_
_
_
_
_

Més enllà de les ortodoxes notes

El BAM es reforça com a notable catàleg de descobertes de sons ‘indie’

Jeanne Added.
Jeanne Added.Kristina Afanasyeva

El Barcelona Acció Musical (BAM) va néixer el 1993 quan l’indie ja tenia carta de naturalesa i lluitava per obrir-se al gran públic, intentant arribar a uns mitjans de comunicació llavors impermeables als sons que plantejava. En aquest sentit, el BAM va ser un festival pioner a l’hora de popularitzar el nou corrent, que ara ja té els seus propis camins. És per això que, 23 anys després, el festival musical que aixopluga la Mercè continua com un espai de descoberta, però artísticament molt més obert i aliè a les ortodòxies. En aquesta edició, el festival comptarà amb quatre escenaris repartits en tres ubicacions: a la zona de la plaça Joan Coromines i de la dels Àngels, al Moll de la Fusta i a la fàbrica Damm, que elimina l’escenari al carrer i concentra les seves activitats a l’interior de l’edifici.

En aquests ambients, és gairebé de compliment obligatori no perdre’s el següent.

Niño de Elche.
Niño de Elche.Massimiliano Minocri

PLAÇA DELS ÀNGELS

Dijous 22

Actuació destacada d’El Niño de Elche (22.45 h), artista absolutament heterodox que en l’àmbit genèric del flamenc barreja el gènere amb tota mena de sonoritats, que inclouen el rock i l’electrònica. La pulsió política, la consciència i la reivindicació converteixen la seva música en una forma més d’activisme. Potser és un dels artistes que reflecteixen més bé les reaccions de part de la societat davant el sistema econòmic i polític mundial contemporani.

Divendres 23

Jeanne Added (21.45 h), artista francesa de pop-rock introspectiu i fosc molt personal, es prefigura com una de les propostes més interessants del BAM. De formació clàssica, Added només té un elapé en solitari, Be Sensational, centre del seu concert al BAM. La resta de la nit en aquest escenari estarà orientada a la música negra. Per una banda, el septet de soul anglès Ephemerals (23.15 h) presentarà el seu segon disc, Chasin Ghosts, amb peces de regust clàssic com You’ll Never See Me Cry, un exemple perfecte del seu estil. Més tard, el francès d’origen africà Mohemed Sylla, MHD (00.45 h), un artista que ha fet de YouTube</CF> la seva arma (com tots els artistes de trap, subgènere del hip-hop en el qual s’inclou), descarregarà els seus recitats, que es capbussen a les arrels africanes.

Dissabte 24

Partint del folk convencional anglès, aquesta artista negra que es fa dir ESKA (23.15 h), l’embolcalla amb una instrumentació contemporània que dóna un resultat fascinant. I nou. I difícil d’ubicar.

PLAÇA JOAN COROMINES

Divendres 23

A més del postpunk dels madrilenys Juventud Juché (22.30 h), destaca poderosament el R&B auster, sec i amb un punt experimental de Sassy Black (00.00 h), una dona de veu poderosa i profunda que planeja sobre succintes bases rítmiques que s’escapen de la luxúria típica del gènere.

Dissabte 24

A destacar, l’actuació de Lafawndah (21.00 h), artista mestissa (nascuda a París però d’arrels egípcies i iranianes) que practica R&B electrònic.

MOLL DE LA FUSTA

Divendres 23

Amb dos escenaris, aquest indret ofereix la presència de l’artista local de trap Bad Gyal (21.00 h), una dona que destaca amb un missatge d’autoafirmació femenina en un estil marcadament masculí. Després, passejada pel món. Per una banda, amb el jazz crioll de la veterana formació Vikings de la Guadeloupe (00.00 h). Més tard, la destinació és Egipte, de la mà de dues formacions d’electrochaabi. Si el chaabi és una música egípcia festiva i melòdica —pop del país en podríem dir—, el seu encreuament amb l’electrònica pròpia dels més joves ofereix barreges estimulants, com les proposades per Maurice Louca (01.00 h) i, especialment, la d’EEK & Islam Chipsy (02.00 h), barreja esbojarrada i irresistible de música electrònica anyenca i música popular. Bona part dels sons de la Primavera Àrab a Egipte tenien aquesta banda sonora.

Divendres 24

Un altre viatge sonor que podran realitzar els espectadors els durà al Brasil del so de Meté Metá (22.00 h), trio que vincula la música del seu país amb les arrels africanes sense oblidar tocs de jazz. El Congo és un altre destí possible amb el hip-hop de Baloji (00.00 h), per acabar al desert amb l’excel·lent grup Imarhan (02.00 h), projecte algerià que evoca la música dels més coneguts Tinariwen.

Imarham.
Imarham.

ESCENARI DAMM

Dissabte 24

L’antiga fàbrica Damm potser és l’escenari que recull l’antic esperit indie amb més claredat. Inclou les actuacions d’artistes clàssics com el gran Lloyd Cole (19.45 h), Sr. Chinarro (una mica abans, a les 18.30 h), lletrista extraordinari, cantant sec d’aire bíblic, o d’Emilio José i Os Indígenas (13.30 h), artista francament inexplicable, inclassificable i, també, d’ubicació estilística impossible.

Diumenge 25

El Petit de Cal Eril (12.30 h) destaca en aquesta jornada amb el seu bucolisme gens ingenu i pastoral, antesala dels concerts de la tarda amb Saul Willims (18.45 h) i el seu hip-hop conscienciat, com indica el títol del seu darrer treball, MartysLoserKing. La festa rítmica arribarà al seu zènit amb Konono nº1 meets Batida (20.15 h) o, el que és el mateix, la trobada entre el grup congoleny i el productor portuguès.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_