Selecciona Edició
Connecta’t

Homs diu que declararà pel 9-N “en nom de Catalunya”

L'exconseller de Presidència de la Generalitat declara avui davant el Suprem per un delicte de desobediència

Artur Mas i Francesc Homs a Arenys de Munt.
Artur Mas i Francesc Homs a Arenys de Munt. EFE

Francesc Homs, exconseller de Presidència de la Generalitat i diputat, pretén convertir la seva declaració d'aquest dilluns davant el Tribunal Suprem (TS) en un acte polític. Investigat per un delicte de desobediència, Homs està citat perquè expliqui el seu paper en l'organització de la consulta del 9-N, que el Govern català va celebrar malgrat el veto del Tribunal Constitucional. Un seguici encapçalat per l'expresident Artur Mas donarà suport a Madrid a Homs, que aquest diumenge ha anunciat la seva intenció de declarar “en nom del conjunt de Catalunya”.

Pocs dies després de la consulta sobre la independència (9 de novembre de 2014), la Fiscalia es va querellar contra Mas i dos alts càrrecs del seu Govern: la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament Irene Rigau. Els acusava dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Homs, que avui és diputat al Congrés per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), no va figurar com a investigat en la causa fins mesos més tard. I per una troballa inesperada.

Entre els documents inclosos en la causa del 9-N que va obrir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la Fiscalia va trobar una carta signada per Homs. Està datada el 6 de novembre, dos dies després que el Constitucional prohibís la consulta. Homs era llavors no únicament conseller de Presidència, sinó també portaveu i mà dreta de Mas. En la missiva, dóna el vistiplau a un organisme de la Generalitat perquè informi T-Systems —contractada per organitzar la consulta— que pot seguir endavant amb la seva feina malgrat el veto.

Per la seva condició de diputat al Congrés, Homs és aforat davant el Suprem. Abans que el TSJC decidís elevar-hi el seu cas, va declarar voluntàriament a Barcelona. I ho va fer, com abans Mas, acompanyat per la plana major de l'Executiu català. La concentració ciutadana de suport enfront de les portes del Palau de Justícia va ser una mica més modesta que la de l'expresident. Homs va explicar, llavors, que la causa judicial pel 9-N obeeix només a “motivacions polítiques” i que consultar els ciutadans no pot ser mai un delicte. “No tinc vocació de màrtir ni d'heroi”, va dir Homs després d'admetre que coneixia la resolució del TC. Per aquesta mateixa senda anirà avui, previsiblement, la seva declaració, encara que també haurà d'entrar en detalls sobre la carta del dia 6.

Fa quatre dies consecutius que Homs està de gira a propòsit de la seva cita davant el Suprem. Dijous va ser rebut pel president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras. Divendres va acudir a un acte, també de suport, de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium, entitats organitzadores de la Diada. I dissabte, en roda de premsa, va disparar contra el Govern en al·ludir a l'Operació Catalunya, la maniobra d'alts comandaments policials per desacreditar líders independentistes. “És el GAL polític que va muntar el PP contra Catalunya”.

El diputat tampoc ha descansat el diumenge i ha acudit a un homenatge dels veïns d'Arenys de Munt (Barcelona), la localitat on, fa set anys, es va organitzar la primera consulta sobiranista. “No hi aniré en nom del meu partit ni de la meva filiació política, sinó en nom del conjunt d'un país. I mirant-los fixament als ulls, els podrem dir que representem uns valors, una determinació, una voluntat, que és la llibertat del nostre país a través de les urnes per aconseguir un Estat independent”.

L'argument d'Homs —que la del 9-N és una “causa política”— va ser rebutjat, fa uns dies, pel TSJC. El tribunal català va donar per tancada la investigació contra Mas, Ortega i Rigau i els va deixar a només un pas del judici pels delictes de desobediència i prevaricació. La Fiscalia ha descartat que cometessin un delicte de malversació i no els sol·licitarà penes de presó. El cas d'Homs està en una fase prèvia, per la qual cosa la seva situació processal encara s'emmarca en els delictes enumerats per la Fiscalia en la seva querella inicial (que també inclou la malversació). Després de la declaració, i si el procés segueix endavant, és previsible que el ministeri públic mantingui el mateix criteri que en el cas del TSJC.

MÉS INFORMACIÓ