Selecciona Edició
Connecta’t

El meu barri no és a Airbnb

Turó de la Peira, Can Peguera, Trinitat Nova i Vallbona són les úniques zones de Barcelona que s'escapen de la massificació turística a la qual està exposada la ciutat

Són com el poblet gal de l’Astèrix, envoltat de romans; però amb el turisme. Són els quatre barris de Barcelona que l'estudi sobre pisos turístics encarregat per l'Ajuntament assenyala com els únics de la ciutat que no surten a Airbnb, el portal de lloguers turístics. L'estudi quantifica per primera vegada els pisos turístics il·legals (6.275, el 40% del total) i apunta que als barris més pressionats la seva presència contribueix a apujar els preus dels lloguers convencionals.

Barri de Vallbona, a Barcelona.
Barri de Vallbona, a Barcelona.

Els quatre barris són a Nou Barris, el districte que concentra les rendes més baixes, a l'extrem nord-est de la ciutat. Són el Turó de la Peira, Can Peguera, Trinitat Nova i Vallbona, que tot just sumen 26.400 veïns. Així són els quatre barris on no arriben els 30 milions de visitants de la ciutat i que viuen aliens als processos de pèrdua de població i de teixit comercial per la irrupció de botigues atractives per als turistes o l'encariment de la vida quotidiana.

Turó de la Peira. Un turó que és un parc dóna nom a aquest barri que es va fer tristament famós fa 25 anys quan l'enfonsament d'un edifici va revelar que 4.000 habitatges tenien aluminosi. Als seus carrers d'orografia antipàtica encara hi ha cansaladeries, drogueries sense marca i practicants que posen injeccions. Té 15.000 habitants i una densitat de població que gairebé triplica la mitjana de la ciutat. És, a més, un barri molt envellit. Al matí el parc és ple de jubilats. No miren el mòbil; porten diaris o transistors. A les tardes els relleven, sobretot, joves d'origen llatinoamericà i ara a l'estiu la xerinola s'allarga fins a altes hores.

“No m'estranya que no hi hagi pisos per a turistes, aquí no hi ha qui dormi”, es queixa en Francisco al parc. Un dels jardiners, en Jaume, explica que, excepte per algun caçador de pokémons aquest estiu, els turistes no arriben a la zona. Els únics estrangers que hi ha van a La Esquinica, un bar que fa 19 anys es va traslladar del Turó al passeig de Fabra i Puig. Les tapes d'aquest local surten en algunes guies, explica El Maño, el cap, que algunes nits atén “quatre o cinc taules de turistes”.

Can Peguera. Entre el Turó de la Peira i la Guineueta, els veïns més grans de Can Peguera expliquen que deixaven sempre les portes obertes i que a l'estiu treien els matalassos al carrer per dormir més frescos. Els seus gairebé 700 habitatges són un dels conjunts de cases barates construïdes per albergar barraquistes afectats per l’Exposició Internacional del 1929. Totes són de lloguer i les gestiona el Patronat Municipal de l’Habitatge, una de les raons que explica que no tingui apartaments turístics. “Aquí estem molt tranquils, ens estalviem els turistes que surten despullats, criden i pixen al carrer”, celebren un grup de veïnes en rotllana que apunta que “el barri tampoc és una vall de roses”, per la presència d'alguns punts de venda de drogues.

El mercat de pisos turístics

C.B.

Apartaments il·legals. L'informe de l'Ajuntament xifra en 15.881 els apartaments turístics: 9.606 tenen llicència i la resta, 6.275, no, xifres que indiquen que el 39,5% de l'oferta és il·legal.

Densitat. Els lloguers turístics són el 7,7% del parc de lloguer de la ciutat.

Barris. El barri amb més pisos turístics és la Dreta de l'Eixample, amb 2.294 (el 14% del total) a molta distància de Gràcia, Sagrada Família o Antiga Esquerra de l’Eixample, tots amb ofertes superiors als mil pisos.

Elevada rendibilitat. Els ingressos per al propietari són entre 2,3 i quatre vegades superiors a la dels lloguers convencionals, amb una rendibilitat d'entre el 7% i el 13%, davant del 3-4% de la resta d'arrendaments.

Trinitat Nova. A només nou parades de metro del passeig de Gràcia, les últimes dades de renda familiar situen Trinitat Nova com el barri amb la renda més baixa de Barcelona: 34,7 sobre una mitjana de 100. El govern de l'alcaldessa Ada Colau l’ha escollit per al seu pla d'inversions de barris. Però el que hi ha ara com ara al barri és malestar perquè la construcció del promès i esperat casal s'ha ajornat. “Turistes? Turisme ja en fem nosaltres quan anem a Barcelona”. “Aquí què cal veure? Com no ens mirin a nosaltres…”. Asseguts a l'ombra en una terrassa, la Nini i en Juli comenten així l'absència de turisme. Ni tan sols la remodelada Casa de l’Aigua, en un extrem del barri, ha aconseguit atreure visitants. “Encara que, gairebé millor deixa-ho córrer, perquè mira a la Barceloneta com estan…”

Vallbona. Els 1.351 veïns de Vallbona viuen encaixonats entre 18 carrils de diverses autopistes, el turó de Montcada, horts i el riu Besòs. Amb majoria de pisos socials i antigues cases d'autoconstrucció, la renda del barri també és de les més baixes de la ciutat: 39,9. Els veïns d'aquest barri —el que més va votar Colau el 2015 (un 40% de suport)— se senten abandonats, i hi ha anècdotes que els donen la raó: com quan un alcalde socialista va inaugurar les obres de la plaça i se’n va anar sense posar-li nom. L’han batejada com la plaça del Tetris. Fa deu anys que es va inaugurar el pont que uneix el barri amb la ciutat, cosa que permet anar caminant a l'estació de Renfe i al metro de Torre Baró. Però la passarel·la d'accés directe està tancada, explica Zaida Palet, de la Plataforma Vallbona Viu, que assegura que el pont no té manteniment. “Tenim un entorn privilegiat i un patrimoni com el Rec Comtal, però si és desconegut per la gent de Barcelona tampoc vindran els turistes”, lamenta.