Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat evita aclarir si va debatre una proposta sobre el 9-N

Homs denuncia que el Govern espanyol va proposar que cap membre de l’Executiu català valorés la jornada

La portaveu de el Govern, Neus Munté, aquest dimarts.
La portaveu de el Govern, Neus Munté, aquest dimarts. EFE

L’exconseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, va explicar ahir al Tribunal Suprem que un membre del Govern de Mariano Rajoy li va fer una proposta en els dies previs a la consulta independentista del 9 de novembre del 2014. Segons la seva versió, si cap membre de la Generalitat compareixia davant dels mitjans de comunicació per analitzar la jornada, el cas no acabaria als tribunals. La portaveu de l’Executiu català, Neus Munté, ha evitat aquest dimarts confirmar si el Govern català va debatre aquesta proposta i ha assegurat que el fet que el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i la vicepresidenta, Joana Ortega, compareguessin davant dels mitjans demostra que no va haver-hi pacte.

La revelació d’Homs, que es nega a especificar el nom de qui li va transmetre la proposta, arriba gairebé dos anys després de la celebració de la consulta, i després de no esmentar aquesta qüestió ni en la seva declaració voluntària davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el passat mes de març. La seva afirmació ha sorprès fins i tot a les files d'Esquerra Republicana, que no coneixien aquesta proposta. El seu portaveu, Sergi Sabrià, ha afirmat: "Anem veient com actua l’Estat", en declaracions a TV3.

Munté s'ha negat a aportar informació sobre com el Govern va afrontar la proposta. Tan sols ha indicat que l’Executiu autonòmic va reclamar un aclariment a l'escrit del Tribunal Constitucional que suspenia la consulta perquè "era difícilment interpretable" i que el procés va ser finalment executat per "voluntaris".

El Tribunal Suprem ha de decidir ara si, amb la seva participació en l'organització de la consulta, va cometre els delictes de desobediència, prevaricació i malversació. El TSJC jutja pel mateix cas Mas, Ortega i la que llavors era la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.