_
_
_
_
_

Repsol i CaixaBank tanquen la venda del 20% de Gas Natural

L’operació, en la qual cada companyia es desprèn del 10% del capital, s’ha tancat a un preu de 3.802,6 milions

Miguel Ángel Noceda
El president del Grup Gas Natural, Salvador Gabarró.
El president del Grup Gas Natural, Salvador Gabarró.EFE

Repsol i Criteria, el hòlding industrial de CaixaBank, han consumat aquest dilluns la venda del 20% del capital de Gas Natural Fenosa al fons Global Infrastructure Partners (GIP). L’operació, en la qual cada companyia es desprèn del 10% del capital, s’ha tancat a un preu de 3.802,6 milions d’euros. Després de la seva entrada en l’empresa energètica, GIP tindrà tres dels 17 membres en el consell d’administració, que amb molta probabilitat passarà a estar presidida per Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa, després de la seva remodelació i tindrà dos vicepresidents, Antoni Brufau, en representació de Repsol, i un directiu a designar per GIP.

Després de diversos mesos de negociació amb diferents interessats a entrar a Gas Natural, com el fons KKR, GIP va guanyar la partida i ha aconseguit convertir-se en accionista de referència de l’empresa espanyola junt amb els dos socis tradicionals, La Caixa i Repsol. La venda per valor de 1901,2 milions d’euros per a cadascun suposa unes plusvàlues de 246 milions per a Repsol i 220 per a Criteria, quantitats que passaran a fer caixa i reduir el deute. L’operació posa fi a l’acord entre Repsol i Criteria. Aquests mantenien un acord de gestió i controlaven fins a aquest dilluns en conjunt el 64,4%, a raó del 34,4% per part de l’entitat financera i 30% de la petroliera. Després de l’operació, passen a tenir el 24,4% i el 20%, respectivament. És a dir, el nou soci passa a controlar el mateix que Repsol. Ara, el nou soci signarà un acord amb els altres dos que afectarà principalment a la formació del consell d’administració, les comissions i la gestió.

D’aquesta manera, GIP tindrà tres representants dels 17 consellers, els mateixos que tindrà Repsol, la qual cosa significa que redueix la seva actual presència de quatre, que Criteria es manté amb quatre. Sis seran independents i un d’executiu, el conseller delegat, càrrec que ocuparà Rafael Villaseca. L’acord fixa que el president sigui un representant dels tres principals accionistes i no tindrà funcions executives. Es dóna per descomptat que la plaça l’ocuparà Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa, de la qual depèn Criteria.

Així mateix, es fixa una majoria reforçada de dos terços per aprovar qüestions transcendentals com la compravenda d’actius, l’aprovació dels estatuts i del pla estratègic, la concessió del dividend i la subscripció o modificació de contractes. A més, contempla que si algun dels tres membres del nucli dur baixa 10 punts percentuals de la seva actual participació s’exclou de l’acord.

Les parts s’han encarregat de no veure’s obligades a llançar una OPA. En aquest sentit, “les parts manifesten expressament que el present contracte no suposa actuació concertada en el context del govern corporatiu de la societat i es comprometen a desenvolupar la seva actuació en els òrgans de govern de la societat de forma independent, de manera que aquesta actuació no serà en cap cas actuació concertada entre les parts a l’efecte del previst en el Reial decret 1066/2007, de 27 de juliol, sobre el règim de les ofertes públiques d’adquisició de valors o qualsevol norma que el modifiqui o substitueixi”.

De fet, Repsol tenia limitada la seva presència al 30% per no depassar el límit que obligaria a llançar una OPA. L’entrada del nou soci, que suposa baixar aquesta presència, es queda en un 20% i, segons les fonts consultades, la Comissió Nacional de Mercats de Valors (CNMV) no haurà d’obligar a llançar l’OPA.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miguel Ángel Noceda
Corresponsal económico de EL PAÍS, en el que cumple ya 32 años y fue redactor-jefe de Economía durante 13. Es autor de los libros Radiografía del Empresariado Español y La Economía de la Democracia, este junto a los exministros Solchaga, Solbes y De Guindos. Recibió el premio de Periodismo Económico de la Asociación de Periodistas Europeos.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_