Selecciona Edició
Connecta’t

Jorge Blass, màgia i sorpresa sense col·laboradors

La sala Poliorama programa l'espectacle ‘Palabra de Mago’

Jorge Blass en un dels números de màgia.
Jorge Blass en un dels números de màgia.

Jorge Blass ha portat a Barcelona el seu espectacle Palabra de mago (Poliorama). Jorge Blass és un excel·lent mag que du a terme una honesta campanya contra l'actual abús per part d'alguns col·legues dels "col·laboradors" (falsos espectadors còmplices de l'il·lusionista). Durant l'espectacle ho diu una vegada i ben clar: no hi ha col·laboradors. I jo me'l crec.

Palabra de mago comença amb un vídeo en el qual David Copperfield, a qui ha venut un efecte que inclou en l'espectacle, enalteix el seu col·lega espanyol. No fa falta que Copperfield doni garanties de res perquè Blass es guanya el públic tot solet. Combina tècniques que van des de la màgia de proximitat a la de gran aparell passant per un joc de cartes que fan i encerten, en un percentatge considerable, tots els espectadors, davant l'esbalaïment dels que han entrat al teatre considerant-se un muggle en la terminologia potteriana (ésser humà sense poders màgics). Blass els convoca a quedar fascinats amb si mateixos.

L'encant de la, poca, màgia de proximitat que es practica a l'espectacle provoca una perplexitat comparable a l'impacte segur que produeixen els grans efectes. Com és lògic, el mòbil i la tauleta s'incorporen a l'armari d'instruments màgics.

En el repertori que presenta Blass a Barcelona hi ha molts efectes coneguts. La seva signatura està en la versió que en realitza. La partició de la dona es fa en una caixa transparent després de projectar un vídeo amb una petita antologia de com ho han fet els mags des de principis del segle passat.

Posats a levitar no ho fa solament la senyoreta. Blass l'acompanya en l'aire. I al clàssic joc dels anells que s'entrellacen i separen li afegeix un efecte de suspensió que construeix un dels millors moments de la nit.

En el capítol d'objeccions, a més d'esmentar l'angoixant estretor d'uns pantalons després d'un efecte fregolià de transformisme, cal citar l'estètica passada de moda, en vestimenta i coreografia, que obliga a lluir a les partenaires amb les quals manté un ranci monòleg humorístic.

No estaria malament introduir un concepte escènic més integral per vestir un repertori de trucs que asseguren la sorpresa incrèdula del públic. Una hora i mitja de bona màgia.

MÉS INFORMACIÓ