Selecciona Edició
Connecta’t

La justícia europea veta discriminar la indemnització entre temporals i fixos

El tribunal reconeix també que els interins tenen dret a cobrar compensació en acabar el contracte

El Tribunal de Justícia Europeu ha sacsejat els fonaments de la normativa laboral espanyola. Defensa que la indemnització a treballadors amb contractes indefinits i temporals no ha de ser diferent només per aquest motiu. Ara els primers en acabar el seu contracte cobren l'equivalent a un sou de 20 dies per any treballat; els segons perceben 12 dies per any o res si són interins. La decisió dels jutges comunitaris estableix que els interins tenen dret a percebre una compensació en rescindir el seu contracte. Però l'argumentació del tribunal va més enllà i defensa que les indemnitzacions per acomiadament han de ser iguals per a tots, tret que hi hagi “raons objectives”, i d'aquestes últimes exclou el fet de ser indefinit o no.

Sede del Ministeri de Defensa, departament demandat que ha provocat la disposició de el Tribunal de Justícia de la UE
Sede del Ministeri de Defensa, departament demandat que ha provocat la disposició de el Tribunal de Justícia de la UE

El Ministeri de Defensa va contractar com a interina Ana de Diego per primera vegada el febrer del 2003 per cobrir un lloc de treball que li corresponia a una alliberada sindical. Nou anys després la treballadora va perdre la seva ocupació. El decret de retallades del juliol del 2012, que va reduir dràsticament el nombre d'alliberats sindicals, va tenir com a conseqüència que Ana va perdre el seu lloc de treball l'1 d'octubre d'aquell any. Dies després va acudir als tribunals. En primera instància va perdre, però va recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que va suspendre el procés i va elevar quatre qüestions judicials a la justícia europea.

La resposta del tribunal comunitari no deixa lloc a dubtes: la legislació espanyola contradiu una directiva europea perquè “el fet que aquest treballador [en referència a Ana de Diego] hagi prestat els seus serveis en virtut d'un contracte d'interinitat no pot constituir raó objectiva que permeti justificar la negativa al fet que aquest treballador tingui dret a l'esmentada indemnització”.

A pesar que aquest raonament ve motivat per una demanda contra Defensa, la norma comunitària a la qual fa referència el text del Tribunal europeu no estableix diferències entre el sector públic i el privat. Aquesta és una diferència bàsica respecte de les altres dues respostes sobre treballadors temporals del mateix dia de la setmana passada, el 14 de setembre.

Això suposa un dur cop a l'Estatut dels Treballadors, que estableix que la finalització dels contractes d'interinitat —tampoc els de formació— no donen dret a percebre indemnització quan s'acaben. En canvi, altres contractes temporals sí comporten una compensació en finalitzar (12 dies per any treballat). És el cas dels d'obra o servei i dels de circumstàncies de la producció, que porten aparellada una indemnització.

Però la lectura completa de la resposta prejudicial va més enllà. En l'argumentació s'afirma amb nitidesa que per fer distincions en les condicions laborals –entre les quals inclou de forma expressa la indemnització per acomiadament– han d'existir “raons objectives” que ho justifiquin. I aclareix: “El concepte de ‘raons objectives’, en el sentit de la clàusula 4, apartats 1 o 4, de l'Acord marc [en referència a la directiva europea en la qual assenta la seva sentència], no permet justificar una diferència de tracte entre treballadors amb contracte de durada determinada i treballadors fixos pel fet que aquella estigui prevista per una norma nacional general i abstracta, com una llei o un conveni col·lectiu”.

Sí que obre la diferència de tracte sobre la base d'aquestes “raons objectives” no perquè així ho contempla la llei o un conveni, sinó per “l'especial naturalesa de les tasques per la realització de les quals se celebren els contractes de durada determinada” o per “un objectiu legítim de política social”.

Basant-se en aquesta argumentació, i que un altre tipus de contractes temporals tenen indemnització, els jutges europeus responen que el treballador acomiadat pel Ministeri de Defensa té dret a percebre indemnització.

Però la resposta del Tribunal no es va limitar només a aquest cas, ja que ara ha de ser tinguda en compte pels jutges espanyols. A més, el sindicat Comissions Obreres ha emès aquest dilluns un comunicat amb un encapçalat eloqüent: “Els treballadors temporals tenen dret a percebre una indemnització de 20 dies per any, sense necessitat que el seu contracte sigui fraudulent”. I va advertir que l'organització “promourà les accions judicials necessàries per assegurar el pagament de la indemnització a la totalitat de treballadors i treballadores temporals que han vist extingit el seu contracte en l'últim any”.

Segons CC OO, “es tracta d'una mesura que afecta gairebé quatre milions de treballadors i treballadores” i que, en conseqüència, té “enormes repercussions en el sistema de relacions laborals”. L'organització que dirigeix Ignacio Fernández Toxo va reclamar "una reforma legal urgent per adaptar la norma al marc europeu".

El Ministeri d'Ocupació, per la seva banda, estava analitzant les implicacions de la decisió de la justícia europea, segons un portaveu oficial. No obstant això, sí que afirmaven que al seu entendre el text només es referia als treballadors interins.