Selecciona Edició
Connecta’t

Inhabilitada una dirigent d’ICV per autoritzar un sistema il·legal de caça

Un jutge condemna l’exdiputada Núria Buenaventura a tres anys i mig d’inhabilitació per prevaricar

La secretaria d'organizació d'ICV, Núria Buenaventura.
La secretaria d'organizació d'ICV, Núria Buenaventura.

La secretària d'organització d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Núria Buenaventura, ha estat condemnada a tres anys i mig d'inhabilitació per autoritzar un sistema il·legal de caça d'aus. El jutjat penal número 14 de Barcelona considera Buenaventura responsable d'un delicte de prevaricació administrativa. L'exdiputada no podrà accedir a "ocupació o càrrec públic" durant el temps de la condemna. La pena podria haver estat més gran, però el jutjat li ha aplicat l'atenuant de "dilacions indegudes" pel retard que ha sofert el procés.

La direcció d'Iniciativa ha anunciat que Buenaventura presentarà recurs en considerar que no va prendre cap decisió fora de la normativa vigent i que, per tant, "no va cometre cap delicte administratiu com el jutge i el fiscal consideren". En un comunicat d'aquest migdia, la formació insinua que no prendrà mesures disciplinàries contra la seva actual secretaria d'organització, perquè el cas en el que està implicada "no és de corrupció sinó de caràcter administratiu". Buenaventura va renunciar el 2011 als càrrecs públics en no presentar-se a les eleccions al Congrés i, per tant, segons ICV, no ha ocupat cap càrrec públic en els últims cinc anys, informa Àngels Piñol.

El 2009, durant la seva etapa com a directora general de Medi Ambient de la Generalitat, Buenaventura va concedir 3.374 autoritzacions per a la captura d'espècies d'au protegides mitjançant el mètode de lliga, que consisteix a posar cola en els arbres per atreure els ocells. Aquesta modalitat de caça, no obstant això, l'havia prohibit ella mateixa sis mesos abans d'acord amb les normatives europea i espanyola. D'aquí el delicte de prevaricació, que castiga amb penes d'inhabilitació el funcionari públic que, "sabent la seva injustícia", dicta una resolució "arbitrària".

La sentència és contundent. Buenaventura, diu el jutge, "coneixia amplament" la legislació que prohibia el mètode de la lliga. En el judici, la dirigent ecosocialista va al·legar que només pretenia realitzar, a instàncies del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, un estudi i que per a això necessitava autoritzar algunes captures. La Federació Catalana de Caça s'havia queixat de la prohibició al Síndic i aquest va recomanar a Medi Ambient que estudiés si la lliga es tractava d'un "mètode massiu" de caça, com d'altra banda ja indicava clarament la normativa.

No hi ha rastre d'aquests suposats estudis que van justificar la decisió. La sentència conclou que Buenaventura va prendre la decisió sense explicar "amb veritables informes tècnics", sinó "simples converses" de les quals no hi ha constància documental. La sentència es recolza en la declaració de dos tècnics que van parlar amb Buenaventura i es van mostrar discrepants amb la "metodologia a seguir" per l'estudi i van criticar, a més, que hi mancava "el més mínim rigor científic".

El jutge assenyala que Buenaventura va autoritzar captures "de forma àmplia, generalitzada, sense control i sense cap voluntat sancionadora" amb l'excusa que "estava prevista una excepció". La sentència també assenyala que és "xocant" el canvi de Buenaventura després de rebre la recomanació del síndic. Medi Ambient havia prohibit el mètode de la lliga, per primera vegada, el 2008. Després d'aquestes més de 3.000 captures autoritzades el 2009, va tornar a prohibir-lo definitivament el 2010.