Selecciona Edició
Connecta’t

Mor el primer nadó a causa d’enterovirus a Catalunya

La menor va ingressar a finals de juliol amb un quadre de rombencefalitis

Que es el enterovirus
Imatge microscòpica de l'enterovirus.

Una nena infectada per enterovirus va morir dilluns al Parc Taulí de Sabadell. Es tracta de la primera mort que causa el virus, que ja ha afectat 110 nens a Catalunya des de l’abril passat. Encara que es tracta d’un microorganisme comú (sol provocar gastroenteritis lleus), el cep concret que va generar el brot (l’A71) provoca afectacions neurològiques més greus com la rombencefalitis (inflamació de la tija cerebral), el mateix quadre clínic que va patir la petita morta.

Les altres dues morts sota sospita

La defunció de la nena de Granollers és el primer que Salut vincula directament a l’enterovirus, però no és l’única mort que envolta el brot. El maig passat, el Departament va descartar que el decés d’un menor a Tarragona amb la mateixa simptomatologia que els casos del brot estigui relacionat amb una infecció per enterovirus. “Encara que clínicament entraria en aquest conjunt, no hem aconseguit detectar l’enterovirus en les mostres del menor. És un cas probable, però no en tenim la certesa”, va reconèixer Argimon en el seu moment.

El sotsdirector del CatSalut també va rebutjar ahir una altra defunció sota sospita. Al juny, un nen infectat amb enterovirus va morir a l’Hospital de Mataró, encara que la seva simptomatologia no concordava amb la del brot. Argimon va confirmar ahir que, malgrat trobar enterovirus en el seu organisme, la causa de la mort no va ser la infecció pel virus.

El sotsdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Argimon, va confirmar la defunció de la menor, que tenia menys d’un any. La nena va entrar el 30 de juliol passat a les urgències de l’Hospital de Granollers amb “un quadre víric amb febre i vòmits”. Com que es tractava d’una simptomatologia “inespecífica”, segons els experts, va tornar a casa seva fins que, l’endemà, va acudir de nou al seu centre d’atenció primària (CAP) amb un quadre clínic més complex. “Presentava somnolència i estava decaiguda i hipotònica (amb les articulacions flàccides, sense força), una clínica pròpia de la rombencefalitis”, va explicar Argimon. Els metges del CAP van derivar la nena a l’Hospital de Granollers. No obstant això, en veure la gravetat del seu estat, els facultatius del complex sanitari van decidir traslladar-la a la unitat de vigilància intensiva (UVI) del Parc Taulí de Sabadell.

La petita va romandre ingressada a l’UVI fins dilluns passat, quan va morir a conseqüència de la infecció per enterovirus A71. “Aquest és un exemple de com pot arribar a funcionar la infecció. S’ha fet tot el que es podia fer i el desenllaç ha estat fatal”, va manifestar el doctor Carlos Rodrigo, cap del servei de pediatria de Vall d’Hebron, el mateix equip mèdic que va detectar el brot. El facultatiu va assegurar que es tracta d’“un cas fulminant” perquè en qüestió d’hores va passar de tenir una simptomatologia inespecífica a desenvolupar una rombencefalitis greu. Rodrigo va insistir que no es podia haver previngut. “La sospita es va tenir des del principi. Tothom estava atent, per això quan va ser a l’ambulatori amb símptomes d’alarma es va derivar a l’hospital. Quan hi ha manifestacions, podem tractar-les, però no podem evitar que progressi la malaltia quan no hi ha símptomes”, va assenyalar el metge.

El Departament de Salut va mantenir ahir que el brot està tancat, però no va descartar que segueixin sorgint casos “esporàdics” com el de la menor morta. “El brot, si entenem brot per concentració de casos, va ser des de mitjan abril a mitjan juliol. En els dos últims mesos, es van detectar cinc casos”, va apuntar el secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Guix.

Amb tot, Salut va insistir ahir a mantenir les mesures preventives per evitar el contagi, sobretot entre els nens, que és el col·lectiu més vulnerable. El virus es transmet per via oral-fecal o a través de secrecions respiratòries (tos, mocs i esternuts), per la qual cosa el Departament recomana reforçar mesures higièniques com rentar-se les mans de manera freqüent, especialment després d’anar al bany o canviar bolquers.