Selecciona Edició
Connecta’t

Pau Gasol torna a l’escola

L'estrella paga la remodelació de la pista de Sant Boi on es va iniciar i reviu emocions amb els nens en un acte deslluït per la pluja

Pau Gasol amb alumnes de l'escola Llor, a Sant Boi de Llobregat. Ampliar foto
Pau Gasol amb alumnes de l'escola Llor, a Sant Boi de Llobregat.

“Nervis i molta emoció”. Pau Gasol no recorda quan va jugar el seu primer partit de bàsquet, però sí que manté viva la sensació que va experimentar, i també sap del cert que es va disputar en una pista de Sant Boi. Jugava amb l'equip de l'escola Llor de la seva ciutat natal. Aquell nen de set anys, que duia el número 14, el mateix que portava el seu pare, l'Agustí, quan formava part de l'equip de la UE Gaudí, va tornar ahir, 29 anys després, al pati de l'escola on tot va començar. Amb 36 anys, dos anells de campió de la NBA, un Mundial i tres Europeus en el seu extens currículum, Gasol va experimentar una immensa sensació de felicitat per compartir unes hores amb 150 nanos que ara estudien i juguen a l'escola on ell va fer les seves primeres cistelles.

El pivot, a punt de tornar als Estats Units per enrolar-se a les files del seu nou equip, San Antonio Spurs, va aprofitar una escletxa en la seva agenda per inaugurar la remodelació de la pista de l'escola Llor, pagada per Gasol Foundation, Nike i la Fundació Llor. L'acte va quedar deslluït per l'enorme retard amb el qual va comparèixer i l'aiguat que va caure a Sant Boi i que amb prou feines va deixar un moment perquè es fes algunes fotos amb els nens i anotés unes cistelles per certificar la inauguració de la pista. Després tots van haver d'abandonar la instal·lació corrents per evitar la cortina d'aigua.

Gasol, que de petit preferia les assignatures de ciències i matemàtiques i fa uns anys va començar la carrera de medicina, va recordar l'anècdota del pupitre a mida que li van haver de muntar a causa de la seva alçada, 1,35 metres, ja llavors molt per sobre de la mitjana. Saltava a la vista que la seva posició natural era la de pivot, però era molt juganer i li agradava actuar com si fos un base, pujar la pilota, passar-la, botar-la entre les cames, ordenar les jugades de l'equip... I era espavilat, una mica sobrat, recorden alguns dels seus professors. Lluís Carbonell, el de matemàtiques, es va quedar de pedra quan aquell noiet li va deixar anar un dia: “Un dia jugaré amb Michael Jordan”. Carbonell, i sobretot els seus pares, l'Agustí i la Marisa, li van subratllar que la prioritat eren els estudis. Es tractava de fer-los compatibles amb la seva afició a l'anglès i a tocar el piano i amb el seu potencial i ambició en l'esport.

Pau Gasol a la pista on va començar a jugar de nen. ampliar foto
Pau Gasol a la pista on va començar a jugar de nen.

Tothom hi va posar el seu granet de sorra, començant per Josep i Àngel Soriano, responsables de l'Escola Esportiva; Ricard Farrés, el seu professor de biologia i després també director esportiu de la institució, o Miquel Vallhonesta, un dels seus primers entrenadors. Pau va jugar en aquesta escola fins al 1993. Amb 13 anys, quan ja començava a intuir-se de manera molt incipient el seu potencial, se'n va anar a jugar amb un equip de més entitat, el Cornellà. "No vull perdre mai l'estima a les meves arrels i aquest amor per la meva cultura”, escriu al seu llibre Pau Gasol Vida. Ho va demostrar en un acte emotiu, amb els nens que ara encistellen on tot va començar per a ell.

“He triat San Antonio per ser una peça clau”

EUROPA PRESS

Gasol, poc abans de l'estrena de la remodelació de la pista de l'escola Llor, va protagonitzar una xerrada davant de desenes de nens, en un esdeveniment organitzat per Nike i titulat Unlimited You Talk, celebrat a l'Hospital de Sant Pau. “No em poso límits. Crec molt a ser ambiciós. Amb tot el que he aconseguit podria haver-me conformat quedant-me a Chicago, on tampoc importa gaire perdre, però he triat San Antonio per ser una peça clau”, va comentar en la xerrada presentada pel periodista Manel Fuentes.

Del seu camí cap a l'elit va descriure les sensacions del seu salt a la NBA el 2001. “Van ser moments de reflexió, la meva família va ser un suport important. En aquell moment era com anar a una altra galàxia. Sabia que físicament no estava desenvolupat per competir amb homes com Shaquille O'Neal, que sempre he admirat, però vaig treballar els meus punts forts i vaig deixar de banda les meves febleses”, va expressar.

Finalment, va destacar la importància de l'esport. “L'esport és una eina d'educació que m'ha donat coses molt importants des del punt de vista humà, com ser ambaixador d'Unicef o crear la Gasol Foundation”, va comunicar.

MÉS INFORMACIÓ