_
_
_
_
_

La Sagrada Família ‘esgarrapa’ el cel

A un ritme de 25 milions d’euros anuals d’ingressos, el temple preveu culminar les torres el 2020 i acabar el conjunt el 2026

Blanca Cia

El ritme de construcció de la Sagrada Família va a vela plena. Quan ja s'ha arribat a la meitat aproximadament de l'altura que tindran les torres més altes –la de Jesús arribarà als 172 metres, la de Maria, 140 i les quatre dels evangelistes, 135– els responsables de les obres calculen que si es manté el ritme actual d'ingressos, de 25 milions d'euros anuals, les torres es culminaran el 2020 i sis anys més tard es podria donar per acabada la construcció arquitectònica del temple. El 2015, la Sagrada Família va rebre 3.722.000 visitants, un 14% més que el 2014. Una progressió de visites que en bona mesura està associada a l'activitat creuerista de Barcelona, ja que el 18% dels visitants són dels Estats Units, bàsicament de turistes de creuers, segons dades facilitades pel temple. Després dels nord-americans, el 16% procedeixen de França, el 10% són italians i el mateix percentatge són del Regne Unit i d'Espanya. Per darrere hi ha el Japó, que representa un 8% i la Xina, amb el 6%.

Malgrat la rapidesa de l'avenç de les obres a l'interior del complex del temple, que tindrà 18 torres, ara com ara és difícil percebre-la des del carrer. Fa falta enfilar-se a un edifici de certa altura de l'entorn més proper a la Sagrada Família –o sobrevolar-la literalment– per tenir una idea de com la pedra esgarrapa cada vegada més el cel.

I és ara quan s'escomet una tècnica constructiva especial amb un sistema de panells de grans blocs de pedra –de quatre per cinc metres– que s'armaran fora del temple i es muntaran d'un en un en forma d'anelles en cadascuna de les torres.

Blocs de pedra tibats en el seu interior amb barres d'acer “per poder suportar fortes ratxes de vent i riscos sísmics”, segons va explicar l'arquitecte cap del temple, Jordi Faulí. Una tècnica que permet construir les torres amb grans panells que estan prefabricats en una sola peça en uns tallers que són fora de la ciutat i es transporten per al seu muntatge. Un mètode, denominat pedra posttesada, que no s'ha utilitzat en construccions de tanta altura, va reconèixer Faulí que, no obstant això, va assegurar que tècnicament poden garantir la seguretat del sistema.

Más información
La Sagrada Família perforarà el terra de la nau central
La Sagrada Família trasllada les taquilles a l’interior per evitar cues

Dos d'aquests grans panells es podran veure en les jornades de portes obertes que celebrarà la Sagrada Família aquest cap de setmana. Ara com ara s'ha culminat el 70% del temple. Faulí va afirmar que serà a partir del 2018 quan es veuran créixer “les torres de debò, quan la de Maria arribarà als 13 nivells i ja s'hauran construït els ponts entre les torres”. Probablement serà a partir d'aquest any quan l'skyline de Barcelona canviarà. Fins ara, les torres més altes de la ciutat són les torres Mapfre i l'edifici que va projectar Jean Nouvel al costat de la plaça de les Glòries. Totes elles no sobrepassen els 150 metres d'altura. Quan estigui acabada la torre de Jesús, la torre central del temple, es convertirà en l'element constructiu més alt de Barcelona amb els seus 172 metres. Aquesta torre, a diferència de la de Maria, es podrà visitar.

Quant a la voluntat de la junta del temple, manifestada en més d'una ocasió, de culminar el projecte original de Gaudí i crear la plaça d'accés per la façana de la Glòria –la del carrer Mallorca– que comportaria l'expropiació de pràcticament dues illes d'habitatges i negocis, Faulí va precisar que, en aquest moment, no és una prioritat i l'objectiu és acabar les torres i els elements que envolten la façana de la Glòria.

Sense control municipal

Tot sembla indicar que els responsables de la Sagrada Família no volen posar sobre la taula del govern municipal d'Ada Colau la possibilitat de prosseguir amb l'objectiu de crear la plaça que va idear Gaudí. Constructivament, el temple avança any rere any sense la intervenció o control de cap tècnic municipal. “Quan vulguin, tenen les portes obertes però no es tracta d'una obra nova, sinó que seguim avançant amb el projecte original que té la llicència que es va demanar en el seu moment al municipi de Sant Martí de Provençals”, argumentava Faulí a preguntes d'aquest diari.

Al llarg d'aquest any, s'ha finalitzat el pòrtic de la façana de la Passió –el del carrer Sardenya– amb un conjunt de 18 columnes i la sagristia de Ponent. I abans que finalitzi l'any es modificarà l'accés amb controls de seguretat similars als dels aeroports.

Mentre el temple va creixent, la façana original de Gaudí, la del Naixement, serà restaurada. “De moment s'ha encarregat un pla director que faci un projecte complet de la intervenció que necessita. Es va construir el 1930 i requereix una restauració en profunditat per solucionar les esquerdes, netejar i refer elements que s'han danyat amb el pas del temps”, va explicar Faulí des de la terrassa d'un hotel proper al temple, un mirador excel·lent de l'estat actual de les obres.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Blanca Cia
Redactora de la edición de EL PAÍS de Cataluña, en la que ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional en diferentes secciones, entre ellas información judicial, local, cultural y política. Licenciada en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_