Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya i França rescaten el túnel de l’AVE als Pirineus

L'empresa hispanofrancesa que el va construir i el gestionava no ha superat el concurs de creditors i serà liquidada

Un tren AVE amb sortida des de Madrid. Ampliar foto
Un tren AVE amb sortida des de Madrid. EFE

Els Estats espanyol i francès sortiran finalment al rescat del túnel del Pertús (Alt Empordà), que connecta els dos països mitjançant trens d'alta velocitat. Els creditors de la societat gestora de la infraestructura, TP Ferro, van rebutjar ahir el pla de viabilitat que l'havia de permetre sortir del concurs de creditors en el qual estava immersa des de l'any passat amb un deute de 557,2 milions d'euros. La concessionària entrarà en liquidació i la gestió passarà a una societat pública hispanofrancesa. El ministre de Foment en funcions, Rafael Catalá, va admetre que haurà de compensar la concessionària per “les inversions fetes i no recuperades” encara que va afegir que encara s'estan analitzant aquests costos.

La companyia controlada a parts iguals per ACS i la francesa Eiffage va ser l'encarregada d'explotar i construir la línia de 44,4 quilòmetres que va des de Llers (Alt Empordà) fins a Perpinyà (França), que inclou el túnel del Pertús. La infraestructura estava acabada el 2009. No obstant això, fins al 2013 no es va finalitzar la línia d'AVE que enllaçava Barcelona amb el tram fronterer, la qual cosa ja va suposar que l'Estat hagués d'abonar una compensació anual de 44 milions d'euros a TP Ferro i allargués la concessió tres anys, fins al 2057.

No obstant això, la finalització d'aquestes obres no va suposar l'enlairament de l'empresa. El trànsit de trens, tant de passatgers com de mercaderies, era insuficient. Segons les últimes dades públiques de la companyia, pel túnel passaven deu combois diaris de passatgers i 24 setmanals de mercaderies. Segons fonts del sector, aquests volums eren insuficients. La viabilitat de l'empresa a mitjà termini, a més, es veia compromesa pel retard en la construcció del Corredor Mediterrani i la falta de continuïtat a la xarxa d'alta velocitat francesa.

El ministre de Foment i Justícia en funcions, Rafael Catalá, va declarar després d'un acte a Màlaga que el Govern en funcions està realitzant “una anàlisi de costos i una valoració de la responsabilitat patrimonial” que es deriva de la fallida de la companyia. Catalá va reconèixer que el contracte de concessió preveia que si s'acabava en la situació actual les administracions espanyola i francesa assumirien aquesta responsabilitat, la qual cosa en la pràctica suposa “el rescat de la infraestructura”, que “quedaria en mans de les administracions públiques”.

El ministre ha admès que això podria suposar “indemnitzar el concessionari per les inversions fetes i no recuperades”, informa Efe. Fonts del sector donen per fet que la batalla es dirimirà aquest terreny, ja que, expliquen, la reclamació podria rondar els 450 milions. El grup presidit per Florentino Pérez ha declinat aquest dijous fer comentaris sobre aquest assumpte.

Cost de 1.100 milions

El projecte ha tingut un cost de més d'1.100 milions d'euros, dels quals almenys 636 van ser aportats per les administracions de França i Espanya i per la Unió Europea. Per cobrir la resta, TP Ferro va recórrer a finançament bancari. Al març del 2015, la societat es va presentar davant del Jutjat Mercantil de Girona davant la impossibilitat d'afrontar el venciment del deute financer, de 386 milions. La concessionària va intentar arribar a un acord amb els creditors —bancs i fons d'inversió— mitjançant un preconcurs, però ho van rebutjar i va presentar el concurs de creditors al setembre.

En els últims mesos, segons fonts del sector, la companyia havia tractat de buscar el suport dels governs espanyol i francès i va presentar una proposta de conveni que preveia un augment de període de concessió i una reducció del deute mitjançant quitacions i préstecs participatius. TP Ferro ha assegurat en un comunicat que la direcció, els accionistes i els administradors concursals “han intentat fins a l'últim moment dur a terme amb èxit el refinançament de la concessió”. No obstant això, aquestes negociacions van ser infructuoses.

Aquest dijous vencia el termini perquè els creditors donessin resposta a la proposta de conveni de TP Ferro. A les 10.00 hores hi havia convocada al jutjat Mercantil de Girona una junta perquè es pronunciessin, però la reunió no va arribar a celebrar-se. El jutge obrirà en els pròxims dies la fase de liquidació de la companyia, que trigarà alguns mesos. Els actuals accionistes sortiran del consell d'administració, que seran reemplaçats, com a marca la legislació, per l'administració concursal.

La fins a aquest dijous concessionària ha assegurat que la continuïtat del servei està garantida “amb els mateixos nivells de prestacions i qualitat del servei”, ja que tot el personal i les activitats passaran a una nova empresa hispanofrancesa que constituiran les empreses públiques Adif i SNCF Réseau. Segons el comunicat, aquesta nova companyia mantindrà l'actual direcció de TP Ferro.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha atribuit la fallida de TP Ferro a la “falta d'inversions del ministeri de Foment en el Corredor Mediterrani”. En un comunicat, Rull va assegurar que la concessionària d’ACS i Eiffage no ha aconseguit l'objectiu de pas de trens que s'havia planificat (19.000, davant dels 800 que van circular el 2015) per la “demora en les inversions previstes”.

MÉS INFORMACIÓ