Selecciona Edició
Connecta’t
poti-poti

Pregó i “bufonada”

El missatge de La Mercè de Javier Pérez Andújar, ben rebut

Javier Pérez Andújar i Ada Colau, al balcó de l'Ajuntament.
Javier Pérez Andújar i Ada Colau, al balcó de l'Ajuntament. EL PAÍS

Javier Pérez Andújar va llegir ahir el seu pregó de La Mercè i Toni Albà va protagonitzar l’alternatiu. Tot i que a les xarxes socials s’havien escalfat molt les crítiques a Ada Colau per la tria del pregoner, fins i tot en mitjans independentistes, que defensen la iniciativa d’Albà com a manifestació de la llibertat d’expressió, hi ha reticències. Alguns més aviat ho veuen com una bufonada poc convenient.

El diari Ara editorialitza que els dos pregons d’ahir representen dues Barcelones ben reals, capaces de conviure. “El nou país ha de ser el de Pérez Andújar i el d’Albà”. David Cirici, al mateix diari, descriu l’acte d’Albà com una barreja de política i bufonada. “La cosa hauria estat bé si no fos perquè una cosa és fer el pallasso i una altra fer política”. “Si convertim l’independentisme en una cosa antipàtica i intolerant per als qui encara dubten, prendrem mal”. A La Vanguardia, el seu director, Màrius Carol, defensa que convertir un pregó en un conflicte no resulta favorable a l’independentisme. Un pregó, el de Pérez Andújar, que qualifica de “felicitació als qui compartim una cultura popular basada en el paper”.

L’editorial d’El Periódico expressa que el discurs de Pérez Andújar confirma l’encert de la seva elecció, “un pregó que engrandeix el pregoner”. Sobre el “despropòsit” d’Albà, afirma que revela una inquietant tendència a la intolerància per part dels qui situen la independència de Catalunya com un objectiu davant del qual tot s’hi val. Olga Merino, al mateix diari, contempla el contrapregó com una bufonada contra Colau. “Com que hauria sigut un error centrat els flist-flast en l’escriptor, els va repartir”. Xavier Trias publica una carta de resposta a un titular del diari del dijous passat que deia: “Trias menysprea Pérez Andújar després d’haver-li donat el Ciutat de Barcelona”. Trias el considera una mentida i manifesta el seu respecte per l’escriptor. “Ahir a la tarda vaig ser al Saló de Cent escoltant el seu pregó”. I explica que ha volgut restar transcendència al pregó alternatiu, “una iniciativa amb voluntat de dissidència que sorgeix des de col·lectius i entitats ciutadanes, en la millor tradició contestatària”. I insisteix: la mateixa Ada Colau accepta amb naturalitat que hi hagi pregons alternatius. “El que Ada Colau veu plural serveix per acusar-me”. Dies abans, al mateix diari, Gabriel Rufián dirigia una carta a l’escriptor on deia que “la pregunta que hauríem de fer-nos és on són avui tots aquells Pérez Andúja rara que arriben, per fi, aquells temps que tant havien esperat. Que tant van merèixer. Per ells, fem-lo possible, des del balcó, des del carrer, des d'on calgui. Bon pregó”. ElPuntavui no esmenta la batalla de pregons a la portada ni tampoc en fa comentari editorial.

Pregó i “bufonada”

Sergi Doria, a l’Abc, considera que l’independentisme tracta de convertir la Mercè en una seqüela de la Diada. Hughes, al mateix diari, al marge de considerar els pregons un anacronisme, sosté que alguns no admeten la dissidència ni en un pregó. La crònica d’El Mundo afirma que Pérez Andújar eclipsa el boicot secessionista al seu pregó amb una oda a la ciutat integradora.

