Selecciona Edició
Connecta’t

Aleix Vidal, una mala peça al teler

Luis Enrique està disposat a negociar els egos dels seus jugadors amb la finalitat de guanyar títols

Aleix Vidal.
Aleix Vidal. AFP

Al Barça no li convé perdre jugadors, i menys ara que ha començat la temporada. A Leganés va treure el cap Rafinha, que va completar un molt bon partit en la demarcació de volant dret, després d’unes jornades de poc protagonisme, un cop tornat dels Jocs de Rio de Janeiro. El fill de Mazinho i germà de Thiago va avisar que volia minuts, i quan l’entrenador li va fer confiança va respondre amb una actuació completa i un gran gol, el cinquè de l’1-5.

També van tenir minuts Arda Turan, Alcácer i Dennis Suárez. A Luis Enrique li agrada la competitivitat, i està disposat a negociar els egos dels seus jugadors amb la finalitat de guanyar títols, cosa lògica si es té en compte que en porta 8 sobre 10, ja que només ha perdut la Supercopa i la Champions de la temporada passada. Al tècnic asturià l’ocupa el seu equip i no tant el club, perquè no ha tingut mai aspiracions de mànager com Pep Guardiola o Johan Cruyff.

Pel que sembla a Luis Enrique no el preocupa massa el planter, més que res perquè entén que no és cosa seva, sinó responsabilitat de Pep Segura, cap visible del futbol formatiu i de la Masia, i en canvi és molt exigent amb la plantilla que li ha comprat la directiva de Josep Maria Bartomeu. I, de moment, hi ha dos futbolistes que no acaben de seguir el ritme de la majoria, o que no funcionen com caldria esperar, ja que no són pas nous: Mascherano i Aleix Vidal.

Aplicat, el Jefecito segurament es corregirà, no acostuma a deixar-se anar i l’afició l’aprecia molt perquè va fer seu el lloc de central tot i ser un centrecampista defensiu, la seva demarcació a l’Albiceleste. No ha marcat encara cap gol i, en canvi, n’ha evitat més d’un, com el de Bentder en aquella eliminatòria de la Champions contra l’Arsenal. Mascherano no acostuma a rendir-se, tot i que Umtiti li compliqui més la vida que Mathieu.

No sembla que passi el mateix amb Aleix Vidal. Ja fa dos partits que no va convocat, contra el Celtic a la Champions i el Leganés a la Lliga, i la seva actuació contra l’Alabès el va deixar malparat, deficient en la marca dels gols de l’equip de Pellegrino. No és pas una cosa nova, la temporada passada tampoc va respondre a les expectatives de l’entrenador des que va acabar la sanció de la UEFA. No se sap ben bé què passa amb Aleix.

Les xerrades amb l’entrenador no han funcionat, ni la de l’any passat ni la de fa una setmana, segons ha publicat Mundo Deportivo. S’ha dit que no s’entrena bé o que no ho fa com vol Luis Enrique. No és fàcil jugar de lateral dret, i menys per a un jugador que va sobresortir pel seu joc d’atac al Sevilla i ara es veu obligat a defensar una banda molt punyetera, sobretot perquè les ajudes defensives de Messi són més aviat poques, cosa que fa córrer molt Rakitic.

El joc posicional del Barça és a més molt fotut, i serà difícil oblidar Dani Alves. Tot i que hi ha un problema futbolístic —o això sembla—, el més preocupant seria que Aleix Vidal hagués dimitit de les seves aspiracions de ser titular i disputar el lloc a Sergi Roberto. Home de caràcter i competitiu, Luis Enrique no perdona la indolència i premia els futbolistes que es rebel·len contra l’adversitat, perseverants com ha estat el mateix Sergi Roberto.

La sensació ara mateix és que Aleix Vidal no sap si és lateral o extrem ni què hi pinta, al Barça. Queda per al record aquella frase que va deixar anar en un Periscope amb Piqué la temporada passada després de seure a la banqueta al costat de Mathieu contra l’Eibar: “Muy bien, con Jeremy, como siempre, ya vamos haciendo migas. Lo mejor de hoy, el parchís y poca cosa más”. Les paraules del jugador no van agradar gaire a Luis Enrique.

El tècnic sap que seria greu per al Barça que l’única posició que no té duplicada fos la més dèbil, la que va deixar Alves i ocupen un centrecampista reciclat com Sergi Roberto i un jugador indefinit anomenat Aleix Vidal. Segurament Luis Enrique va disposar una defensa de tres a Leganés perquè era el que li venia més bé a l’equip, com es va veure amb el resultat, però també sembla evident que si Aleix hagués tingut la confiança del tècnic hi hauria hagut més possibilitats de mantenir el clàssic 4-3-3 tot i no jugar Busquets. No s’hi val rendir-se.