Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Catarsi convergent per la Mercè

El xou de Toni Albà es converteix en un acte independentista i de reivindicació del PDC

L'actor Toni Albà amb els figurants de la Coronela.

El pregó alternatiu de Toni Albà ha estat aquest dijous un acte independentista i també un míting contra el govern municipal. La presència de dirigents del Partit Demòcrata Català (PDC) era notòria i contrastava amb la invisibilitat d’Esquerra Republicana. Formant part de l’organització del pregó i a primera línia de l’acte destacaven càrrecs i militants del PDC. Si ERC només ha enviat una membre de la federació de Barcelona, el PDC ha estat representat amb dos regidors, amb l’eurodiputat Ramon Tremosa i amb el president del grup parlamentari de Junts Pel Sí (JxSí), Jordi Turull, entre d’altres.

Opinadors i activistes propers al PDC van ser els que van promoure amb més energia des de les xarxes una convocatòria que va atraure prop de 2.000 assistents. Pérez Andújar ha servit d’excusa per carregar contra Ada Colau i contra l’esquerra que busca un encaix amb Espanya. L’astracanada ha servit també com un mena de catarsi convergent després de la derrota electoral del 2015 a Barcelona. Albà, parodiant Felip V, ha assegurat que Colau va utilitzar la guerra bruta contra Xavier Trias per guanyar els comicis: “Ja li vaig dir a Xavier Trias, «no has tingut prou amb les falses acusacions que ens hem inventat, i que una pasta ens han costat, és a dir, us han costat, i que aquesta mentida va ser eficaçment aprofitada ­—Albà en aquest punt ha pronunciat amb més força la terminació “-ada”, en referència a Colau— a la campanya de les municipals i que el resultat ha estat que ‘se t’ha colau’ una alcaldessa»”.

Els acudits d’Albà van ser constantment celebrats pel públic, molts construïts a partir de rimes adients per a un mercat medieval de cap de setmana: “Han pasado más de 300 años y aún estoy vivito y coleando. ¿O debería decir “vivito y colauando”. Tararí Chimpum, que no se oiga ni un run-run”. Albà havia promès els darrers dies que criticaria tots els partits, però finalment els partits independentistes han estat amnistiats. L’única befa al PDC ha estat per la confusió amb el nom del partit i pels problemes de Trias pronunciant la ‘r’: “Això que ha fet el Ministro de Interior és més farragós que anar des de Tàrrega fins Andorra per una carretera recargolada i retorçada, dalt d’un carro carregat de rocs, arrossegat per un ruc amb el cul ple d’almorranes”. De la CUP s’ha limitat a destacar que la regidora María José Lecha “le echa champú en las rastas a esos rojos, no logra eliminar de sus cabezas los piojos”. El públic continuava rient a cor què vols. Del món cupaire hi havia poques cares conegudes, entre les quals la de l’exterrorista de Terra Lliure Carles Sastre. També hi havia representants de Súmate, com el diputat Eduardo Reyes o la membre fundadora Ana Alcócer, que ha volgut destacar que EL PAÍS “és un diari subvencionat per les clavegueres de l’Estat”. Alcócer i la seva amiga Margarita han acabat barallant-se amb un assistent que les instava que no parlessin amb mi.

Albà, ja abandonada la seva vessant borbònica, ha criticat Pérez Andújar: “Les seves declaracions faltaven al respecte i insultaven a la majoria dels catalans que desitgem recuperar democràticament les llibertats del nostre poble.” Albà va dir que no sap si ell és nacionalista i va assegurar que ell no odia ningú. Els qui odien són els espanyols, segons unes declaracions seves del 2009 que ha recuperat El Periódico: “L'Estat espanyol ens odia. Ens odia. Ens ho ha fet saber durant 300 anys, o més. Els hi som insuportables per ser com som. I quan algú t'odia per ser qui ets, per ser com ets, no hi pots fer res. És com quan un racista o un fatxa, o un nazi odia un negre, un jueu, pel fet de ser-ho [...] Un altre fet que odien profundament els espanyols és la democràcia. Democràcia i Catalunya va junt; llibertat i Catalunya és el mateix. Què us passa, espanyols? Esteu malalts?”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >