Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona destrueix gairebé 100.000 metres d’oficines en tres anys

27 immobles del centre de la capital catalana s'han convertit en hotels o habitatges

Barcelona segueix perdent oficines empresarials per donar pas a hotels i apartaments. Entre els anys 2013 i 2015, un total de 27 immobles del centre de la capital catalana, que sumaven 167.500 metres quadrats, van deixar d'acollir oficines per convertir-se en hotels o habitatges, segons dades de la consultora Cushman & Wakefield (C&W). La crisi immobiliària, que va frenar en sec la construcció, va fer que durant aquest mateix període només s'inauguressin 11 edificis per a ús empresarial, que sumaven 72.000 metres quadrats. Un exemple d'edifici que va canviar d'ús és el del Deutsche Bank, que passarà d'acollir els despatxos dels advocats de Cuatrecasas a tenir apartaments de luxe.

L'edifici de el Deutsche Bank en el centre de Barcelona.
L'edifici de el Deutsche Bank en el centre de Barcelona.

Barcelona va reprendre el 2012 la tendència de la dècada passada, quan antigues seus empresarials que hi havia a la tradicional zona de negocis de la ciutat, el passeig de Gràcia i la Diagonal i els carrers adjacents, van deixar pas a hotels i habitatges. En total, entre el 2002 i el 2007 van canviar d'ús immobles que sumaven més de 400.000 metres quadrats. La diferència és que, en aquella època, els nous projectes –com el 22@, a Barcelona, o la plaça d'Europa, a l’Hospitalet– compensaven de sobres aquesta pèrdua.

Segons la consultora, entre el 2008 i el 2012 es va aturar aquesta tendència, ja que amb prou feines va haver-hi transformacions. Però durant l’any 2013 va tornar. El director de l'oficina de Barcelona de C&W, Oriol Barrachina, explica que a partir d'aquell any va haver-hi una destrucció neta d'oficines: d'una banda, 167.500 metres quadrats van canviar d'ús, i de l'altra, només se’n van incorporar 72.000 de nous al mercat. És a dir, es van perdre gairebé 95.500 metres quadrats d'espais empresarials.

Malgrat que no és al centre de la ciutat, un exemple d'edifici que va canviar d'ús és el del Deutsche Bank, que passarà d'albergar els despatxos dels advocats de Cuatrecasas a tenir apartaments de luxe. Fora del cor de la capital catalana, l'altre gran projecte és la Torre Agbar, que va deixar de ser la seu corporativa del grup d'aigües per convertir-se en un hotel que gestionarà Grand Hyatt.

La mala notícia, per Barrachina, és la insuficiència d'edificis d'oficines disponibles a la ciutat. Segons C&W, per als propers anys hi ha prevista l'edificació de 247.000 metres d'immobles d'oficines, dels quals 142.295 metres estan ja prellogats, de manera que només en sortiran al mercat poc més de 100.000. Aquesta nova oferta, sosté, és insuficient per a una ciutat que cada any té una demanda d'entre 300.000 i 350.000 metres quadrats d'oficines.

Això suposa, afegeix, que les empreses que volen grans espais hagin de sortir de Barcelona i l’Hospitalet o bé repartir les seves dependències en diversos immobles. “La situació actual comporta riscos. Un és que l'augment de la demanda faci créixer més les rendes. El segon, per exemple, és que la ciutat pugui perdre projectes. Per exemple, un organisme que vulgui traslladar-se a Barcelona a causa del Brexit tindria difícil trobar espai”, acaba dient Barrachina.

MÉS INFORMACIÓ