També a les publicacions digitals es multipliquen els articles. Vicent Partal (Vilaweb) escriu en defensa d’Albà que li “resulta incomprensible l’enrenou que s’ha organitzat pel pregó de la Mercè d’enguany i pel pregó alternatiu. I encara, de tot plegat, hi ha una cosa que em sembla especialment preocupant: la criminalització que alguns volen fer de Toni Albà. Perquè hi ha qui li diu bufó com si això fos cap ofensa–tot i que segurament qui li ho diu no té ni la més remota idea de la història del teatre ni de la història de la cultura d’aquest continent. Perquè hi ha qui l’acusa de sectari, com si el fet de prendre partit públic i ser honrat i coherent en allò que dius fos, no un gest de coratge i responsabilitat, sinó un propòsit malèvol, i invalidés les persones per a fer cap crítica”. Al mateix portal digital, Joan M. Minguet Batllori va assegurar que “quan Toni Albà promou un pregó alternatiu al que la legítima alcaldessa de Barcelona ha encarregat a Javier Pérez Andújar per a obrir les festes de la Mercè d’enguany contravé aquell esperit de concòrdia que la meva mare va practicar i ens va ensenyar a practicar. Quan Toni Albà suggereix que la paròdia que ha anunciat, disfressat de Felip V, s’equipararà a la de l’escriptor de Sant Adrià del Besós insulta la intel·ligència de tots els catalans. Quan alguns polítics i molta gent s’apunten a la demagògia de l’actor contribueixen a una falsedat que pot tenir conseqüències perilloses. (...). I els independentistes que fan caceres de bruixes dels qui no pensen com ells em fan tanta por...”

A Directa.cat, Isabel Sucunza sosté que el contrapregó no s’aguanta. “Javier Pérez Andújar, el pregoner oficial, fa anys que es mostra nu en tota la seva periferialitat; bastit, que no és el mateix que vestit, per una tradició i una cultura que defineixen Barcelona amb la mateixa potència definidora que tota quanta hagi pogut sortir històricament del mateix Saló de Cent. (...) Pot agradar o no, el seu discurs; pot decidir-se, com s'ha decidit, que cal una resposta a allò que ja hagi dit o al que pugui arribar a dir. Ara, que Toni Albà disfressat de rei espanyol sigui la resposta és una cosa que ni rovell d'ou ni perifèria ens mereixem. Parlo encara de les formes quan dic que dijous, a l'Ajuntament, ens trobarem un senyor que segurament hauria preferit quedar-se a ca seva llegint tebeos (...) Al davant, en un lloc encara per definir quan escric això, hi haurà un senyor amb perruca, maquillat i impostant la veu, llegint un guió que potser ell mateix haurà escrit també, però que serà també un guió disfressat”.

Pregó i “bufonada”

A Nació Digital, Esteve Plantada, creu que ara “el moviment independentista té l'autoestima com a pilar més poderós. Una autoestima molt similar a l'orgull del darrer pregoner de Barcelona. (...) Tots els catalans caben a Catalunya, i justament això ens ha fet arribar aquí a dia d'avui” . L’autor diu que va escoltar “un discurs que sedueix, que fa somriure i que ens interpel·la des de la intel·ligència i des d'una ciutadania de base. Un autor que acumula ironia i que descriu el seu temps amb una ploma sempre directe a les nafres, tal com hauria de ser, per molt que ens piqui”. Plantada defensa la llibertat d’expressió d’Albà, “però, el que els independentistes haurien de preguntar-se és si l’estratègia de boicotejar el pregó –encara que pugui ser, com ja hem dit, una acció del tot lícita–beneficia la seva causa, o si per contra és poc més que un tret al peu als seus interessos.(...) l’independentisme seriós faria bé de no avalar ni per activa ni per passiva aquesta mena d’estratègies de tret al peu, perquè la metralla pot acabar esquitxant tothom”.

Iu Forn, a Nacional.cat, no veu motius per a la polèmica: “ A partir del fet que algú decideix triar una persona per fer un pregó, sempre hi haurà gent disconforme. Potser una solució seria fer una consulta i que elegeixin els ciutadans (i les ciutadanes). I a qui no li agradi, que no hi vagi. I a partir que algú decideix triar una persona, pot passar que una altra decideixi fer un acte paral·lel. Perfecte. Quin problema hi ha? Escolti, a les festes de Gràcia de BCN no hi ha sempre un pregó alternatiu?”.

Mònica Terribas a la portada d’El matí de Catalunya Ràdio s’ha preguntat: “Quin era el problema amb el pregó de la Mercè? Parats, però mai quiets. Tota una declaració de principis de Pérez Andújar: és la seva mirada. On posa el focus i quina és l'actitud per combatre-ho?. Final de la polèmica. Pregó suggerent i radical. I que cadascú digui el que li plagui sempre que respecti als altres”.