_
_
_
_
_

Colau culpa d’un desnonament la Generalitat i els Mossos

L'alcaldessa s'embranca en una discussió a les xarxes socials amb el cos policial

Alfonso L. Congostrina
Ada Colau.
Ada Colau.Arxiu

“No sabem si hi ha hagut un canvi de polítiques a la Generalitat. Abans, quan hi havia un desallotjament enviaven una patrulla de Mossos que normalment no actuava al·legant que no podien fer el desnonament, ja que hi havia desenes d'activistes de la PAH. Aquest dimecres en un desallotjament amb tres menors ens han enviat els antidisturbis”, així ha denunciat Carlos Macías, de la Plataforma d'Afectats por la Hipoteca (PAH), el desnonament que ha tingut lloc al barri de Sants, a Barcelona. El desallotjament ha originat una baralla a les xarxes socials entre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el community manager del compte oficial dels Mossos d'Esquadra.

El desallotjament ha tingut lloc al carrer Arizala, 18. En un dels pisos vivia una dona amb els seus tres fills menors d'edat. Segons Macías, “fa un any i dos mesos que es va quedar a l'atur i va deixar de pagar el lloguer”. Va ser llavors quan va començar la seva relació amb els serveis socials i fins i tot a la fi d'aquest mes el seu cas es va estudiar a la taula d'emergències i l'havien d'allotjar en un habitatge social. Aquest dimecres era la tercera ocasió que intentaven desnonar-la i desenes d'activistes de la PAH esperaven a la porta de l'habitatge per frenar el procés. “Han vingut els antidisturbis, el propietari que té més pisos a l'immoble s'ha negat a esperar a fi de mes, també ha rebutjat la proposta de l'Ajuntament, que li oferia el pagament d'uns mesos de lloguer. Al final els Mossos ens han identificat i han desallotjat”.

El líder de la PAH culpabilitza la Generalitat de ser còmplice en aquest cas, però no ha estat l'únic que ha atacat als agents de la policia catalana. L'exportaveu de la plataforma i actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha denunciat a les xarxes socials: “Hem intentat per tots els mitjans aturar el desnonament. El propietari s'hi ha negat i els Mossos han executat. Reallotjarem la família avui mateix, és urgent la llei contra desnonaments suspesa pel PP i el Tribunal Constitucional. Els fem directament responsables de les 10 ordres de desnonament diàries a Barcelona”. Però Colau ha fet un pas més. En la següent piulada ha argumentat: “Exigim a la Generalitat que els Mossos no tornin a desnonar mai més una família amb criatures. El dret dels menors ha de prevaler sempre”.

A diferència d'altres vegades, el compte del cos policial ha contestat: “Hem actuat a instàncies de l'autoritat judicial per donar protecció als funcionaris judicials encarregats d'executar el desnonament. Nosaltres no tenim competències per aturar o no un desnonament judicial. Lamentem que se'ns col·loqui en el punt de mira d'una problemàtica que hauria de ser afrontada des d'àmbits polítics i socials”. Colau ha rectificat que la seva piulada anava dirigida al govern de la Generalitat. I llavors la resta d'usuaris s'ha dividit entre els que donaven suport a Colau o als agents. Entre les piulades hi ha hagut referències a la polèmica paella celebrada aquest estiu a la casa de Pilar Rahola, en la qual va participar el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra.

Un portaveu del cos aquest mateix dimecres a la tarda ha assegurat que els Mossos reben ordres: "No fem desnonaments per gust”.

Colau demana col·laboració

Ha estat tal l'enrenou que s'ha organitzat després de l'enganxada a les xarxes socials entre Colau i els Mossos d'Esquadra, que l'alcaldessa ha convocat una compareixença d'urgència per aclarir els fets.

Colau, a l'Ajuntament de Barcelona, ha descrit el cas en concret en el qual un "gran propietari amb desenes de pisos a Barcelona vol buidar un bloc de cases per especular". Després de rectificar en l'acusació als Mossos d'Esquadra, també ha estat molt menys crítica amb el Govern de la Generalitat, a qui ha demanat suport: "Mentre no s'aprovi la llei catalana d'emergència habitacional que supleixi la 24/2015, nosaltres demanem a la Generalitat que en els casos de desnonament, com el d'avui, es posi en contacte amb l'Ajuntament i sumem esforços per ajornar els desnonaments en lloc d'executar-los". L'alcaldessa ha exigit a la Generalitat que en el cas de no aturar-los "garanteixi l'allotjament de les famílies". I després de deixar la mà estesa a la Generalitat ha tornat a culpar el "PP i el Tribunal Constitucional del desnonament de famílies i de no garantir els drets fonamentals dels ciutadans".

Malgrat la rectificació, les xarxes socials bullien amb crítiques i es podien llegir tuits a favor i en contra de l'alcaldessa i els Mossos. Un portaveu del cos aquesta mateixa tarda ha assegurat que els Mossos reben ordres: "No fem desnonaments per gust". Més crítics han estat des del compte del sindicat de Mossos USPAC: "Colau em sembla que s'equivoca de terç, vostè ha d'exigir-li al sistema judicial i a qui legisla. No al Govern i als Mossos".

També ha estat dur amb l'alcaldessa el conseller de Justícia, Carles Mundó, que en el seu compte de Twitter ha escrit: "És injust qüestionar la bona feina dels Mossos per una cosa que decideixen els jutges. No tot s'hi val". El regidor de CiU, Joaquim Forn, s'ha sumat a les crítiques, i ha escrit a les xarxes: "Colau, reconeixes que hi ha desnonaments diaris i només et limites a fer tres piulades i llançar les culpes a la Generalitat i als Mossos".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_