Selecciona Edició
Connecta’t

Un any de batussa pels símbols independentistes a Barcelona

El pregó de les festes de la Mercè és el nou capítol de l'enfrontament entre l'Ajuntament i l'independentisme per les icones nacionals

L'escriptor Javier Pérez Andújar.
L'escriptor Javier Pérez Andújar.

L'elecció del pregoner de les festes de la Mercè és el nou capítol de la guerra que protagonitzen l'Ajuntament de Barcelona i l'independentisme pels símbols nacionals de Catalunya. El conflicte porta un any ben viu i va començar per una cosa tan mundana com un urinari. El consistori, en una prova pilot per reduir les miccions a la via pública, va encastar un urinari portàtil a l'exterior del Born Centre Cultural (BCCM). Va ser furibunda la reacció del nacionalisme que considera el jaciment de la guerra de Successió al Born com “la zona cero dels catalans” –segons definició de Quim Torra, exdirector del BCCM i expresident d'Òmnium Cultural–. CiU va assegurar que l'urinari era “una manca de respecte i un menyspreu a la història i al patrimoni de la ciutat i del país”. L'Ajuntament va a canviar ràpidament la localització del vàter.

De més difícil solució és el xoc produït per l'exposició 'Franco. Victòria. República', prevista per a aquest octubre i que instal·larà dues escultures franquistes a l'esplanada del Born. CiU i ERC han criticat a l'uníson el que consideren una manca de respecte a la història de la nació. El líder dels republicans a Barcelona, Alfred Bosch, va advertir que “mentre les fosses de la Guerra Civil continuïn sense obrir-se, que es plantegi aquesta exposició és ofensiu per a les víctimes; dóna una imatge de normalitat que no existeix”. Jaume Ciurana, regidor de CiU i habitual defensor de les essències patriòtiques, va carregar durament contra el govern municipal des de les xarxes socials: “Els pot més tapar això que menyspreen: la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya. Desvirtuar el BCCM era i és l'objectiu”. Joaquim Forn, regidor de CiU, va comentar aquest divendres en roda de premsa que “és frivolitzar que la gent hagi de veure de nou escultures franquistes al carrer. Estem totalment en contra que s'utilitzi el Born per menysprear-lo. Hi ha gent que està obsessionada a fer-lo desaparèixer”.

Una àgora i no un temple

Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de Barcelona, explica en una resposta escrita que l'Ajuntament “no vol que el Born sigui un temple sinó una àgora. Una àgora de tothom. De memòries plurals i un record comú: 1714”. Sobre l'exposició 'Franco. Victòria. República', Pisarello apunta que “el que s'exposarà al Born no és una estàtua de Franco; és una runa de Franco, sense cap, malmesa. Anirà acompanyada per una exposició sobre la tortura durant el franquisme, i la seva impunitat, sota el títol 'Això em va passar'”.

Ciurana també s'ha enfrontat a l'equip de Colau per la bandera de Santa Eulàlia, un estendard de Barcelona durant l'assetjament borbònic del 1714. Ciurana i Quim Torra van denunciar el greuge que suposa que l'Ajuntament hagi retirat la bandera del BCCM, restaurada per l'anterior equip de govern de CiU. Un altre motiu de discussió, dins del marc de la simbologia del 1714, va ser la negativa del consistori a autoritzar la sortida des de la seu de l'Ajuntament, l'11 de setembre passat, al grup de figurants de La Coronela, una unitat militar austriacista del 1714. El veto es va justificar, segons l'Ajuntament, perquè es considera poc solemne per a un acte institucional la desfilada de disfresses d'època per part d'una entitat que “tampoc té una tradició arrelada a la ciutat”. CiU, ERC i la CUP van ignorar la negativa i van acompanyar La Coronela.

Parc temàtic

El darrer capítol d'aquesta batalla ha estat l'elecció de Pérez Andújar com a pregoner de les festes de la Mercè. El seu humor per retratar episodis del procés sobiranista ha irritat les files independentistes. La mobilització contra l'elecció de Pérez Andújar s'ha materialitzat en la convocatòria d'un pregó alternatiu que protagonitzarà l'actor Toni Albà, disfressat de Felip V. Amb Albà participaran en aquesta astracanada els figurants de La Coronela i un grup de música anomenat Rappers Per la Independència. L'acte està patrocinat per l'empresari independentista Jordi Roser, amb les seves benzineres Petrolis Independents –empresa que assegura tributar només a Catalunya i destinar part dels seus ingressos a “entitats catalanistes”– i les caves Roset –productores del vi Catalunya Lliure–. Una de les crítiques adreçades a Pérez Andújar és un article en què comparava l'independentisme amb un parc temàtic.

CiU ha anunciat que estarà representada a la paròdia d'Albà per dos regidors; ERC també hi enviarà algun representant. El diputat de Junts Pel Sí Eduardo Reyes va anunciar la seva presència via Twitter. La columnista Pilar Rahola, membre del Consell Assessor per la Transició Nacional de la Generalitat, ha estat la principal promotora del pregó patriòtic a les xarxes socials. Rahola explica a EL PAÍS que “Pérez Andújar ha insultat reiteradament les posicions polítiques que defensem persones com jo. Elegir-lo com a pregoner de la Mercè, quan hauria de ser algú que representi tothom, és un símptoma molt desagradable”. Rahola destaca que el principal problema és que “l'Ajuntament consideri que una persona així és una persona de consens. El govern de Colau és poc o gens sensible amb els símbols nacionals, i també poc sensible cap a una part de la població de Barcelona, que és majoritària. Però no és una estratègia premeditada. És improvisat, hi ha una falta absoluta de sensibilitat. En assumptes històrics fins i tot hi ha menyspreu. És un tic 'progre' clàssic, posar-se al·lèrgics amb el nacionalisme”.

Ramon Espasa, veterà dirigent del PSUC i un dels polítics que va promoure el 1980 la instauració de l'11 de setembre com a Diada Nacional de Catalunya, considera que l'equip de Colau no administra bé la qüestió dels símbols nacionals: “No els menysprea, però l'esquerra que hi ha a l'Ajuntament no sap assumir bé el problema. No tenen prou altura de mires per assumir el tema de forma catalanista i transversal. Sense voler, apareixen com a antiindependentistes”. Espasa també afegeix en els errors de gestió dels símbols la retirada del bust del rei Joan Carles del saló de plens. L'operació, el 2015, es va realitzar dues vegades per donar més espai a les càmeres, en les dues ocasions mostrant com carregaven el bust en caixes de cartró reutilitzades: “Allò ho vaig veure com una xarlotada; aquest afany d'esborrar els borbons del nomenclàtor em sembla una ximpleria. Els carrers formen part de la història”.

Enric Ucelay-Da Cal, catedràtic emèrit d'Història Contemporània de la UPF, apunta que “la hipersensibilitat i l'afany de monopoli espiritual dels uns i dels altres són trets tradicionals, que amb regularitat serveixen per provocar escàndols”. Ucelay Da-Cal recorda que el conflicte ve de lluny, i posa d'exemple la reacció de l'esquerra quan Joan Antoni Güell, burgès i alcalde la Lliga Regionalista el 1930, va instal·lar un bidet als serveis de l'Ajuntament: “És habitual que els creients del foc sagrat de la pàtria ferida s'indignin amb algun gest dels protectors dels desvalguts per l'opressió capitalista, i a l'inrevés”.

MÉS INFORMACIÓ