellers com Santi Vila veuen inadequada aquesta possibilitat– i del mateix Partit Demòcrata Català, on part de l’antiga direcció veu un error a mantenir viu el discurs del referèndum unilateral, perquè consideren que seria una repetició de la consulta del 9-N.

La substitució del terme “vinculant” associat a la consulta pel d’“unilateral” és un símbol de la velocitat a la qual avança el llenguatge en aquesta legislatura sense tenir fets concrets. L’Executiu evita el segon mesos després d’incloure’l en les conclusions de la comissió d’estudis del procés constituent i que el Partit Demòcrata Català també ho fes seu introduint-lo en el seu ideari.

No obstant això, l’objectiu de trobar la fórmula adequada s’ha convertit en una tasca reservada a Carles Viver Pi-Sunyer, president de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. L’exmagistrat del Tribunal Constitucional haurà de proposar com realitzar una consulta que reculli els principis sobre referèndums desenvolupats per la Comissió de Venècia, un organisme depenent del Consell d’Europa que, entre altres coses, defensa que “els aspectes fonamentals de la llei del referèndum no han de poder ser reformats durant l’any anterior” (Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums aprovat el 2006), que defensa que tant els partidaris del sí com els del no han de sentir-se apel·lats a participar i que va sancionar el referèndum de Crimea perquè aquest no estava previst en la Constitució de Crimea (2014).

“Un referèndum unilateral no només és inconstitucional, és que o s’acorda o no serà ni creïble ni viable”, assenyala Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional. No està previst que Puigdemont ofereixi dimecres aspectes concrets sobre com superarà aquests obstacles.