Selecciona Edició
Connecta’t

El PSOE reunirà el seu comitè federal l’1 d’octubre per debatre sobre el bloqueig polític

Pedro Sánchez proposarà aquesta data dilluns vinent, durant l'executiva federal

Pedro Sánchez, aquest dimecres a Puentedeume.
Pedro Sánchez, aquest dimecres a Puentedeume.

El Comitè Federal del PSOE, el màxim òrgan del partit, es reunirà el pròxim 1 d'octubre. Fonts de la direcció del partit assenyalen que es tracta d'una convocatòria ordinària, com les que es convoquen després de cada procés electoral, per estudiar el resultat de les eleccions gallegues i basques. Per la seva banda, els líders territorials crítics amb Pedro Sánchez, com el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, reclamen des de fa setmanes la reunió del màxim òrgan de decisió del PSOE entre congressos per debatre sobre la situació de bloqueig polític i quina sortida pot haver-hi per evitar la convocatòria d'unes noves eleccions. Està previst que el dilluns que ve, dia 26, es reuneixi l'executiva federal perquè el secretari general, Pedro Sánchez, proposi aquesta data.

La previsió era que Sánchez convoqués el comitè federal el primer cap de setmana d'octubre. La postura que adopti el màxim òrgan del partit es preveu decisiva per veure si és possible la formació de govern abans que expiri el termini a finals del mes vinent. "Quan hi hagi fets nous que puguin alterar la posició del PSOE convocaré un comitè federal", va apuntar Sánchez el 29 d'agost, quan es va reunir amb Mariano Rajoy. El líder del PSOE ha desvinculat la convocatòria del comitè federal de les eleccions basques i gallegues, en les quals els socialistes no esperen uns bons resultats.

L'última ocasió en la qual es va reunir el Comitè Federal va ser el passat 9 de juliol, quan els socialistes van reafirmar el seu rebuig a facilitar la investidura de Mariano Rajoy. El PSOE ha celebrat set comitès federals des del 28 de desembre. El PSOE va aprovar en la resolució de finals del 2015, que segueix vigent, votar "en contra de la investidura de Rajoy i d'un nou Govern del PP". I rebutjava "de manera taxativa, qualsevol plantejament que condueixi a trencar amb l'ordre constitucional i amenaci així la convivència assolida pels espanyols" durant els últims 38 anys. "L'autodeterminació, el separatisme i les consultes que busquen l'enfrontament només portaran una fractura més gran a una societat ja de per si mateix dividida", postil·lava. En la pràctica significava, evitar un acord amb Podem si no renunciava a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya.