Aquestes són les carreres que han estudiat els directius de l’Ibex 35
La majoria s'han graduat en universitats públiques i han cursat Econòmiques, Dret i diferents enginyeries
Tallats per un mateix patró. Així és com són els principals líders espanyols, almenys pel que fa a la formació acadèmica. Els presidents i consellers delegats de les 35 empreses que conformen l'Ibex 35, 58 en total, s'han graduat en Ciències Econòmiques i Empresarials, en Enginyeria (sobretot industrial) i en Dret. I alguns en dues d'aquestes tres disciplines. Tot i que les teories de gestió empresarial defensen que la diversitat de cultura, procedència, formació, experiència, etcètera, de l'equip de direcció i dels membres del consell d'administració millora la presa de decisions, a Espanya això sembla una utopia.
Només cinc dels grans executius del selectiu borsari tenen una formació diferent: Ana María Llopis, presidenta de Dia, és llicenciada en Ciències Físiques; Ricardo Currás, conseller delegat de la cadena de supermercats, ho és en Ciències Matemàtiques, mentre que el conseller delegat de Mediaset, Paolo Vasile, és antropòleg, i Josu Jon Imaz, el de Repsol, és doctor en Ciències Químiques, el mateix que el president de Tècniques Reunides, José Lladó. De fet, són els únics que s'aparten del carril.
I malgrat que actualment sembla que no hi ha vida al món de l'empresa si no es disposa d'un MBA (Master in Business Administration) o un altre tipus de postgrau especialitzat en direcció, la veritat és que només el 56% dels líders de les principals empreses espanyoles tenen estudis d'aquest tipus. “Però això està canviant. Es produirà un relleu generacional, que ja ha començat, d'aquest perfil tradicional d'economista o enginyer amb poc postgrau per un executiu amb carreres i especialitzacions més diverses i molt més internacional”, sosté Santiago Íñiguez, degà d'IE Business School. De fet, ja s'aprecia gran diferència entre els presidents de les companyies de l'Ibex i els seus consellers delegats més joves, amb més volum de postgraus (són només quatre els que no en tenen).
“Les noves generacions de directius acostumen a estudiar MBA i altres formacions addicionals, i habitualment ho fan fora d'Espanya. Són nous perfils, en els quals la capacitat internacional pesa molt més del que ho feia abans, el mateix que la digital”, assenyala Ramón Gómez Olea, soci director general de l'empresa de caçatalents Russell Reynolds, que cita com a exemple d'aquest modern “prototip” Carlos Torres, conseller delegat de BBVA, graduat en Enginyeria i Empresarials pel prestigiós MIT (Massachusetts Institute of Technology), amb un MBA per MIT Sloan (la seva escola de negocis) i titulat en Dret per la UNED.
“Els directius actuals de 40 i 50 anys es formen més que els de generacions anteriors, entre altres coses, perquè el mercat laboral s'ha tornat molt més exigent”, justifica el nou director general de IESE, Franz Heukamp.
Francisco Reynés (Abertis), Luis Maroto (Amadeus), Dolores Dancausa (Bankinter) i Gonzalo Gortázar (CaixaBank) són alguns dels consellers delegats de l'Ibex, amb més de 50 anys, que van cursar els seus postgraus a l'estranger. Gabriel Escarrer (Meliá), encara en la quarantena, és dels que van optar per fer la carrera als Estats Units (Georgetown), per cursar l'MBA a Espanya. Ana P. Botín (Santander) i Gonzalo Urquijo (ArcelorMittal), de les noves generacions de presidents, també van estudiar fora, a Harvard i Yale, respectivament.
Però aquests casos són l'excepció, perquè la regla és que la majoria de la crème de la crème s'hagi especialitzat en gestió empresarial a l'escola de negocis IESE. Per què aquesta fixació? “Perquè la nostra escola fa més de 50 anys que es dedica a formar directius i va ser la primera d'Europa a implantar l'MBA, el 1964”, explica Heukamp. “És una combinació de fer-ho ràpid i d'engegar-ho amb experiència i qualitat”.
I per més paradoxal que sembli, tampoc hi ha gaires diferències entre les universitats que van triar per cursar els seus estudis. La majoria es van graduar a la universitat pública: la Complutense de Madrid i la Universitat de Barcelona van ser les primeres escollides, seguides de les Politècniques de Catalunya i de Madrid. Entre les privades, la més sol·licitada és de llarg ICAI/ICADE (Universitat de Comillas) i després Deusto.
Aquestes dues últimes han estat planters per a les grans empreses espanyoles. “Les companyies constructores i les elèctriques sempre anaven a reclutar enginyers a ICAI perquè la formació era impecable”, explica Ramón Gómez Olea. De fet, Rafael Miranda i Bernardo Velázquez (els dos primers espases d'Acerinox ) procedeixen d'allà, igual que Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola), Marcelino Oreja (Enagás) i José Bogas (Endesa). I el mateix passa amb ICADE, la primera escola universitària que va oferir a Espanya un doble grau, d'Administració i Direcció d'Empreses i Dret, del qual presumeixen el president d'Indra, Luis Abril-Martorell, el de Merlin Properties, Ismael Clemente, i el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar.
A la prestigiosa Comercial de Deusto s'han format Ignacio Goirigolzarri, de Bankia; Alejandro Echevarría, de Mediaset, i José Antonio Canales, de Viscofán.
De dobles titulacions també en tenen el president d'Aena, José Manuel Vargas, que després de llicenciar-se en Empresarials va estudiar Dret a la UNED, i Jaume Guardiola (Sabadell).
Josep Oliu (Sabadell) es va doctorar a la Universitat de Minnesota; Jordi Gual (CaixaBank) ho va fer a la de Berkeley, com Ana María Llopis. Salvador Gabarró (Gas Natural) i José Folgado (Red Eléctrica) també són doctors en les seves respectives especialitats.
Encara que la formació acadèmica no reflecteixi gaire les diferències entre les noves generacions de líders i les anteriors, tret del fet que tenen més afició pels programes de postgrau i MBA, sí que s'observen distincions en la seva manera de gestionar, assegura Ignacio Gil-Casares, president del head hunter Spencer Stuart a Espanya. “Es nota el canvi. Els més joves tenen un altre sentit estratègic, estan més acostumats al canvi permanent. El desenvolupament digital ha modificat absolutament qualsevol model de negoci i els joves dirigents s'hi adapten més fàcilment. Entre altres coses, perquè estan més formats que els seus antecessors. Hi ha una obsessió per la formació en management i en noves tecnologies, i molts d'aquests directius tenen per norma la formació contínua”.
Gil-Casares destaca un altre canvi que arriba lentament: “Les dones comencen a ocupar llocs de direcció que abans no tenien”. És clar que, de moment, a l'Ibex 35 la qüestió de gènere es nota ben poc. Dels 58 executius, només 3 són dones. I totes excel·lentment formades.
Sobre la firma
